Llibres

Xevi Sala: “La por és l’autèntica arma i aliada del dimoni”

Manel Mesquita presenta a la 22 la seva novel·la ‘On hi hagi por’, que s’apropa a l’exorcisme “sense prejudicis”

Mentre ahir al vespre la Inquisició cremava uns templers a la plaça dels Apòstols reconvertida en plató, a la ciutat on va néixer fa 700 anys l’inquisidor general Nicolau Eimeric es presentava On hi hagi por (Columna), la sisena novel·la del periodista i escriptor bisbalenc Xevi Sala, membre de la direcció d’aquest diari, que ha escrit una història protagonitzada per “un exorcista inexpert a la Catalunya actual i un assassí que ha tornat de la mort”. La resurrecció –una obsessió de l’ésser humà que interessa tant a la religió com a la ciència, tal com va recordar Sala–, el mal i la por són els temes principals d’una novel·la que no és fàcil de classificar genèricament –negra, terrorífica policíaca?– però sí que és, indubtablement, “un relat trepidant que enganxa”, com va dir el presentador, el també periodista Manel Mesquita, davant del públic que ahir va omplir l’Espai 22 de la llibreria del carrer Hortes. Sala es va referir a ell com un presentador idoni, també per haver estat el director del periòdic El Dimoni de Santa Eugènia de Ter i ferm defensor del cèlebre pont del Dimoni de l’antic poble i ara barri de Girona, que és un dels escenaris d’On hi hagi por. En tot cas, també va quedar clar durant la presentació que el dimoni no és el protagonista de la novel·la, sinó “nosaltres enfrontant-nos a les nostres pors”, ja que “la por és l’autèntica arma del dimoni, la seva gran aliada”.

Xevi Sala va subratllar que el seu llibre intenta apropar-se “sense prejudicis” a la pràctica de l’exorcisme, que s’ha demostrat que, ben subministrada, pot resultar beneficiosa “tant per als creients com per als no creients”.

La mitja dotzena

Xevi Sala va debutar el 2010 amb Les causes perdudes, que toca un tema delicat: un mestre és acusat d’abusos en un conflictiu barri marginal de Girona. El 2012 va publicar En la pell d’un mort, una novel·la negra amb un expresidiari, un cadàver, una fugida i una relació paternofilial. A Esborraràs les teves petjades (2014, premi Roc Boronat), també hi ha un expresidiari, però ara d’ETA, amagat en un poble del Ripollès amb uns vilatans enfrontats. A I ens vam menjar el món (2016, premi Prudenci Bertrana), Sala va optar per una comèdia sobre les antigues bases americanes, i a No tornaran vius (2019) ofereix una visió polièdrica de l’islamisme radical. I ara hi suma On hi hagi por (Columna).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Pol Bordas estrena ‘Cor petit’ amb la ‘col·labo’ de Figa Flawas

girona

La Casa Natal de Dalí, guardonada en els Premis CETT Alimara

FIGUERES

L’Ajuntament de Portbou torna a ser patró de la Càtedra Walter Benjamin

PORTBOU
música

Cala Vento versiona ‘Pau’ d’Els Pets en el seu vintè aniversari

girona
cinema

Nous membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català

barcelona
cultura

Nova passarel·la per veure millor les petjades de dinosaure al jaciment

Fumanya
Kike Maíllo
Director de cinema

“Quan l’èxit no neix del talent, és efímer i buit”

Barcelona
Festival de canes

Els deliris de grandesa de Coppola

canes
Estrenes de cinema

Belén Rueda, una dura entrenadora de gimnàstica rítmica que es col·lapsa

barcelona