Un tresor desenterrat

Entre les actuacions més insòlites de l’any a Catalunya hi ha, de ben segur, la que The Staples Jr. Singers oferiran avui a Barcelona en el marc del cicle Caprichos de la Sala Apolo. Tot just eren adolescents quan, l’any 1975, van gravar un disc de gòspel en una ciutat del Mississippí on les tensions racials encara eren ben latents. “Era dur”, expliquen ara en una entrevista amb El Punt Avui. “Hi havia un munt de botigues d’Aberdeen, la nostra ciutat, amb cartells a la porta en què deia ‘només blancs’ i, al centre de la ciutat, hi havia una hamburgueseria en què, a la porta del darrere, hi servien les hamburgueses per a negres... que, segons deien, estaven fetes amb cucs.”

El disc, When Do We Get Paid (Quan ens pagaran?, amb referència a uns singles que havien gravat dos anys abans i per als quals esperaven encara ser recompensats), va ser planxat únicament en 500 còpies i, probablement, continuaria sent un tresor ocult del gòspel soul si Luaka Bop, segell discogràfic fundat l’any 1988 per David Byrne, no l’hagués desenterrat i reeditat l’any passat. “A vegades ho hem fet com Els Brown, d’altres com Staples Juniors... Mai, però, no hem deixat de cantar”, reivindiquen tanmateix. “És el que pensem fer fins al dia de morir!” Sí que l’operació ha permès, però, que els tres germans Brown (Annie, RC i Edward) fessin el seu primer concert fora d’Amèrica (el passat novembre al Festival Womad de ls Canàries) i, ara, estiguin fent a Europa la gira que avui dels durà a Barcelona. “El pare tocava la guitarra i nosaltres, ja de petits, cantàvem a tot arreu on fos possible”, recorda l’Edward.

Staples Jr. Singers honoren obertament amb el seu nom The Staple Singers, tota una institució del gòspel. “Hi havia un munt de cançons seves que ens interpel·laven”, afirma l’Annie. “Són cançons sobre el conflicte, sobre coses contra les quals els nostres pares lluitaven cada dia. No tenien gaire cosa, però, tot i així, érem nou germans i van saber enfortir-nos com a família.”