Maria Barbal recull els que de moment són ‘Tots els contes’

Maria Barbal fa l’efecte de ser una persona tímida, discreta, honesta i modesta, que se sent incòmoda davant els periodistes però, tot i això, s’esforça per resultar agradable.

Nascuda a Tremp el 1949, la seva obra, d’uns 25 títols –entre novel·la, reculls de contes, literatura infantil, teatre i prosa–, ha estat lloada per crítica i públic ja des del seu debut el 1985 amb la novel·la Pedra de tartera. El 2021 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que se sumava a una dotzena de premis més.

Ara presenta Tots els contes (Columna), un volum gruixut –727 pàgines– i alhora lleuger, gràcies al gramatge del paper, i amb un detall que el singularitza: té tres cintes per fer de punt de llibre.

“La meva agent, Berta Bruna, em va suggerir que potser es podria fer un llibre amb tots els meus contes. Se’m feia una mica una muntanya perquè no tenia clar si podria trobar-los tots i perquè potser tindria temptació de reescriure’n alguns. Així va ser, a alguns els hauria tallat la meitat de pàgines i altres els hauria desenvolupat més, però al final vaig decidir ser permissiva amb l’escriptora que havia estat i amb la qual encara em reconec”, explica Maria Barbal.

El projecte el va entomar Glòria Gasch, editora de Columna, i el va treballar Carme Arenas, especialista en l’obra de Barbal. Arenas va proposar dividir els 91 contes –un dels quals en castellà– en “onze apartats temàtics, com ara D’humana natura, D’amor i enamoraments, Família..., i no per ordre cronològic o alfabètic”.

D’aquests 91, 68 pertanyen als reculls de contes ja publicats, 20 a publicacions disperses i tres són inèdits: Por de volar –“el més llarg, escrit en diferents etapes amb força distància d’anys i que podria acabar sent una novel·la”, explica Barbal–, Despertar i El nen de les baldufes, “dedicat al meu net més gran”.

“El que em sap greu és que ara sembla que ja he tancat l’etapa dels contes, com si no en pogués escriure cap de nou”, comenta mig rient. A Barbal li agrada escriure del que té al voltant, del que sent, sovint escrit al moment, però no és gens de fantasia, admet.

També comenta: “Els contes obligats, els encàrrecs, em solen fer molta mandra perquè topen amb la teva progressió com a autor, tot i que, de vegades, el resultat és molt satisfactori.” Es refereix a antologies de contes sobre el món de les dones, el Nadal, La Marató de TV3, una que Lleida va dedicar als refugiats...

A més d’una breu introducció de la mateixa Barbal, el llibre inclou un pròleg en què Arenas situa la figura de l’autora i detalla el motiu de cada apartat.

Al final hi ha un índex, una llista d’on ha estat publicat cada conte i la bibliografia completa de Maria Barbal amb totes les traduccions incloses.