Molt més que set vides

Al’Estat espanyol hi ha hagut una gran tradició de dibuixants de còmic. Fins i tot amb projecció internacional. Actualment, Joan Boix dibuixa un dels personatges americans més emblemàtics de tots els temps: The Phanton (El Hombre Enmascarado) i el badaloní Rubén Pellejero es fa càrrec d’un dels europeus de paper més destacats: Corto Maltès. Al llarg de molts anys, des de les agències catalanes, es nodria de còmic per joves a tots els països escandinaus i la Gran Bretanya. I són cada cop més els autors espanyols i catalans que treballen en les sèries més destacades del mercat de superherois.

Molt bé, però quin personatge ha aconseguit una presència internacional com a fenomen de masses? No s’ha creat ni un Tintín o Astèrix amb forta implantació a Europa i al món. Mortadel·lo no ha passat de tenir una certa rellevància a Alemanya.

El que han aconseguit el guionista madrileny Juan Díaz Canales (1972) i el granadí Juanjo Guarnido (1967) amb la sèrie Blacksad és el més semblant a un blockbuster del còmic, sobretot a França, que ja s’ha fet seu el personatge. La sèrie ha estat publicada en vint idiomes, inclosa edició integral en català.

Les claus de l’èxit de la sèrie són una barreja d’elements com ara el fet que es tracta de relats de sèrie negra, amb el toc just d’ironia sarcàstica del gènere. A tot això, s’hi suma un exuberant component gràfic que fa oblidar la clàssica sobrietat dels clarobscurs cinematogràfics de la filmografia negra.

Però la característica més diferenciadora que marida el tema policial amb la tradició de Walt Disney és que tots els personatge són éssers antropomòrfics en una ambientació dels anys cinquanta. El personatge principal és John Blacksad, un gat investigador privat en la tradició d’un Sam Spade o d’un Philip Marlowe. El darrer àlbum de la sèrie tanca un episodi començat a la primer part de Todo cae (Norma), on es resol un conflicte d’escàndol d’obres públiques amb el component de les habituals presències del gènere negre de tensions afectives. Un dels personatges està inspirat en Salomon Robert Moses. “Va ser un dels artífexs de la configuració urbanística de Nova York. Va ser un visionari i les seves intencions tenien un caràcter social, però finalment va fer una ciutat per desplaçar-se en cotxe”, explica Díaz Canales.

Aquest és el setè àlbum de la sèrie en què les portades dels cinc primers volums estaven cromàticament dedicats al negre, al blanc, al vermell, al blau i al groc. En aquest cas la singularitat és que si s’uneix la coberta del llibre amb la de l’anterior àlbum es forma una única il·lustració.

“Se’ns ha dit si en ser el setè moria la sèrie com els gats, però no tenim aquesta intenció, tot i que mai treballem sense gaire planificació, anem fent sobre la marxa però, això sí, sent coherents. Per això no canviarem de gènere. Blacksad continuarà sent sèrie negra”, explica Juanjo Guarnido.