Còmic

Mirador

La modernor d’un clàssic

Herriman, el creador de Krazy Kat, va intentar defugir la discriminació racial ocultant els seus orígens afroamericans

Es fa difícil pensar que l’editorial La Cúpula, que als anys vuitanta va fer sortir de les clavegueres el còmic underground tot convertint aquest gènere en el de més acceptació entre els lectors de còmic de l’època a Catalunya, ara vagi al rescat d’un clàssic del còmic de tots els temps. Què deu tenir en comú Krazy Kat, obra creada a principis del segle XX, amb Anarcoma, Peter Punk o Taxista, personatges que van mostrar el cantó salvatge de la vida des de les vinyetes? Doncs molt; un segle després de la seva creació, la seva actualitat no s’ha apaivagat. Krazy Kat, de George Herriman, és una obra que actualment pot competir amb la sana irreverència de gats emblemàtics de l’urderground com ara El Gat de Fat Freddy, d’un dels germans dels Freak Brothers, o Fritz, la creació de Robert Crumb.

Les causes de la recuperació d’aquest clàssic les explica l’editor de La Cúpula, Emilio Bermúdez, que ha dedicat tres anys a confeccionar l’àlbum Krazy Kat 1916-1917: “Dues raons, la primera és que em vaig enamorar de la sèrie quan la vaig descobrir a la revista Linus; i l’altra és la mala qualitat de les edicions en què tradicionalment s’ha reeditat aquest personatge a tot el món.”

La veritat és que Bermúdez s’hi ha lluït, en el sentit positiu de l’expressió. L’edició és una peça gairebé de col·leccionista pel seu acabat però amb el preu de qualsevol altre àlbum de les mateixes planes i el mateix format.

Krazy Kat 1916-1917 ha tingut una elaboració lenta pel fet que Bermúdez ha fet una tasca de localització de planes per aconseguir una bona reproducció. Les històries giren al voltant d’una gata que a vegades es representa com un gat, equívoc que s’amplifica pel fet que el terme cat pot representar tant una femella com un mascle. Aquesta indefinició de gènere pot enllaçar amb conceptes com el de gènere binari, opció que a principis del segle XX no es tenia gaire en compte. Krazy Kat, subvertint un cop més les veritats considerades absolutes, està enamorada d’un ratolí anomenat Ignatz que la correspon, amb una actitud d’amor i odi, tot llançant-li maons al cap. Per reblar més el clau de la incorrecció política, el gos policia del comtat de Coconino, a Arizona, està enamorat de Krazy Kat. Tot un cercle d’afecte i atracció entre espècies que fins ara crèiem incompatibles.

Un element més per què es tracta d’un còmic que es va avançar al seu temps és la defensa que fa Krazy Kat del sufragi femení molt abans que s’aprovés. Aquest personatge està envoltat de tota una colla que, per les seves característiques, fan que aquesta obra sigui un clar exemple de surrealisme avant la lettre.

George Herriman va ser un personatge singular en la seva època, en un món, el dels dibuixants de tires còmiques, en què només hi havia autors blancs. Herriman era d’origen afroamericà, de pell mulata, i l’anomenaven El Grec. Aquest malnom i el fet que sempre portava un gran barret que li tapava part de la cara, van fer ocultar els seus orígens.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

FIGUERES

El Festival de Jazz de Figueres torna després de dos anys amb una nova direcció

figueres
música

El FEMJazz! tornarà a tenir la Draga com a escenari principal en la 30a edició

banyoles
Cinema

Cate Blanchett rebrà un Premi Donostia al Festival de Sant Sebastià

Sant Sebastià
ÒPERA

La directora Emma Dante castiga el ‘bullying’ a ‘La cenerentola’ de Rossini

BARCELONA
cinema

Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya

Barcelona

Nou programa d’arts per quan tanqui Can Maristany

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Un renovat Aplec de la Salut reviu la llegenda de la pesta

SABADELL
TEATRE

Chévere incorpora llenguatge per a sords i cecs a ‘Helen Keller: a muller marabilla’

BARCELONA
J.M. Codina Tobias
Novel·lista

“La felicitat fa basarda perquè mena cap a una sensació de buit”

Barcelona