Cultura
Mor Frank Farian, productor alemany i fundador de Boney M i de Milli Vanilli
Considerat el productor alemany de més èxit, amb 800 milions de discos venuts
El productor alemany Frank Farian, conegut pel fet de ser el creador de Boney M i de Milli Vanilli, ha mort a casa seva, a Miami, a l’edat de 82 anys, segons ha informat l’agència alemanya Allendorf Media.
Va néixer el 1941 a Kirn (Alemanya) amb el nom de Franz Reuther, i la seva primera formació la va tenir com a cuiner. A principis dels seixanta, va fer un tomb al futur que se li projectava. Va descobrir el rock&roll, va canviar-se el nom a Frank Farian i va formar la banda Frankie Boys Schatten, que va llançar Shouting Ghost, la seva primera cançó, el 1964. Però aquell grup no va tenir l’èxit esperat, i uns anys més tard va firmar un contracte de gravació com a solista. Va passar-se al pop, i algunes de les seves cançons, com ara Rocky o Was kann shöner sein?, van tenir un cert renom. A més, també va ser convidat al programa musical de televisió Hitparade.
El seu gran èxit va arribar com a productor a mitjans dels anys setanta. Va ajuntar Liz Mitchell, Marcia Barret, Bobby Farrell i Maizie Williams, i va formar Boney M. El grup de música disco va créixer com l’escuma. Va publicar cançons com ara Daddy cool, Rivers of Babylon o Rasputin, que van arribar a dalt de tot de les llistes musicals. Amb la intenció de repetir l’èxit, va continuar produint nous àlbums i cançons fins a principis del nou segle. Va decidir crear un segon grup anomenat Far Corporation, i un tercer anomenat Milli Vanilli (1988). És amb aquest darrer grup que es produeix el gran escàndol de la seva trajectòria. Fab Morvan i Rob Pilatus n’eren els membres, van arribar a vendre més de 30 milions de singles i 14 milions d’àlbums. A més a més, van guanyar el premi Grammy a la categoria de Millor Artista Revelació (1990), però la veritat és que tot era falsificat. Els dos membres del grup no eren cantants, tan sols posaven la imatge com a bons ballarins. En els concerts feien sincronització labial, i en els discos no eren ells qui cantaven. En descobrir-se l’engany, se’ls va retirar el Grammy que havien rebut i van arribar a rebre fins a 26 demandes, sobre la base de la llei estatunidenca de protecció contra el frau al consumidor.
