Art

art

Clara Arbués, nova directora del Museu de Lleida: “Després d’anys resistint l’embat amb Aragó, ara toca lluir-se”

“Estem relativament guarits i il·lusionats per obrir una nova etapa. Hem de fer un pas endavant”, sosté la nova directora del Museu de Lleida, Clara Arbués, en ser preguntada pels litigis amb Aragó per l’art del monestir de Sixena i de les parròquies de la Franja, arrel dels quals la justícia va buidar les seves sales o, el que és el mateix, li va arrencar el cor en sostreure-li els seus fons diocesans. Per pas endavant Arbués entén que l’equipament “ha de treballar al marge de les interferències políticojudicals.” “La defensa de la unitat de les nostres col·leccions ha de ser i serà una línia estratègica, però el museu ha de fer de museu”, raona. Continuar atrapats en el bucle de la controvèrsia, “ens empetiteix”, avisa.

“Els forats hi són, si bé s’han intentat cobrir amb dipòsits d’altres institucions (Generalitat, MNAC, Diputació...)”, diu aquesta medievalista, i hi afegeix: “encara que les col·leccions no hi siguin, no renunciem a explicar l’antiga diòcesi de Lleida. Forma part de la història del museu.”

La fins ara delegada diocesana de patrimoni del Bisbat d’Urgell, directora tècnica dels arxius de la diòcesi d’Urgell i directora tècnica del Museu Diocesà d’Urgell, substitueix en el càrrec a Josep Giralt, a qui dona suport pels seus nou anys de feina “resistint l’embat” amb Aragó. “L’equip ha patit molt. Ara toca lluir-se”.

Arbués té per prioritat redactar un pla que guiarà les accions del museu durant la pròxima dècada. Una d’important serà “millorar la presentació de la col·lecció permanent”, un projecte a llarg termini perquè primer la directora vol privilegiar la recerca. Arbués no se sent còmode amb una museografia “caduca”, a la qual vol incorporar mirades de gènere i actualitzar-la amb les noves eines digitals. També anhela proveir-se d’un programa d’activitats “ambiciós i accessible per a tothom: ha de ser el nostre pal de paller.” Dins d’aquest, pensa en exposicions temporals “sòlides i de creació pròpia”, en què el passat dialogui amb el present per poder tractar qüestions centrals del nostre temps, com pot ser la diversitat cultural.

I del present en parlen les obres d’art d’avui, a les quals Arbués vol fer entrar decididament en aquests nous relats. D’acord amb l’actual projecte museològic, el Museu de Lleida acaba al segle XVIII. “Hem d’anar més enllà, fins a la contemporaneïtat”, anota la directora, cosa que pensa fer “respectant” el Museu Morera i el centre d’art la Panera. “És un goig que a Lleida tinguem aquests tres equipaments tan potents.”

Arbués reivindica el Museu de Lleida com una institució “de territori”, el del Ponent català, però alhora remarca: “també som un museu de Lleida. El discurs històric i patrimonial de la ciutat és la nostra pota més verda. L’hem de construir.” En aquest sentit, aspira a ingressar el fons arqueològic de l’Ajuntament de Lleida, un tema val a dir que s’arrossega des de fa anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín