Cinema

Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

“Tenia molt clar el que volia fer: recuperar de forma explícita les pel·lícules d’aventures dels anys vuitanta i noranta que m’emocionaven, aquesta manera de narrar.” El cineasta català Salvador Simó (Badalona, 1968) feia a Màlaga aquesta declaració de principis, l’1 de març passat, quan va inaugurar el festival amb Guardiana de dracs (Dragonkeaper), un llargmetratge animat que arriba avui als cinemes. Va ser la posada de llarg del cineasta a Màlaga, que després de treballar per a Disney a París i per a diverses grans produccions de Hollywood a Londres, ja va estrenar al certamen el seu primer llargmetratge, Buñuel en el laberinto de las tortugas. Aquesta història sobre el viatge de Buñuel a Las Hurdes va acabar guanyant el premi del Cinema Europeu al millor llargmetratge animat, entre molts altres guardons.

Després d’aquell gir cap a un cinema animat més d’autor, Guardiana de dracs representa una tornada del cineasta a l’animació de les grans companyies de Hollywood, i a un cinema de dimensions i ambicions comercials. Aquesta coproducció entre Espanya i la Xina està codirigida per Simó i Jianping Li, i adapta al cinema una novel·la de fantasia infantil i juvenil de l’australiana Carole Wilkinson. Si la pel·lícula té èxit (a part de la Xina, també té distribució als Estats Units i a països europeus i d’arreu del món), les productores ja tenen previst fer dues continuacions, basades també en llibres de la mateixa saga de Wilkinson.

Temps enrere, a la Xina, els dracs eren amics dels humans, però la seva aliança es va trencar i els dracs van començar a ser perseguits i empresonats. Anys més tard, una jove esclava ajudarà l’últim drac a escapar-se de la fortalesa on es troba retingut i tots dos sumaran forces per recuperar un tresor molt preuat: l’últim ou de drac, robat per un bruixot que vol explotar-ne els poders màgics i esdevenir immortal.

Salvador Simó no dubta que l’animació era el format ideal per adaptar els llibres de Wilkinson: “Les històries demanen ser explicades d’una manera determinada, i aquesta història volia una animació i un muntatge que et portin a un món creat especialment per a aquesta història.”

Salvador Simó subratllava a Màlaga la fidelitat a l’època, en tots els detalls (vestuari, pentinats, objectes, armes...). No només era una aposta del projecte: la participació xinesa exigia ser estrictes en la documentació i la recreació d’aquell món: “Calia ser fidels a la Xina de l’època de la dinastia Han, fa uns 2.500 anys. Volíem ser molt fidels a la cultura xinesa de l’època. El gran èxit d’aquesta pel·lícula és que funcioni tan bé a la Xina com a la resta del món.”

Cada detall, doncs, ha estat treballat a consciència. “A les pel·lícules d’animació tot està pensat, tot té una raó de ser, fins i tot en una mosca –explica Salvador Simó–. Som manipuladors nats, manipulem l’audiència perquè visqui un viatge emocional durant els 99 minuts de la pel·lícula. Els colors, l’animació... tot està pensat per transmetre emocions. Els personatges són com actors.” Busquen, però, un equilibri. “Amb el look, has d’anar amb compte de no passar-te. Si et passes, perd interès la història. Has de buscar un equilibri entre història i estètica.”

I encara més: a parer dels seus responsables creatius, la pel·lícula no es pot limitar purament a l’acció, a encadenar una sèrie d’aventures encadenades, sense ànima: “Vam intentar que la història no fos només una peripècia, calia explicar alguna cosa més. Els personatges fan un viatge emocional i la filosofia que hi ha al darrere és que tots podem escriure el nostre destí.”

José Manuel Piñero, director d’animació de Guardiana de dracs, subratlla la importància del treball del seu equip: “Els animadors i les animadores són actors que, en lloc de treballar amb el cos, ho fan amb l’ordinador. Una de les coses importants de l’animació és que tot comença al paper, pensant, dibuixant... Teníem un equip artístic enorme, que feia una feina semblant a fabricar titelles i donar-los moviment, vida. Va ser difícil treballar amb l’equip xinès, però estem molt orgullosos del resultat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CULTURA

Visites al campanar de Sant Fèlix de Sabadell per celebrar el tricentenari

sabadell
CULTURA

Durro enceta la festa del foc al Pirineu amb la baixada de falles

Durro
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona