cultura

100% Santos

Temporada Alta s'inaugura divendres vinent amb un espectacle de risc per als espectadors i els intèrprets

S'obre el teló i apareixen penjats del sostre quatre cantants, dues dones –Begoña Alberdi i Claudia Schneider– i dos homes –Antoni Comas i Toni Marsol– que es mouen com pèndols emprenyats d'un costat a l'altre de l'escenari, subratllant el que canten i criden amb els sorollosos cops de peu amb què s'impulsen cap a l'altre extrem de la caixa escènica. Fi de l'escena 1. Segona escena: de dalt de l'escenari baixa una gran caixa tancada. Quan està al nivell de terra, una serra comença a perfilar una porta des de l'interior i irromp en escena una dona –Queralt Albinyana– que comença a relatar de manera impetuosa les 42 maneres de matar un capellà. Acaba la seva dissertació amb una conclusió que la trasbalsa: mai no podrà matar tots els capellans. De sobte, es troba malament i vomita compulsivament. I a continuació, apareix en escena, rodolant, una fregadora humana –la ballarina Ana Criado– per netejar el terra humit.

Això és un tast del que es veurà divendres i dissabte vinent al Teatre Municipal de Girona: l'espectacle Chicha Montenegro Gallery, creat i dirigit per Carles Santos (Vinaròs, País Valencià, 1940), una coproducció entre el Teatre Lliure i El Canal que inaugurarà el festival Temporada Alta 2010. Ahir, al costat d'Àlex Rigola (Lliure) i Salvador Sunyer (El Canal, TA), Santos va agrair la “confiança absoluta” que les dues parts han dipositat en ell. “He fet el que he volgut, tot i tractar-se d'un espectacle inaugural. Em noto molt radical en aquest espectacle: té coses impròpies de la meva edat”, va dir Santos amb una ironia molt pròpia del seu tarannà.

“En aquest espectacle, Carles Santos ens ha deixat sense dues potes: el terra, ja que estem suspesos en l'aire; i la música, que ha quedat reduïda a quatre veus, sense cap instrument”, va apuntar Comas, que col·labora amb Santos des d'Asdrúbila (1992) i està en disposició d'afirmar que “aquest és un dels espectacles més complicats que hem fet”.

Àlex Rigola, ja en retirada del Lliure, va destacar la bona entesa i les cinc coproduccions que aquesta temporada han impulsat amb Temporada Alta i El Canal. “Encara estem per sota d'altres països europeus en matèria de coproducció. Qui està produint ara a Espanya? Molt poca gent. El Lliure, El Canal i Temporada Alta estem creant pel nostre compte un teixit de coproduccions de manera orgànica”, va afegir-hi Rigola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Lankum, d’una casa ocupada de Badalona al Primavera Sound

BARCELONA
MÚSIC

L’encanteri ‘pop’ de Lana del Rey triomfa al Primavera Sound

BARCELONA
COMUNICACIÓ

El lleidatà Lluís s’imposa per sorpresa en la final del concurs ‘Eufòria’

BARCELONA
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga