Un tortellanenc universal

Segons el tòpic, de Tortellà surten culleraires i músics. És cert, però només en part. Aquest poble garrotxí ha vist néixer i formar-se personatges com ara Joan Roura-Parella (1897-1983), prestigiós pedagog que va exercir a Catalunya fins que, en haver-se d'exiliar al final de la Guerra Civil, va reprendre la seva carrera professional als Estats Units, entre altres països. A la seva vida i sobretot a les cartes que va intercanviar-se amb intel·lectuals durant els anys que va estar a l'exili està dedicat
el llibre La carpeta de l'oncle: correspondència d'exili de Joan Roura-Parella, que han escrit Pere Gómez, Salomó Marquès, Joaquim Pagès, Lu Planagumà i Conrad Vilanou.

Nascut en el si d'una família benestant i amb interès per la cultura, Roura-Parella va estudiar primer a l'escola del poble –precisament des de fa uns anys porta el seu nom– i a continuació va cursar estudis de pedagogia, entre altres centres, a la Normal de Girona i a les universitats de Barcelona, Madrid, Las Palmas i en d'altres de França i Alemanya. Als 32 anys ja era professor de la UB i tenia un gran prestigi. Republicà i catalanista, el 1939 va haver d'agafar el camí de l'exili, que el va dur primer a Mèxic. Allà va impartir classes a l'Instituto de Investigaciones Filosóficas de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM)i va entrar en contacte amb Josep Carner, amb qui acabaria mantenint una gran amistat. A mitjans de la dècada del 1940 va rebre diferents ofertes d'universitats d'EUA, de les quals va acabar escollint la de Weslelay (Connecticut). A partir dels anys seixanta va fer estades temporals a Tortellà. Va ser a la seva casa familiar on, entre molts altres documents, van quedar les cartes que Roura-Parella havia escrit i rebut durant els anys d'exili. El seu nebot Josep Roura les va conservar i les va mostrar un dia a Joaquim Pagès, mestre que, a banda d'estar molt interessat per la història, és l'alcalde de Tortellà. Va ser així que va sorgir la idea del llibre, que inclou fragments d'aquella correspondència i una llista de tot el fons. La relació dels remitents i destinataris és impressionant: Avel·lí Artís, Agustí Bartra, Pere Bosch Gimpera, Josep Carner, Joan Corominas, Josep Ferrater Mora, Gabriel Jackson, Werner Jaeger, Jaume Miravitlles, Lluís Pericot... amb qui parla –en català, castellà, anglès, francès o alemany– de pedagogia i filosofia, però també de temes d'actualitat, circumstància que converteix aquest material en una bona eina per comprendre aquella època. L'edició ha anat a càrrec de l'Ajuntament i la Universitat de Girona (s'ha publicat a la col·lecció Diversitats 75 de la UdG) amb la col·laboració de la Diputació, la Generalitat, el Consell Comarcal de la Garrotxa i la Universitat de Barcelona.