Riudecanyes recorda la trajectòria de l'arquitecte Adell Ferré
Va destacar per la construcció d'edificis escolars a tot l'Estat espanyol
-
Una de les nombroses aquarel·les que es mostren a l'exposició. MARTA MARTÍNEZ. -
L'exposició d'homenatge ha estat possible gràcies al treball de la família de l'arquitecte, nascut a Riudecanyes l'any 1907. MARTA MARTÍNEZ. -
Una altra dels quadres que conformen l'exposició. MARTA MARTÍNEZ. -
L'exposició s'ha instal·lat a les escoles velles de Riudecanyes, on es podrà visitar fins al 23 d'agost. MARTA MARTÍNEZ. -
Del despatx de l'arquitecte també va sortir la reconstrucció de l'ermita de la Mare de Déu de la Riera, a les Borges del Camp, que havia quedat derruïda durant la Guerra Civil. EL PUNT. -
Adell va construir el col·legi dels salesians de Reus, on va conservar i integrar l'ermita del Roser. Avui dia l'edifici és la seu de l'IES Gabriel Ferrater. EL PUNT.
Nascut l'any 1907 a Riudecanyes, Adell va començar a estudiar a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona l'any 1927, on va acabar la carrera el 1936, tot i que el títol no li va ser reconegut fins tres anys després a causa de la guerra. Com a arquitecte, va destacar per les construccions que va idear com a arquitecte municipal dels ajuntaments de Riudoms, Falset, Móra d'Ebre i l'Espluga de Francolí, així com per la seva tasca d'arquitecte de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Reus. Eren els primers anys de la postguerra, en què s'havien de reconstruir els edificis destruïts pels bombardejos de l'aviació franquista. D'entre les nombroses obres que va firmar en aquella època des del seu despatx professional de Reus destaquen la construcció del Museu Biblioteca Josep Serra Ferré, a la Riba (1948); el Casal Montblanquí, a Montblanc (1948), i l'escola dels salesians al carrer del Roser de Reus (1951), el mateix edifici que avui ocupa l'IES Gabriel Ferrater. També del seu despatx va sorgir el projecte de reconstrucció de l'ermita de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp, d'estil modernista i que va quedar destruïda després de servir de polvorí durant la Guerra Civil. També va firmar els projectes de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València i de les escoles d'arts i oficis de la mateixa ciutat, Badalona i Barcelona, ciutat on va construir l'escola oficial d'idiomes.
La progressiva especialització d'Adell en el disseny i construcció d'edificis escolars li va valer el nomenament d'arquitecte escolar interí de la demarcació de Tarragona, el 1958, i dos anys després, de Catalunya, circumstància que el va obligar a fixar la residència a Barcelona. El 1963 es va traslladar a Madrid, com a arquitecte assessor del Ministeri d'Educació d'aleshores. En l'exposició s'assenyala que durant aquells anys es va dedicar a construir una xarxa d'instituts per tota la geografia de l'Estat, «assolint així la seva motivació d'escolaritzar el nombre més gran possible d'espanyols».
L'exposició també es deté en les altres dues passions de Francisco de Paula Adell Ferré. D'una banda, el que la seva família qualifica com a defensa del patrimoni cultural i geogràfic, i en concret de Siurana, un llogarret que l'atreia i que es va poder recuperar gràcies a l'empenta de l'alcalde pedani del poble, Genaro Martorell, a qui Adell va ajudar en el projecte. L'altra passió era l'aquarel·la, una tècnica que controlava amb facilitat. Les pintures li van servir per reflectir el seu amor per la natura i, alhora, per acostar el públic a la seva arquitectura, ja que sovint plasmava les seves creacions en un quadre.
