El virus trenca el dogma d’Alemanya

Angela Merkel, dirigint en format teletreball el Consell de Ministres que havia de donar el vistiplau a un rescat històric. La cancellera vol mantenir el lideratge en la crisi més dura i amb més incògnites que mai no li ha tocat redreçar. Que entrés en quarantena diumenge, per haver estat en contacte amb un metge que va donar positiu, no ha de desviar-la de l’objectiu: la defensa de ciutadans, empreses i sanitat pública, en un país amb més de 24.000 contagis i, fins ara, un moderat nombre de víctimes mortals –86, segons les xifres oficials de l’Institut Robert Koch; 106, segons la Universitat Johns Hopkins dels EUA, entitat de referència global aquests dies.

Mentre Merkel esperava a casa el resultat de la primera anàlisi de la Covid-19 –que va ser negativa, segons fonts del govern–, el seu vicecanceller i ministre de Finances, Olaf Scholz, i el d’Economia, Peter Altmaier, van presentar el pla de xoc que teòricament ha de garantir que ningú, ni empreses ni ciutadans, hagi de patir “efectes irreversibles” de la crisi econòmica que sembla inevitable. Es tracta de tirar endavant un pressupost addicional de 156.000 milions d’euros –inclosa una partida de 55.000 per a petites i mitjanes empreses, autònoms o artistes i tothom qui no pugui treballar enmig de les restriccions actual.

La idea és que aquesta setmana rebi el vistiplau de les dues cambres del Parlament. I es dona per fet que no hi haurà obstacles, malgrat ser el paquet suplementari més gran des de la II Guerra Mundial i malgrat trencar el dogma del dèficit zero implantat sota el govern de Merkel.

Es parteix de la base que hi haurà una caiguda de la recaptació de 33.500 milions d’euros. I que s’haurà de fer una despesa no prevista inicialment de 122.500 milions per garantir que la sanitat pública no s’enfonsi i que l’estructura econòmica i empresarial tampoc, malgrat que bona part de l’activitat del país està paralitzada, de facto, i per temps no definit.

Les mesures aprovades van des d’un fons d’estabilització fins a garanties que no hi haurà desnonaments a qui no pugui pagar el lloguer. Això no significa que el propietari quedi desprotegit, va assegurar Altmaier, conscient que aquest sector forma part també de la societat. Es manté l’“obligació” de pagar el lloguer. Però qui estigui endeutat, es quedi sense feina o senzillament no pugui complir amb els pagaments, no es quedarà al carrer.

Ha quedat suspès l’anomenat “fre del deute”, un paràgraf inclòs a la Constitució que prohibeix a Alemanya endeutar-se més enllà del 0,35% del producte interior brut (PIB). Merkel no anirà al Parlament a defensar el que, en temps normals, hauria estat una capitulació al seu dogma de l’estabilitat pressupostària. Ho farà el socialdemòcrata Scholz, no només perquè és el vicecanceller i titular de Finances, sinó perquè Merkel continuarà en quarantena a casa.

Alemanya, com la resta del món, viu una situació d’excepció enmig de la pandèmia. Els cinc anys seguits de superàvit fiscal permeten un cert marge. La resta vindrà de la paraula fins ara maleïda, a Berlín: l’endeutament.

El que la coalició de Merkel vol aplicar per salvar la situació segueix el model del rescat impulsat a escala europea en la crisi de l’euro. Ara, però, Alemanya surt a salvar-se internament. És el país amb més població d’Europa –82 milions d’habitants–, a més de la primera economia. El pes gegantí que suposarà aquesta “defensa” o rescat nacional serà probablement més ben entès pel ciutadà que els rescats aprovats per a Grècia o altres socis europeus.

El pla de xoc que es va posar en marxa aquest dilluns segueix l’anunci de línies de crèdit il·limitat per a les empreses fet deu dies abans. La pandèmia no ha afluixat. I quan ho faci, fins i tot quan s’hagi aconseguit la vacuna o les teràpies que permetin reprendre la vida pública normalitzada, no es pot comptar que desapareguin els seus efectes devastadors sobre l’economia, ni pública ni privada.