Economia

El dividend de la pau

Quan el 10 de novem­bre del 1989 la mul­ti­tud d'Ale­ma­nya de l'Est va aga­far per assal­ta­ment el mur de Berlín i va començar l'esfon­dra­ment pro­vo­cant un dels can­vis més radi­cals de l'statu quo man­tin­gut des del final de la Segona Guerra Mun­dial; es va començar a publi­car un seguit d'arti­cles i d'assa­jos albi­rant com seria el món una vegada fra­cas­sat el comu­nisme i sense la bipo­la­ri­tat dels dos mons que com­pe­tien en la guerra freda. I un dels pri­mers a fer-se un lloc en la munió d'ana­lis­tes del nou futur va ser Fran­cis Fukuyama, amb una con­ferència i més tard amb el lli­bre La fi de la història i el dar­rer home, publi­cat el 1992, en què sos­te­nia que no era pos­si­ble “millo­rar la idea de la democràcia lli­be­ral” i la recol­zava en tres prin­ci­pis bàsics: dis­po­sar d'una eco­no­mia de lliure mer­cat, tenir un govern repre­sen­ta­tiu, i man­te­nir els drets jurídics, i citava el “fi de la història” que postu­lava Hegel i que era lli­be­ral, con­tra­po­sant-lo amb el de Marx, que era la soci­e­tat comu­nista. Per ell entràvem en una era on l'estalvi de la des­pesa mili­tar (divi­dend de la pau) faci­li­ta­ria un gran desen­vo­lu­pa­ment econòmic i democràtic mun­dial. Després, el va seguir Samuel P. Hun­ting­ton amb el seu famós assaig El xoc de civi­lit­za­ci­ons, publi­cat el 1997, en què asse­nya­lava que des­a­pa­re­guts els enfron­ta­ments per les ide­o­lo­gies, ens enca­minàvem cap al xoc de civi­lit­za­ci­ons sos­tin­guda per la revi­ta­lit­zació de les reli­gi­ons. No cal dir que la polèmica gene­rada per Hun­ting­ton va ser des­co­mu­nal, pot­ser més que la de Fukuyama, perquè Occi­dent encara veu les reli­gi­ons com un valor indi­vi­dual i íntim, sense accep­tar que algu­nes reli­gi­ons el que cer­quen és una soci­e­tat teocràtica regida per codis reli­gi­o­sos de l'edat mit­jana. I el 2003 Robert Kagan, un neo­con asses­sor de George Bush, va publi­car el seu assaig Poder i debi­li­tat, en el qual fa un repàs de les pre­ses de posició d'Europa i dels EUA en el nou ordre mun­dial. Els dos dar­rers assa­jos ja apun­ta­ven que, contrària­ment el que s'espe­rava de la bai­xada de ten­si­ons mili­tars amb l'esfon­dra­ment del comu­nisme, nai­xia un nou ordre molt més com­plex i mul­ti­po­lar, i ben aviat s'esvaí aquell somni del “divi­dend de la pau” per entrar de ple en una època mul­ti­con­flic­tiva que ja molts l'ano­me­nen una mena de Ter­cera Guerra Mun­dial. No cal dir que els cos­tos per la segu­re­tat i la pro­tecció amb el feno­men del ter­ro­risme glo­ba­lit­zat, a més de les acci­ons mili­tars per ata­car-lo als seus països, i el feno­men dels refu­gi­ats, han esvaït qual­se­vol somni de reduir els pres­su­pos­tos de defensa de qual­se­vol país.

Com a con­seqüència d'aquesta con­flic­ti­vi­tat i aquest nivell de perill que reque­reix vigilàncies osten­si­bles i sos­te­ni­bles per la segu­re­tat, així com dels periòdics atemp­tats que es van pro­duint, la segu­re­tat ha pas­sat a ser una de les pre­o­cu­pa­ci­ons soci­als més impor­tants, fet que pro­voca que cada vegada s'admira més els polítics que ofe­rei­xen polítiques dures sovint jus­ti­fi­ca­des per un patri­o­tisme xenòfob, popu­lista i mili­ta­rista. Aquest nou feno­men, molt perillós, el veiem fins i tot en ple cor d'Europa, i per des­comp­tat en aquesta indis­si­mu­lada estratègia de Rússia i de la Xina, d'eri­gir-se en una potència mili­tar amb for­tes mesu­res d'influència d'ali­ats que recorda per­fec­ta­ment les divi­si­ons del temps de la guerra freda.

El dis­curs d'una part de la soci­e­tat cata­lana que pensa en una Cata­lu­nya inde­pen­dent i sense el cost d'un l'exèrcit, és no tenir ni idea del món en què vivim ni del valor de les ali­an­ces amb ali­ats, pre­ci­sa­ment en aquest moments d'alta con­flic­ti­vi­tat. És cert que soci­al­ment es fa difícil haver de triar entre més canons o més man­tega, com deia Samu­el­son, però hi ha debats que no es poden fer amb el cor i s'han de fer amb el cap. Dir que el divi­dend de la pau que s'estal­vi­a­ria una Cata­lu­nya sense exèrcit podria anar a ense­nya­ment i a inves­ti­gació és un argu­ment sen­ti­men­tal en què tots estem d'acord, però davant de la rea­li­tat, la res­pon­sa­bi­li­tat de l'evidència, s'ha d'impo­sar el cap.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia