2025, l’any del Leviatan?

Cer­ta­ment volia titu­lar aquest arti­cle:“2025, l’any del Levi­a­tan”, sense inter­ro­gant, però seguint en la meva línia de mode­ració i con­tenció m’ha sem­blat més oportú dei­xar-ho amb un inter­ro­gant. Però enguany serà un any de la diplomàcia de la força, i és molt pre­o­cu­pant perquè: un cop has tras­pas­sat els límits, ja no hi ha límits. Al món actual hi ha una con­junció de per­so­nat­ges que, sigui per la riquesa que acu­mu­len o pel lloc de poder que ocu­pen, tenen una incon­tinència a l’hora de dir i actuar que no fa pas gaire hau­rien dit que era un dis­curs de pura dic­ta­dura o d’impe­ri­a­lisme. Són gent amb poder que estan acos­tu­mats a manar, i ara pre­te­nen inci­dir perquè les altres naci­ons votin els can­di­dats que a ells els agra­den o els interes­sen. Una intro­missió colos­sal. El binomi Donald Trump i Elon Musk és un binomi molt perillós pel seu des­ver­go­nyi­ment a l’hora de pro­po­sar les seves visi­ons del món. És clar que els dos, sumats, tin­dran un poder acla­pa­ra­dor i, si volen, podran sot­me­tre’ns als seus capri­cis i interes­sos i enguany veu­rem com la diplomàcia i els trac­tats inter­na­ci­o­nals i el res­pecte amb els ali­ats se supe­di­ta­ran als interes­sos par­ti­cu­lars dels Estats Units. I, amb aquesta visió, la política inter­na­ci­o­nal es farà molt difícil i les rela­ci­ons comer­ci­als, també, almenys durant la pri­mera part del man­dat fins que es ree­qui­li­brin les rela­ci­ons.

La Unió Euro­pea, com que som de tot menys una gran unió, ja comen­cem a veure dis­si­dents que s’apro­pen a Trump per ser els pri­mers “amics”, com també hi ha països de la UE que man­te­nen apro­pa­ments des­ca­rats amb Rússia tren­cant les nor­mes que Brus­sel·les ha decre­tat de blo­queig per la invasió d’Ucraïna. És per aquesta rea­li­tat nos­tra que pre­veig el 2025 pro­blemàtic. Recor­dem la des­fi­lada de la His­pa­ni­tat de les for­ces arma­des espa­nyo­les del 12 d’octu­bre del 2012: el que ales­ho­res era cap de l’opo­sició, José Luis Rodríguez Zapa­tero, va res­tar asse­gut quan va pas­sar la ban­dera dels EUA. Aquest inci­dent diplomàtic va tenir con­seqüències impor­tants durant molts anys. Ara, amb el pre­si­dent Trump, qui­nes reper­cus­si­ons nega­ti­ves tin­dria un menys­preu així? Val més no pen­sar-hi i desit­jar que els polítics espa­nyols siguin pru­dents.

I pel que fa al comerç inter­na­ci­o­nal, no tenen cap ver­go­nya a dir que uti­lit­za­ran les pena­lit­za­ci­ons fis­cals a les impor­ta­ci­ons si no s’adeqüen a les seves exigències i si una cosa neces­sita el món i el comerç és esta­bi­li­tat i pre­vi­si­bi­li­tat. Les guer­res comer­ci­als sem­pre tenen grans cos­tos.

I és amb aquesta pre­visió de mare­gassa que els euro­peus, els espa­nyols i els cata­lans hau­rem de nave­gar tot cer­cant vents favo­ra­bles, que no serà fàcil. És per aques­tes pre­vi­si­ons, i una UE també ines­ta­ble, que els cata­lans neces­si­tem urgent­ment tan­car les car­pe­tes que tenim ober­tes, prin­ci­pal­ment la del finançament, per bé que em temo que aquesta nego­ci­ació serà el pri­mer gran desen­gany dels nego­ci­a­dors d’Esquerra, si és que en el seu moment van tenir mai l’espe­rança d’asso­lir tot allò que ens van pro­me­tre. El 2025 serà l’any que vali­darà si soci­a­lis­tes i repu­bli­cans ana­ven seri­o­sa­ment o va ser un pur com­promís per sor­tir del moment, com ha pas­sat altres vega­des. Cata­lu­nya, la seva soci­e­tat i la seva eco­no­mia neces­si­ten recu­pe­rar els nos­tres impos­tos que fa tants anys van cap a Madrid i no tor­nen. Aquesta llosa pesada en forma de dèficit fis­cal que supor­tem ens des­ca­pi­ta­litza com a país i ens resta mol­tes opor­tu­ni­tats i pro­duc­ti­vi­tat que avui serien una gran ajuda per ser com­pe­ti­tius espe­ci­al­ment en aquests moments de greus incer­te­ses inter­na­ci­o­nals.

Serà el 2025 l’any del Levi­a­tan o es podrà con­tro­lar?