Brussel·les veta la fusió de les borses de Londres i Frankfurt
Estima que hauria constituït un monopoli ‘de facto' en el mercat de compensació d'instruments de renda fixa
LCE no va voler desfer-se de la participació en la italiana MTS com li exigia la CE
Malgrat que la comissària europea de Competència, Margrethe Vestafer, va assegurar que el Brexit no influïa en les negociacions sobre la voluntat d'aliança entre les borses de Londres i Frankfurt, la Comissió Europea (CE) va vetar ahir la fusió entre el grup London Stock Exchange (LSE), gestor de la borsa de Londres, i l'alemany Deutsche Börse, gestor del parquet de Frankfurt, segons va informar l'executiu comunitari. La investigació de la Comissió va concloure que “la fusió hauria creat un monopoli de facto en els mercats de compensació d'instruments de renda fixa”, segons va argumentar la CE en un comunicat.
El bloqueig de Brussel·les arriba després que LSE rebutgés vendre la seva participació de control a la plataforma de negociació italiana MTS, un requisit exigit per la CE per donar llum verd a l'operació, valorada en uns 29.000 milions d'euros. “Atès que les parts no han ofert els remeis exigits per abordar les nostres preocupacions en matèria de competència, la CE ha decidit prohibir la fusió”, va afirmar la comissària de Competència. La Comissió estima que la cessió de MTS, “un actiu relativament petit comparat amb els ingressos i el valor de mercat combinat de les parts”, hauria estat un “remei clar” per resoldre les preocupacions de Brussel·les.
La CE va considerar que la fusió hauria suposat, de fet, un monopoli en el mercat dels instruments de renda fixa, que inclouen, per exemple, els bons sobirans o els acords de recompra. I que hauria suprimit la competència horitzontal en el mercat de negociació i compensació sobre accions individuals, en concret d'accions de societats belgues, holandeses i franceses.
Un vistiplau improbable
LSE ja va anunciar el febrer passat que no acceptaria la desinversió en MTS i que era improbable que rebés el vistiplau de la CE. El grup va considerar aquest requisit “desproporcionat”, i va argumentar que MTS és una gran font d'ingressos i beneficis i que la seva desinversió danyaria la relació amb els reguladors dels mercats.
L'operació, anunciada el març del 2016 i aprovada el juliol següent pels accionistes de tots dos grups, preveia una fusió “entre iguals” per constituir un “grup d'infraestructures per a mercats globals amb base europea”, que hauria tingut una capitalització borsària similar a la que tenen els mercats de futurs nord-americans.
Els mercats resisteixen i la lliura s'encareix
Els mercats borsaris i de divises van resistir ahir l'impacte de l'inici del Brexit en espera que en les pròximes setmanes es concretin les prioritats de negociació amb Brussel·les per a la sortida del Regne Unit de la UE. La lliura esterlina va pujar respecte a l'euro i va baixar lleugerament amb el dòlar mentre que la borsa va oscil·lar durant la major part de la jornada.
En el moment de tancament dels mercats, la lliura va acabar en 1,153 euros, un 0,21% més, i en 1,24 dòlars, un descens del 0,37%, però encara per sobre de la seva cotització mitjana dels últims dies. L'índex principal de la borsa de Londres, l'FTSE 100, va sumar un 0,41%, mentre que també es van mantenir relativament estables la resta de borses europees.
Segons alguns analistes, els mercats estan pendents de la negociació amb els Vint-i-set, dels detalls i el to per si el procés és més o menys conciliador o agressiu. Però la divisa britànica s'ha depreciat al voltant d'un 17% des de la vigília del referèndum sobre la permanència a la UE, mentre que el FTSE 100 ha mantingut una trajectòria oposada perquè les seves multinacionals es beneficien de la debilitat de la lliura.
