Economia

Pagesia

Manifestacions simultànies a favor i en contra de Tracjusa

Vint tractors reclamen la reobertura de la planta de tractament de purins i és interceptada per la plataforma

El permís depèn de Territori, però els promotors es manifesten a Agricultura, contrària als residus

Els partidaris i els contraris a la planta de Juneda, que pretén tractar purins mitjançant la incineració de residus, van protestar ahir simultàniament. Per primer cop, els promotors de Tracjusa, l'empresa Agrupació de Ramaders de les Garrigues, van sortir al carrer per protestar davant la seu del Departament d'Agricultura a Lleida i reclamar la reobertura de la planta, tancada des del 2104 per la pèrdua de rendibilitat a causa de la supressió dels ajuts a les renovables.

Una vintena de tractors convocats pels promotors van sortir en marxa lenta des de Juneda per l'N-240, però a l'altura de la rotonda de Margalef van ser interceptats per membres de la plataforma contrària a la incineradora, que portaven la pancarta “Pagesia sí, porqueria no”. Després de mitja hora, el trànsit es va poder reprendre. Ja a la plaça Ricard Viñas de Lleida, un centenar de persones convocades pels promotors van repartir 800 entrepans d'embotit. Tot sota la mirada de membres de la plataforma contrària, que portaven màscares amb la cara d'un porc. Els Mossos d'Esquadra van mantenir els dos grups allunyats i no es van produir incidents, i els primers a marxar van ser els membres de la plataforma. Els promotors de Tracjusa van anar fins a la delegació d'Agricultura, on van reclamar el suport de la conselleria i van abocar purins a un arbre proper.

El delegat d'Agricultura a Lleida, Ferran Noguera, recollint el manifest, va recordar que l'autorització per a la reobertura de Tracjusa depèn en darrera instància de la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Tot i això, va manifestar: “No estem ni a favor ni en contra, però l'aposta de la conselleria és per l'economia circular basada a convertir el residu en un recurs valoritzable i que per obtenir-lo s'utilitzin matèries primeres provinents de l'àmbit agrari.” És a dir, altres plantes de tractament de purins, com la d'Almenar o Alcarràs, que se centren en la separació de la part líquida i la sòlida per obtenir fertilitzants i que fan servir altres combustibles en lloc dels residus que pretenen utilitzar com a combustible els promotors de Tracjusa, va recordar ahir Joan Vàzquez, portaveu de la plataforma contrària i secretari general d'Ipcena.

Eduard Cau, conseller delegat de l'empresa promotora, va assegurar que la planta “compleix tots els requisits legals i és viable ambientalment i tècnicament”, i va negar que fos una incineradora. Confien que, abans de finals d'any, Territori doni el vistiplau a la reobertura de Tracjusa.

Un projecte conflictiu que suma detractors

El segon projecte presentat per Tracjusa preveu la gasificació de combustibles derivats de residus, una part dels quals procedents d'arreu del país. Els opositors asseguren que el veritable negoci és la combustió d'escombraries i no pas el tractament de purins. El model defensat de gestió de purins de la conselleria d'Agricultura (ERC) xoca amb el projecte dels promotors de Tracjusa. Agricultura pretén que el mateix sector interioritzi el purí en el cicle productiu, a través d'acords de fertilització o transformant-lo en subproductes per fer-lo servir d'adob, entre altres coses. El mes passat, a la seu d'ERC a les Borges Blanques van aparèixer pintades a favor de la reobertura. I al març, el desmarcatge a darrera hora dels diputats del PDeCAT respecte als d'ERC a Junts pel Sí havia esberlat una resolució del Parlament favorable a “l'exclusió del tractament de purins de la combustió tèrmica dels residus municipals, industrials o els seus derivats” en la gestió dels purins. El Síndic de Greuges, però, s'ha basat en els arguments presentats per les dues parts al Parlament la tardor passada per reclamar que no es permeti l'obertura fins que no estigui “avalat per experts” que la crema de residus “no perjudica la salut de persones i medi”. Una desena d'ajuntaments, i el 90% del personal del CAP de les Borges, també s'hi han mostrat el contra. La pilota és ara a la teulada de Territori i Sostenibilitat (PDeCAT). I de moment, sembla aturada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Wavekup o com orientar la vocació en el jovent

MATARÓ

La incertesa marca el Black Friday del comerç català

BARCELONA

L’economia blava mou 561,1 milions l’any a la Costa Brava

CASTELL-PLATJA D’ARO

Els propietaris de l’Espai Gironès el posen a la venda

SALT

La sequera fa caure en picat la collita de les oliveres mil·lenàries

Barcelona
economia

El hub que opta a substituir Nissan s’assegura 50 milions d’euros d’avals per accedir als fons del PERTE

barcelona

Un estudi afirma que l’economia blava a la Costa Brava genera 561,16 milions d’euros

PLATJA D’ARO

La farmacèutica Sanofi aposta fort per Riells i Viabrea

RIELLS I VIABREA

Joan Roca, guardonat per les DOP d’oli d’oliva

ROSES