Economia

ECONOMIA

La vinya, principal aposta agrícola per al Pirineu

La plantació de més ceps i sègol afavoririen l’economia agrícola a les comarques de muntanya, segons l’estudi

L’estudi de l’Oficina del Canvi Climàtic ha fet una projecció de possibles cultius amb el canvi de temperatures previst per als pròxims vint anys, i en selecciona 10 que podrien ser els més aptes segons les tendències del mercat i les possibilitats de producció de les comarques pirinenques: pomera, perera, cirerer, mongeta seca, vinya, olivera, sègol, espelta, patata i fajol. L’estudi, fins i tot, cartografia en quins llocs aquests cultius serien més rendibles segons el clima.

La principal aposta és la vinya. Segons la proposta, seria el cultiu que més augmentaria la superfície, en un 7,4%, amb creixements cap a les zones baixes del Pallars Sobirà i de l’Alta Ribagorça, així com al nord del Pallars Jussà i de l’Alt Urgell.

De fet, des de fa 10 anys s’ha començat a reintroduir el cultiu de la vinya en zones del Pallars, la Cerdanya i Andorra, de moment tímidament, amb petits cellers que, a poc a poc, han anat creixent en extensió. La vinya, de fet, era un cultiu propi de les zones baixes del Pirineu, fins a la crisi de la fil·loxera, fa més d’un segle, quan va desaparèixer. El canvi en les temperatures dels últims anys ha fet que alguns grans productors com Torres hagin plantat ceps al Pallars, amb vista a una futura extensió del cultiu a les zones de muntanya.

Després de la vinya, el segon cultiu en creixement, segons les propostes dels científics, és el sègol, amb un 6,6%.

Ara per ara les comarques del Pirineu tenen 53.535 hectàrees de sòl agrícola. El de secà és el majoritari, amb un 70,7%. D’aquest, gairebé una tercera part és potencialment irrigable. Per comarques, la que té més percentatge de secà és la Val d’Aran, amb un 97,8% del sòl, perquè les condicions climàtiques actuals no en fan necessari el reg. Per contra, la que té més regadiu és la Cerdanya, amb un 50,8% de la superfície agrícola, seguida de l’Alt Urgell. En valors absoluts, la superfície més gran de regadiu és al Pallars Jussà, amb 5.559 hectàrees.

LA XIFRA

7,4
per cent és l’augment
de la superfície que s’hauria de dedicar a la vinya, segons la proposta de l’estudi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera vol una planta per compostar les restes vegetals de la pagesia

Palafolls

L’impacte dels líders empresarials en la volatilitat de les accions

PROFESSOR ECONOMIA I EMPRESA UNIVERSITAT DE GIRONA, EMPRENEDOR I EXPERT EN GESTIÓ DE CRISI I DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI
economia

Aprovada la rebaixa temporal de l’IVA del oli del 5% al 0% des de l’1 de juliol

madrid
Economia

La producció de pera caurà un 33% respecte el 2023

Lleida
Toni Bramon
President del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Girona (CATGI)

“La inestabilitat política ha fet disminuir la inversió pública”

Girona
TURISME

Bon pont per a l’hostaleria i inici oficiós de l’estiu

girona
ECONOMIA

Els hotels catalans superen els dos milions de persones allotjades al maig

Barcelona
unió europea

Brussel·les acusa Apple d’incomplir la llei europea de competència amb l’App Store

barcelona
Carme Ponsa
Presidenta del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme

“El Maresme turístic ha de ser més conegut internacionalment”

Malgrat de Mar