Economia

ÀNGEL VELASCO

PROPIETARI DE TORRONS VICENS

“Les coses només surten bé si s’hi posa tot el cor i molta fe”

Pastisser des que tenia 14 anys, Àngel Velasco va adquirir Torrons Vicens el 2000, quan la històrica empresa d’Agramunt passava greus dificultats, i l’ha fet créixer i popularitzat

Vostè és un revolucionari?
Això diuen, que soc un revolucionari del torró.
Torrons Vicens és una firma històrica, amb quasi 250 anys de trajectòria, però quan vostè la va adquirir, l’any 2000, no passava precisament el millor moment.
Estava en una situació molt delicada. Els setze treballadors que hi havia estaven parats, sense treballar i amb seriosos problemes de cobrament.
Res a veure amb l’actualitat?
En campanya, de setembre a desembre, som 270 treballadors i durant tot l’any, som 130 treballadors fixos. Quatre d’aquells setze de l’any 2000 encara treballen amb nosaltres.
El salt de l’empresa ha estat enorme. Com es fa això?
No és fàcil ni immediat. El primer any de ser-hi nosaltres vam facturar 300.000 euros. No van sortir els números. Ara facturem 35 milions d’euros. Hem hagut de fer innovació i canviar el concepte del torró. El torró havia de canviar per convertir-se en un producte que es pot menjar tot l’any. En aquest sentit, estic molt agraït al cuiner Albert Adrià perquè amb ell hem col·laborat molt per trobar nous productes i noves idees.
Els francesos fa dècades que mengen torró tot l’any. Uns pioners?
El mercat francès és el més important per a nosaltres, en volum d’exportació, i és un molt bon client quan és a Catalunya. A la Jonquera hi vam obrir fa set anys la primera botiga. En tenim 42 i sis franquícies, però la de la Jonquera segueix essent la més gran: 400 metres quadrats. El francès és un consumidor que menja torró tot l’any. Tenen tradició torronaire gràcies al torró de Montelaimar.
Ha parlat de França, però exporten molt?
Un 20% del total de la nostra producció se’n va a exportació. Som en 17 països d’arreu del món. El torró és un bon producte per vendre a fora perquè aguanta molt bé les temperatures.
Vicens s’ha expandit i, alhora, la popularitat de la marca s’ha disparat.
Aquest és el primer any que fem anuncis a la televisió. Sí que és cert que fa anys que fem campanyes a través de la ràdio, bàsicament a l’emissora RAC1, però és degut a un fet casual. Torrons Vicens i RAC1 són històries associades. Fa disset anys aquesta emissora no l’escoltava gaire ningú i nosaltres també érem una empresa petita. Hem sigut socis col·laboradors i hem crescut junts amb el pas dels anys. Ara fem plegats la campanya del torró solidari, per exemple. Però si Torrons Vicens és conegut és perquè ha canviat la tendència del torró, hem donat una segona vida al torró. Ningú hi creia, ningú hi apostava, però nosaltres sí. Hem acabat fent torró per a tots els públics i totes les edats i ens hem convertit en els pastissers de les grans superfícies.
Diu que fan més de 280 referències, no és una mica agosarat?
S’ha de tenir en compte que presentem formats diferents, peces grans i petites i, també, barretes per a esportistes. El torró està dins la dieta mediterrània, és un producte saludable. i hem volgut donar-li diferents sabors i diferents opcions de presentació per arribar a tothom.
Viu a Sitges, a una hora i quart de l’obrador d’Agramunt, i a primera hora ja és a la feina. Vostè dorm?
Les coses només surten bé si s’hi posa tot el cor i molta fe. Jo no sé fer-ho de cap altra manera. També, per sort, he tingut molta ajuda dels meus fills i, a més, a l’empresa hem format un gran equip humà. Tots els treballadors se senten part de l’empresa. És veritat que vaig i vinc cada dia però li haig de dir que aquesta hora i quart de viatge em serveix per pensar molt mentre condueixo. És una estona molt bona per poder anar creant.
Va ser en un d’aquests viatges que va idear fer un torró de gintònic o un de vi?
He creat moltes coses al cotxe. Va ser durant aquests viatges que se’m va ocórrer fer més fàcil de menjar el torró d’Agramunt, que és dur i a segons qui li pot costar de menjar. Vaig idear el torró suflé i mentre conduïa estava desitjant arribar a l’obrador i començar a fer proves.
Vostè es continua arremangant per feinejar a l’obrador?
En pot estar segur. Passo més hores a l’obrador que als despatxos, sento una gran passió per ser a l’obrador i per això quan els treballadors arriben, a mi ja m’hi troben. M’ho passo molt bé, me’n sento orgullós i la recompensa és molt gran. Jo vaig començar a fer de pastisser als 14 anys, per necessitat. La meva mare va quedar vídua i érem tres germans. Això em va donar molta experiència i als 52 anys, a l’edat en què si ets banquer ja et prejubilen, jo vaig agafar Torrons Vicens. I ja li dic ara que, en principi, no tinc cap intenció de pensar en la jubilació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un Consell de Conselleres per canviar “la cultura empresarial patriarcal”

Barcelona
societat

El govern preveu oferir la finestra única als pagesos aquest mes de maig

barcelona
economia

Foment i el sector immobiliari rebutgen la regulació del lloguer de temporada

barcelona
GIRONA

La taxa d’atur s’enfila al 12,47% a la demarcació el primer trimestre d’any

GIRONA
economia

L’atur continua pujant el primer trimestre amb 12.800 desocupats més

barcelona
ECONOMIA

El termini per reclamar despeses hipotecàries comença en anul·lar-se la clàusula abusiva

BARCELONA
GIRONA

El Govern aprova ajuts a la pagesia per valor d’11,4 milions d’euros

GIRONA
GIRONA

La CGT de Correus denuncia falta de personal en una desena de barris

GIRONA
economia

El Banc Sabadell guanya 308 milions el primer trimestre, un 50% més que l’any passat

barcelona