Economia

anàlisi

Un bany de realitat

José Bor­rell, aquell que volia “desin­fec­tar-nos”, també dema­nava sot­me­tre’ns a un “bany de rea­li­tat”, dues inten­ci­ons que els cata­lans mas­si­va­ment i democràtica­ment hem rebut­jat, la pri­mera per xenòfoba que voreja l’odi i el racisme, i ho hem fet repli­cant-lo públi­ca­ment, i la segona, votant mas­si­va­ment. Aques­tes parau­les demos­tren el grau d’into­xi­cació i d’adoc­tri­na­ment que patei­xen i que no els deixa veure la rea­li­tat. Fa anys que inten­ten impo­sar el seu relat amb tot el poten­cial del dis­curs polític, del legis­la­tiu, de la justícia i dels mit­jans de comu­ni­cació amb una una­ni­mi­tat mili­tant. Ens han estat bom­bar­de­jant amb els seus mis­sat­ges i els han introduït a bona part dels espa­nyols, però quan en una soci­e­tat lliure com la cata­lana se li vol crear i impo­sar un relat enganyós des de fora, reac­ci­ona i no se’l creu i són els del “minis­teri de la veri­tat” els que s’ho aca­ben cre­ient.

El 3 d’octu­bre, el rei d’Espa­nya va fer un dis­curs duríssim con­tra els cata­lans i va espe­ro­nar el cop del 155. Una evidència més que el seu relat, que volien impo­sar-nos, ells se’l cre­uen i el rei per pri­mera vegada va pren­dre par­tit, i els cata­lans que aspi­rem a ser lliu­res ens vam trans­mu­tar de l’inde­pen­den­tisme i el naci­o­na­lisme al repu­bli­ca­nisme. Un canvi de molta pro­fun­di­tat en el futur, perquè pot tras­pas­sar fron­te­res cata­la­nes i fecun­dar un movi­ment social que avui ningú és capaç d’ima­gi­nar on pot arri­bar. Come­trien un greu error si depre­ci­es­sin la teo­ria de “l’efecte papa­llona” i els seus resul­tats.

Pel que he lle­git a la premsa, al dis­curs de Nadal el monarca hi ha insis­tit i no ha rec­ti­fi­cat, per la qual cosa hem d’enten­dre que el bany de rea­li­tat del 21-D no li ha arri­bat i per­sis­teix. Cer­ta­ment el monarca, que segu­ra­ment lle­geix premsa estran­gera, se’m fa difícil pen­sar que s’hagi que­dat amb el relat de l’espa­nyola i pensi que tot­hom està equi­vo­cat lle­vat dels seus. Una certa distància física del pro­blema sem­pre és acon­se­lla­ble.

Saber ges­ti­o­nar la victòria del 21-D és l’assig­na­tura més impor­tant que tindrà el nou govern català, però alhora també tindrà molta més infor­mació de com és l’Estat espa­nyol i quina capa­ci­tat repres­siva té. Així doncs, saber afi­nar molt els pas­sos i les mesu­res que cal pren­dre, sense les inter­ferències dels que tenen relats de caixa o faixa, serà una tasca d’aquesta legis­la­tura que ha de durar qua­tre anys. El govern ha de saber que està expo­sat a la crítica i l’ha d’assu­mir, fins i tot quan la crítica li ve dels que sem­pre tenen pressa.

El temps ens va a favor, per més espas­mes que facin els impa­ci­ents, tenim temps. Cata­lu­nya ara no és com fa dos anys, ara inter­na­ci­o­nal­ment ens conei­xen i ens com­pre­nen i no podem per­dre aquest capi­tal polític impor­tantíssim. Les nos­tres empre­ses també han vist la neces­si­tat d’inter­na­ci­o­na­lit­zar-se més, que l’estadi de con­fort ate­nent només o pri­o­ritària­ment el mer­cat espa­nyol és un fac­tor de risc exces­siu. Hem vist com tot l’Estat espa­nyol actua en l’eco­no­mia cata­lana gene­rant pànic i boi­cots, can­vi­ant la legis­lació per faci­li­tar can­vis de seus i així ser més febles a les pres­si­ons de l’Estat per mar­xar de Cata­lu­nya i crear un caos econòmic. I mal­grat l’esforç per­vers de molts espa­nyols, l’eco­no­mia ha aguan­tat prou bé. El test d’estrès a què ens han sotmès l’eco­no­mia i les empre­ses, l’hem aguan­tat per­fec­ta­ment. Un fet que ens demos­tra que tenim uns fona­ments sòlids i que una acció espa­nyola d’aquesta mag­ni­tud, tem­po­ral­ment la podem aguan­tar per­fec­ta­ment.

M’agra­da­ria fer obser­var la mala fe de molta gent que ha con­tribuït a expan­dir el pretès caos econòmic del procés. Gent d’aquí, dels nos­tres i situ­ats; els seus brams, els vam tro­bar a fal­tar quan davant del fet més impor­tant i nega­tiu de l’eco­no­mia cata­lana de molts anys, com va ser l’esfon­dra­ment de tot el nos­tre sis­tema de cai­xes, i que va tenir un impacte molt nega­tiu a l’eco­no­mia i a la soci­e­tat cata­lana, ells calla­ven. Els seus silen­cis els entenc només perquè ells eren o part del des­as­tre o perquè en van ser els més bene­fi­ci­ats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia