Catalunya perd des de fa cinc anys una mitjana anual de deu gasolineres

Durant els últims cinc anys un total de 53 gasolineres han cessat la seva activitat a Catalunya i s’han donat de baixa en el registre oficial d’aquest tipus d’activitat industrial. Això suposa que cada any es produeix de mitjana la pèrdua de 10 punts de recàrrega de combustible, segons les dades facilitades pel Departament d’Empresa i Coneixement.

Una estació de servei es considera que s’ha donat de baixa quan ha inutilitzat les seves instal·lacions petrolíferes amb un segellat dels tancs que emmagatzemen el combustible. Només aleshores, i després de la corresponent verificació, es pot considerar que una benzinera ha quedat inactiva, que no té res a veure amb la catalogació de fora de servei que també fa l’administració.

En aquests moments, la Generalitat ha comptabilitzat 34 estacions de servei de combustible fora de servei, circumstància que indica que el seu propietari ha decidit deixar aquell punt de recàrrega temporalment inactiu en espera d’escometre una reforma o de traspassar-ne la titularitat.

En conjunt, Catalunya disposa de 1.602 estacions de servei, de les quals 1.515 es troben en servei actiu. Entre aquestes benzineres que estan treballant la gran disputa es troba entre els empresaris que opten per la fórmula de les gasolineres desateses, és a dir que funcionen al 100 per 100 de manera automàtica amb la intervenció dels consumidors i sense la presència de cap treballador, i les que mantenen una plantilla que es fa càrrec de la recàrrega o simplement de cobrar als clients i estar al cas de qualsevol incidència que hi pugui haver.

Les estacions desassistides són criticades pel sector, que les consideren una font de “creació de desocupació”, segons Manuel Amado, president de l’Associació Provincial d’Estacions de Servei de Barcelona. “Per culpa d’aquest sistema de negoci, les altres estacions, que poden donar feina a cinc o sis persones, es veuen obligades a fer acomiadaments”, sosté Amado.

El model de negoci de les estacions sense personal es basa a oferir un producte més assequible, però Amado adverteix que no és “de la mateixa qualitat que una gasolinera convencional. “Les desassistides acostumen a comprar a més d’un proveïdor, això fa que la gasolina no sigui sempre la mateixa o que hi hagi mescles i això no és bo per al motor”, assegura. Amado també critica aquest tipus d’establiment perquè hi ha una falta de control sobre alguns aspectes de seguretat i també fan perillar els drets dels consumidors.

La batalla del sector és aconseguir que les estacions sense personal es vegin obligades a tenir almenys una persona durant el temps que estan obertes al públic. Així ho tenen reglamentat onze comunitats autònomes, circumstància que no es dona a Catalunya. Aquesta demanda va ser negociada fa uns anys entre el sector i la Generalitat, que finalment va decidir no establir cap regulació en aquest sentit.