Aigües de Vilajuïga, a punt de reprendre la producció

La primera fase d’obres per reobrir l’empresa centenària Aigües Minerals de Vilajuïga, adquirida l’any passat per Grifols, encara la recta final. Els operaris treballen contra rellotge perquè l’edifici principal on s’està condicionant la planta de producció, embotellament, etiquetatge i magatzems estigui operatiu aquesta mateixa setmana. El director general de l’empresa, Joan Fornós, ha explicat que la presentació del nou producte –que renovarà l’ampolla i l’etiqueta– es farà el 13 de juliol en el Festival Castell de Peralada, amb què col·laboren i que abastiran durant tot l’estiu. La comercialització regular, però, s’iniciarà al setembre. Aquesta primera producció de la nova etapa d’Aigües de Vilajuïga serà d’entre 5.000 i 6.000 ampolles i la intenció és d’anar incrementant-la progressivament.

En el projecte global de recuperació de l’empresa, s’hi preveu la rehabilitació de l’edifici principal, incloent-hi la restauració de la façana d’època. A l’antiga masia, que també es restaurarà, s’hi farà un centre de formació de Grifols i, a més, s’aixecarà un edifici de nova planta aprofitant una excavació que l’antiga empresa va fer per fer un pou. Fornós ha explicat que encara conserven els plànols que constaten que els antics propietaris preveien fer-hi una mena de soterrani annex a un balneari on els visitants poguessin anar a buscar aigua. La intenció és fer-hi un espai amb diversos usos per a activitats complementàries. Aquesta part dels treballs s’emmarca en una segona fase d’obres que s’acabarà a finals d’any.

Més que centenària

La multinacional Grifols va adquirir l’empresa a l’estiu després que tanqués portes amb l’objectiu de recuperar-la. La companyia hi ha invertit 5,5 milions d’euros. Aigües de Vilajuïga va tancar fa un any després de més de cent anys d’història. L’empresa es va fundar l’any 1904 per mitjà de sis famílies empordaneses després que l’aigua procedent de la serra de Verdera i el massís del Cap de Creus rebés la declaració de mineromedicinal i d’utilitat pública. Des d’aleshores i de manera ininterrompuda, l’empresa havia embotellat i distribuït aquesta aigua amb gas per tot el país. L’any 1929 va rebre un premi d’honor en l’Exposició Universal de Barcelona. El pintor Salvador Dalí va dir en alguna ocasió que era la seva aigua preferida.

El negoci, però, va abaixar la persiana i la multinacional farmacèutica Grifols va decidir apostar-hi. Joan Fornós assegura que tot plegat ve d’una idea “romàntica” perquè Grifols parteix d’una filosofia que aposta pel territori. A més, la seva experiència en l’embotellament de medicaments era indispensable i, alhora, molt útil per “reflotar” el negoci.