Un mes de maig per oblidar

El mes de maig s’ha caracteritzat per l’augment de les tensions geopolítiques i comercials. D’una banda, l’escalada de declaracions en l’enfrontament entre la Xina i els Estats Units ha continuat endavant i ha afectat algunes empreses. Així, el president nord-americà, Donald Trump, va avançar el bloqueig de les vendes a algunes empreses xineses tecnològiques (Huawei, Hikvision) i, en resposta, la Xina va filtrar que prohibiria l’exportació als Estats Units de terres estranyes (minerals utilitzats en components tecnològics) amb la qual cosa Trump s’ha vist obligat a aturar el cop. Tot això demostra que l’enfrontament va més enllà d’un problema pel dèficit comercial i sembla que respon a una estratègia pel lideratge de les noves tecnologies 5G i les seves aplicacions militars.

L’altre tema polític és un vell conegut, el Brexit, on el bloqueig parlamentari entre laboristes i conservadors per aconseguir l’aprovació d’un acord de sortida de la UE ha provocat, finalment, la dimissió de Theresa May. Tot plegat ha continuat afavorint la depreciació de la lliura esterlina (+1,1%) mentre que a resta de divises s’han mantingut més estables, amb una lleugera apreciació en el dòlar nord-americà (-0,6%), que actua com a refugi. Resta per veure qui substituirà May (lidera les enquestes Boris Johnson, de perfil més dur) després dels mals resultats dels partits tradicionals en les eleccions europees. Aquest replegament dels inversors cap a actius més segurs vist en el dòlar va portar el bo alemany a aprofundir en terreny negatiu, tot i que les relaxacions més grans van ser per al bo espanyol, que partia de nivells més alts.

Mentrestant, quinzena de penitència per als actius de risc. Així, en les borses i excepte el Brasil (+5,4%) que continua descorrelacionada de la resta, els índexs van tornar a registrar caigudes generalitzades, liderades per Itàlia (-4,1%), que s’enfronta a un procés sancionador de la Unió Europea que podria portar a multes de fins a 3.500 milions d’euros. També van tornar a destacar (en negatiu) les borses més exposades a la guerra comercial com la Xina (-3,7%) i el tecnològic nord-americà Nasdaq (-3,5%), que fins ara presentava el millor resultat de l’any. El crèdit va continuar a les borses i els actius de més risc o d’alta rendibilitat van ser més castigats.

El petroli es va salvar de la crema i es manté en nivells elevats de 69/70 dòlars. La decisió dels Estats Units de prohibir les importacions de petroli de l’Iran va atiar les tensions a la zona del golf Pèrsic, fet que va comportar un fort rebot, que es va desfer l’última setmana per l’augment vist en els inventaris als EUA.

En aquest entorn incert que, com ja hem comentat altres vegades, coincideix en una època de l’any on se solen imposar les vendes en les borses, el més important és mantenir la calma i continuar apostant per les opcions més defensives. Dins d’aquest grup, destaquen aquelles opcions que ens permetin beneficiar-nos d’una evolució de la inflació continguda i d’una caiguda (encara) de la rendibilitat del deute.

En aquest sentit, en borsa, amb tipus esbiaixats a la baixa i poca visibilitat macroeconòmica, són bones opcions d’inversió les companyies amb alts dividends (i sostenibles) i baixa volatilitat en mercat (amb fonamentals sòlids). Entre aquesta llista destaquen els sectors de: Assegurances, amb companyies com Sampo Oyj (amb una rendibilitat per dividend molt elevada del 7,3%, i una baixa volatilitat a 12 mesos del 16,1%) i Axa (6,2% i 15,3% respectivament); Elèctriques (REN, 6,6%/12,12% respectivament); Immobiliàries (Klepierre amb 6,95%/17,9% i Befimmo amb 6,8%/15,5% respectivament); Telecom (Telefónica amb 5,6%/17,7% i Orange 5,04%/15,0% respectivament); i Industrials (ENAV 4,2%/17,4% respectivament).