La Borsa
Més valors
Economia

El Prat podria arribar als 90 milions de passatgers el 2030

La Cambra de Comerç de Barcelona insta a accelerar les inversions previstes

També suggereix optimitzar temps i espai per ampliar la capacitat i la projecció internacional de la infraestructura

“Una estratègia de creixement sostenible i un enfocament equilibrat.” Són les propostes que la Cambra de Comerç de Barcelona ofereix per tal que l’aeroport de Barcelona-el Prat pugui guanyar capacitat i eficàcia en l’horitzó del 2030, moment en què podria assolir els 90 milions de passatgers anuals.

Aquesta quantitat supera de molt la prevista per Aena en el seu pla director per a la principal infraestructura aeroportuària catalana, per a la qual estima un volum de passatgers d’uns 70 milions en la mateixa data. Amb tot, segons Cristian Bardají, responsable d’estudis d’infraestructures de la Cambra, la previsió projectada per Aena quedarà superada l’any 2026 i és per aquest motiu que “cal accelerar les inversions i les obres previstes”, com ara el dic sud, la terminal satèl·lit i altres elements del pla director.

De fet, amb una projecció de creixement “continuista”, el Prat arribarà a una capacitat de més de 81 milions de passatgers, que, amb una visió “optimista”, podrien superar els 107 milions. No obstant això, per Bardají, un horitzó “raonable” situa el volum més plausible al voltant dels 90 milions.

Al marge de les inversions, els experts de la Cambra també veuen necessari reconsiderar aspectes com ara l’estacionalitat de l’aeroport, que té marge de millora en la capacitat disponible, i no tan sols en les èpoques de l’any amb menys tràfic, sinó també en clau horària.

Avaluar diverses configuracions de pistes, donant més ús a la pista llarga, i també ampliar la gamma d’aeronaus, combinant de manera més eficient l’afluència de naus petites, mitjanes i grans per optimitzar l’espai d’enlairament i aterratge, també serien accions encaminades a millorar la capacitat de l’aeroport.

Sostenibilitat

Bardají va parlar del factor de l’impacte acústic que tot plegat podria tenir arran de totes aquestes prolongacions del temps i l’espai disponibles. Tot i que va aclarir que l’aeroport del Prat afecta acústicament al voltant d’uns 4.400 habitants i que aquesta quantitat és relativament baixa en comparació, per exemple, amb les més de 700.000 persones que reben impacte acústic al de Heathrow de Londres (vegeu gràfic), va assenyalar la necessitat de convocar una nova taula de concertació territorial i fer una gestió apropiada del sòl a l’entorn de l’aeroport, especialment en poblacions com ara Gavà i Castelldefels, amb la implicació dels agents clau, com ara la Generalitat, les administracions locals i Aena. Pel tècnic de la Cambra, per evitar qualsevol molèstia per l’ampliació de capacitat de l’aeròdrom, seria important establir restriccions al creixement urbanístic en tota la zona d’influència directa de les operacions aèries.

LES XIFRES

50
milions
de passatgers és el volum consolidat de l’aeroport del Prat, una quantitat que es podria duplicar en pocs anys.
78
operacions
cada hora, entre enlairaments i aterratges, registra el principal aeròdrom català.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

A Europa hi manquen 20.000 dissenyadors

Barcelona
Economia

El Saló Nàutic, Caravaning, Piscina & Wellness i BMP, a Fira

economia

El BOE fa públic el calendari laboral per a l’any vinent

Administrador de finques avui, supervisor digital demà

Barcelona

S’acosta una crisi?

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management. Autor de ‘El Crash. Tercera Fase’. Roca Editorial

Kit de supervivència per si l’economia es deteriora

Degà de la UPF Barcelona School of Management, catedràtic de la UPF, membre de la Junta del CEC i ACCID

Solucions de transport per a tothom

Emprenedora

Lucas Fox estudia una expansió internacional pel Mediterrani

Barcelona

Incerta gravetat de la reculada econòmica

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS