La Borsa
Més valors
Economia

Navegar, més a l’abast

Clubs nàutics de la Costa Brava obren portes al lloguer i aposten per la vela infantil per atraure nous públics

Són vies per trobar socis i no dependre’n en exclusiva

L’elitisme és una de les etiquetes difícils d’esborrar per a la nàutica. Els preus de les embarcacions, sumats al seu manteniment, l’adquisició de complements i l’amarratge han contribuït a allunyar del mar molta part de la població. Sempre queden les platges i esports que van a l’alça, com ara la natació en aigües obertes, el caiac o el surf de rem. Però el sector fa anys que treballa per revertir aquesta realitat i popularitzar la navegació, una activitat ancestral a la Costa Brava que en anys de crisi, l’envelliment dels titulars d’amarradors i la progressiva renovació de concessions dels espais portuaris estan fent revolucionar.

Des de l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET), que aplega 17 ports al litoral gironí, a més de vetllar per la gestió i el bon estat de les instal·lacions, no passen per alt que els números han de sortir. Calen relleus per omplir els amarradors vacants, i des de diversos clubs aposten en paral·lel per trobar noves vocacions –a través de la formació en vela– i nous productes, que com el cas dels cotxes, a les grans metròpolis, o l’habitatge –per flexibilitat o per passar uns dies de vacances– viren cap a fórmules de lloguer o ús compartit. Aquesta darrera, però, continua sent una pràctica per explotar, més enllà de la pràctica freqüent de compartir despeses i embarcació entre familiars o amics.

El gerent del Club Nàutic de l’Escala, Raimon Roca, que al seu torn és vicepresident de l’ACPET, explica que a l’entitat escalenca han capgirat la situació en els darrers anys, i en les últimes estadístiques prop de dos terços dels usuaris són aliens a la massa social del club, “per activitats esportives, campus, esdeveniments o serveis” que presten, com ara els lloguers d’embarcacions. Al CN l’Estartit, el seu homòleg, Eugeni Figa, confirma que en el darrer lustre ha crescut exponencialment el mercat de lloguer d’embarcacions, de poc més d’una desena fins a la vuitantena, amb nombroses empreses i plans del mateix club per oferir una petita flota d’embarcacions en lloguer o règim de multipropietat.

“És el futur; continuarem tenint socis amb amarrador i embarcació pròpia, però cada cop hi ha més mercat de lloguer”, admet Figa, que també defensa que el boat-sharing, o possibilitat de compartir una embarcació, és una opció que estalvia despeses als titulars i optimitza l’ús dels vaixells i les barques, per comptes de restar setmanes amarrades sense ús o emmagatzemades durant l’hivernatge.

El projecte de l’Estartit encara no s’ha abordat, mentre encara queden pendents de la fase final de les obres de reforma del port, a què es van comprometre quan van renovar la concessió. Al CN Sant Feliu, la gerent, Maribel Vela, també confirma que fa dos anys els socis (uns 270 actualment) van aixecar el vet que els estatuts fins aleshores posaven a la presència d’embarcacions de lloguer als amarradors.

Tot plegat va en la línia dels requisits de Ports de la Generalitat per obrir els ports i atraure nous públics, a banda de turisme. Les darreres estadístiques anuals tancades assenyalen que els 17 ports de la Costa Brava van atraure 13.218 embarcacions en trànsit, amb 67.168 nits de pernoctació per als seus tripulants, sense comptar les estades superiors a un mes, que ja compten com a amarratges de llarga durada durant la temporada.Una altra de les mesures que ha afavorit l’accés de nous públics, al lloguer o l’adquisició d’embarcacions petites –fins a quatre metres d’eslora i amb potència de motor inferior a 15 cavalls–, va ser la modificació de la normativa perquè els propietaris o usuaris les comandin sense titulació –ni tan sols la inicial i més popular, coneguda com a titulín–. Entre els responsables de clubs, reconeixen que “es va abaixar el llistó potser massa”, perquè navegar comporta riscos que cal saber avaluar, però que després d’un any, es confirma que la immensa majoria n’ha après i ha estat una altra porta d’accés a la nàutica recreativa.

La vela escolar, infantil o adaptada són altres portes

Els pioners de la Costa Brava en el foment de la vela escolar van ser el Club de Vela Blanes, on el seu gerent, Héctor Espadas, recorda que el 2008 es van iniciar amb la participació d’alumnes d’entre primer i quart d’ESO de l’institut Serrallarga, amb pràctiques i un aprenentatge avaluat dins de l’assignatura d’educació física. I amb els anys el projecte ha crescut fins a la consolidació, amb batejos de mar per a totes les escoles i els casals d’estiu, que els fan superar el miler d’usuaris infantils i juvenils cada any. D’ençà de la nova concessió, el 2012, el club va ampliar instal·lacions també per potenciar la vessant esportiva, vela adaptada i lloguer de diferents tipus d’embarcacions, a més de la integració, aquesta temporada, d’una empresa que lloga motos d’aigua dins de l’oferta de l’entitat.

La vela escolar també ha estat una aposta en les darreres temporades al CN Sant Feliu de Guíxols, on la gerent, Maribel Vela, destaca que hi passen uns 2.000 escolars. L’ofereixen només amb recursos del club, mentre negocien un conveni per obtenir suport econòmic del consistori. Però ho assumeixen amb recursos obtinguts per regates i esdeveniments per la “vessant social d’acostar els petits al mar i familiaritzar-se amb les condicions meteorològiques”, per exemple, a més de ser una iniciació per atraure nous talents als equips de vela. A l’Escala, Raimon Roca avança que treballen per oferir una primera “setmana blava” aquesta tardor, una proposta inspirada en la setmana blanca hivernal per esquiar però traslladada a l’esport nàutic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Una gran aposta pel turisme de qualitat

SANT FELIU DE GUÍXOLS
economia

El tràfic de viatgers al port de Barcelona creix del 3,4%

economia

Pimec alerta d’un repunt en el preu de l’electricitat

Els viticultors del Penedès mantenen la vaga
economia

Els viticultors del Penedès mantenen la vaga

Un dels projectes

Acaba sense acord la reunió de mediació entre els sindicats del personal de terra i Iberia

barcelona

El Port de Barcelona rep 2,4 milions de passatgers fins al juliol, un 3,4% més que l’any passat

Barcelona

Reunió de mediació entre sindicats de personal de terra i Iberia per la convocatòria de vaga a partir de dissabte

barcelona
COLERA

Un poble familiar, tradicional però turístic

COLERA