“«Polònia» és una maquinària de precisió”

Mentre assajàvem l’esquetx vaig pensar que l’estàvem cagant, i l’endemà mateix ja em vaig disculpar amb els Mossos d’Esquadra i amb l’Audiència, no pas amb la fiscalia. Amb la fiscalia no em penso disculpar. Si un dia t’equivoques no t’has de flagel·lar i et disculpes. Els errors formen part de la llibertat d’expressió.” Toni Soler va explicar ahir a Girona com veia la nova denúncia que li acaba de posar la fiscalia pel gag dels Mossos d’Esquadra i els gossos que va emetre l’octubre passat en el programa Està passant, de TV3. “Si la fiscalia és en una banda, jo, per definició, soc a l’altra. Si la fiscalia diu que he fet una cosa malament, això em fa pensar que ho he fet bé. Espero que no hi hagi judici”, va dir.

Unes cent cinquanta persones es van reunir ahir a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona per seguir la conversa entre Toni Soler i la periodista Clara Sánchez Castro, que encetava la Setmana dels Rahola que se celebra fins al 20 de febrer i que, en paraules del president del Col·legi de Periodistes de Girona, Joan Ventura, “ofereix un programa farcit de propostes”, entre les quals hi ha l’homenatge a Jordi Soler, un dels representants de l’humor gràfic català. Soler és periodista, fotògraf i dibuixant i creador de la tira del Sísif, que des de l’any 1982 publica diàriament a El Punt Avui.

En la conversa, Toni Soler va fer referència al programa Polònia, que aquest mes compleix catorze anys: “Sempre ens hem mantingut líders d’audiència. Això és molt difícil de mantenir, i n’estic content”, va assegurar Soler, que va comentar que Polònia ha contribuït a prendre’ns la vida amb més humor i riure’ns de nosaltres mateixos, i això “ja ha valgut la pena, tot i els problemes i maldecaps”. Per Soler, és més arriscat ser polític que ser humorista, i va assegurar que no li agradaven els humoristes que s’autovictimitzen perquè “fem una feina que està molt bé i està ben pagada”. “I si això de fer d’humorista et porta algun problema, és un risc que s’ha d’assumir.” Va dir també que Polònia és una “maquinària de precisió” que s’enregistra en dues jornades de vuit hores: “No us imagineu la creativitat que hi ha per aconseguir que el programa es faci en l’horari que toca i que costi el que ha de costar.” “És una feina d’equip, i la fama se l’emporten els que surten davant de la càmera, però en el cas de Polònia també hi ha gent valuosíssima al darrere”, va dir l’humorista.

Va reconèixer que al llarg dels anys Polònia ha ajudat a crear referents i a auroreferenciar els catalans i la seva classe política. I aquí Soler va reconèixer que amb tot el tema del procés està cansat, com molta altra gent, perquè aquests darrers anys “ha estat un desgast psicològic col·lectiu molt bèstia” i hi ha dies “que no estàs d’humor per fer humor”. Des de l’1 d’octubre del 2017, segons va explicar, no s’ho passa tan bé com abans fent els programes humorístics. “Vull pensar que malgrat tot és millor que existeixin programes d’humor i riure’ns del que passa. L’època del Polònia que m’ho vaig passar més bé va ser l’època d’en Montilla.”

I a preguntes del públic, Soler va explicar que s’autocensura sovint perquè “tenir un programa d’humor no vol dir tenir barra lliure”. “L’autocensura és una paraula molt lletja, però també en pots dir autoresponsabilitat o control de la qualitat.” I de TV3 va dir que mai l’han censurat: “Sí que m’han suggerit coses a les quals he dit que sí si tenien raó, i si no m’han semblat bé, no les he fet.”