La Borsa
Més valors
Economia

Fusió per crear ‘CaixaBankia’

CaixaBank i Bankia ultimen una unió que generarà el líder bancari dins l’Estat

La Fundació La Caixa en serà soci majoritari, ja que en controlarà al voltant d’un 30%

Goirigolzarri, president del grup semiestatal, també ho serà del nou gegant, amb Gortázar de conseller delegat

CaixaBank i Bankia tenen força avançat un procés de fusió que, si es confirma, engendrarà un leviatan que liderarà el mercat financer espanyol amb uns actius que es calculen al voltant dels 650.000 milions d’euros. Les que actualment són tercera i quarta entitats per actius, faran, doncs, el sorpasso als que fins ara encapçalaven la llista en el seu negoci dins les fronteres espanyoles, Santander i BBVA. La fusió –de fet, es tractaria de l’adquisició de Bankia pel grup presidit fins ara per Jordi Gual– es va anunciar a la CNMV a ultimíssima hora de dijous i es va justificar amb la intenció de millorar la rendibilitat del negoci de totes dues entitats, que fa temps que malden per millorar els marges en un context de tipus baixos, una situació agreujada, com la del conjunt de l’economia, amb la crisi de la Covid-19.

Tot i ser el peix gros qui es menja el petit, i malgrat la insistència en el terme fusió per part dels dos actors, si atenem el que s’ha anat anunciant, la presidència del banc resultant, que no seria executiva, l’assumiria l’actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, mentre que Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, ho continuarà sent també del nou grup.

Sembla que a aquesta operació no hi seria gens aliena la mà de Luis de Guindos, exministre espanyol d’Economia, que ara s’ocupa del sector financer del Vell Continent des del seu despatx de la vicepresidència del Banc Central Europeu (BCE). Precisament, dimarts passat, en la seva intervenció durant un seminari econòmic, De Guindos apressava el sector a prendre mesures, entre aquestes la de consolidar entitats, davant la caiguda de les rendibilitats. I hi posava xifres. Pel segon de bord del BCE, si la rendibilitat mitjana d’aquest negoci va ser d’un 6% el 2019, aquests guanys es podrien ensorrar fins al 2% o el 3% aquest exercici i el vinent. Unes xifres massa escarides, ja que els accionistes dels grups bancaris en general reclamen guanyar-hi un mínim del 10%.

Premi dels mercats

La prova que el moviment de tots dos bancs va satisfer els inversors van ser, precisament, les alces que van experimentar en el mercat, ja que CaixaBank va pujar un 12,4% i Bankia, un 32,9% en el tancament de la sessió d’ahir.

Pot ser que les declaracions de De Guindos hagin acabat de lubricar una decisió que probablement feia setmanes que estava en marxa, amb el màxim secretisme, per cert, però també que, coneixedor sens dubte de l’operació en marxa, De Guindos aprofités per beneir-la.

Fins fa poc la brama en els cenacles financers i en la premsa econòmica apuntava més aviat a una unió entre Bankia i el Sabadell. Finalment ha estat un altre grup d’orígens catalans el que s’integrarà amb l’entitat encara semipública després del seu rescat, que va costar a les arques públiques més de 22.400 milions d’euros.

Un rescat, el més important de la banca espanyola, impulsat precisament per un Luis de Guindos que aleshores actuava com a ministre espanyol d’Economia. A canvi, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, el FROB, organisme creat per salvar els mobles del sector en el pic de la crisi financera iniciada el 2008, es va quedar amb un 68% de l’entitat, una porció que ha baixat fins al 62% actual.

La fusió, que per molt que tingui el vistiplau del BCE i del Banc d’Espanya, que ahir va emetre una nota donant-se per assabentat del projecte, haurà de passar pel sedàs de les autoritats de la competència, i obre diversos interrogants. Un, com es recuperarà el gruix dels diners públics injectats a Bankia, dels quals tan sols se n’han reingressat uns 3.300 milions. Sobre aquest aspecte, i segons va comunicar el regulador espanyol a final de l’any passat, s’estima que el màxim que es podrà recuperar d’aquell baló d’oxigen seran uns 9.500 milions. Cal esperar que, si els inversors continuen premiant l’operació amb alces, el preu del paquet de l’Estat resulti més atractiu per a la venda.

Caldrà veure, doncs, com es va aprimant la participació estatal en el nou repartiment accionarial. En principi, després de diverses pròrrogues, el termini per a la sortida del FROB del capital és prevista per a final del 2021. D’entrada, si es compleixen les dades que acompanyen la filtració de l’operació, la Fundació La Caixa controlarà un 30% de les accions, mentre que el FROB diluiria la seva participació actual fins a una forquilla d’entre un 14% i un 17% del grup, segons les fonts. La consumació de la fusió els deixarà com a primer i segon accionistes de referència, respectivament.

Empleats i usuaris

A banda del nom o la marca amb què operarà el nou gegant, que ahir va ser motiu de força especulacions, algunes de sornegueres, a les xarxes, un aspecte essencial serà veure com afecten les sinergies a la capacitat instal·lada dels dos bancs; és a dir, com s’aprofitaran per reduir la capacitat instal·lada; o sigui, xarxa d’oficines, i, molt important, com afectarà les plantilles respectives. Actualment, entre totes dues disposen d’unes 6.600 sucursals (4.400 de CaixaBank i unes 2.200 de Bankia, en xifres rodones). Al mateix temps, la plantilla de la primera supera els 35.500 empleats i la de la segona voreja els 16.000. En total, més de 51.000 persones.

Des del govern espanyol, sembla que s’ha donat llum verd a l’operació, amb les reserves de Podem, que voldria que Bankia continués sota l’ègida dels poders públics. En qualsevol cas, l’efecte de la fusió en els consumidors per l’òbvia reducció de la competència, serà, segons va indicar ahir el vicepresident i conseller d’Economia i Finances, Pere Aragonès, una de les preocupacions del govern. Segons el responsable econòmic català, la Generalitat estarà “atenta” perquè CaixaBank mantingui la seva vinculació amb Catalunya i el seu teixit productiu, un vincle, no obstant això, que ja es va esquinçar quan l’entitat va decidir moure la seu a València poc abans del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Aragonès també va expressar neguit per la concentració del mercat bancari, que pot comportar problemes i encariments del finançament pel fet d’empetitir la competència en el sector. Respecte a la probable reducció de plantilla, el vicepresident també es va mostrar “al costat dels treballadors”, ja que n’observa el futur laboral “amb un punt de preocupació”.

També des del govern, el flamant nou conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, en una entrevista a Catalunya Ràdio, es va mostrar desitjós que la seu de CaixaBank torni algun dia a Barcelona, que n’és “el lloc natural”, va assegurar. Tremosa també va alertar del perill que el sector financer esdevingui un “oligopoli” per l’elevada concentració d’entitats, i va recordar que en països com ara Alemanya encara perviu el sistema de caixes d’estalvis, un fet que garanteix la pluralitat i la competència.

Sindicats en alerta

El matrimoni de CaixaBank i Bankia, finalment, també inquieta, i molt, els sindicats. En una nota, CCOO, organització majoritària en totes dues entitats, va exigir un acord laboral que garanteixi l’ocupació, amb sortides voluntàries si hi ha excedents i la preservació i la millora de les condicions, a més d’un projecte empresarial de viabilitat. Pel sindicat, si bé l’operació té “una lògica empresarial” per les circumstàncies que es van iniciar amb la crisi financera, també n’ha de tenir, de lògica, en l’àmbit laboral.

Pel que fa a la UGT, la secretària general del sindicat a CaixaBank, Cati Llibre, va recordar que ja fa anys que el financer és un sector amb un ritme de destrucció d’ocupació que és “una barbaritat”, tot i que es tracta de llocs de treball “de qualitat”.

LES XIFRES

32,9
per cent
es va disparar el valor a la borsa de Bankia, molt més del doble que la pujada de CaixaBank, un 12,4%.

LES FRASES

650.000
milions
s’estima que serà el valor dels actius de la nova entitat, que lideraria el rànquing dins l’Estat.
El lloc natural de CaixaBank és Barcelona i treballarem perquè hi torni
Ramon Tremosa
conseller d’empresa i coneixement de la Generalitat
Estem al costat dels treballadors i observem el seu futur laboral amb un punt de preocupació
Pere Aragonès
vicepresident i conseller d’economia de la generalitat
A Alemanya hi ha centenars d’entitats financeres i això és un fet que garanteix la competència
Ramon Tremosa
Conseller d’empresa i coneixement de la generalitat
L’Estat no ha d’abandonar la seva participació en el capital reprivatitzant de Bankia
Nacho Álvarez
secretari d’economia d’unides podem
La Generalitat estarà atenta perquè CaixaBank mantingui la vinculació amb Catalunya
Pere Aragonès
vicepresident i conseller d’economia de la generalitat
Seria positiu que la seu de la fusió de Caixabank i Bankia continués estant a València
Ximo Puig
president de la Generalitat valenciana
El sector financer fa anys que és víctima d’un ritme de destrucció d’ocupació que és una barbaritat
Cati Llibre
secretària general de la UGT a Caixabank


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més de 120 taxistes es concentren davant la Conselleria de Territori per reclamar ajudes i moratòries dels crèdits

barcelona

El Corte Inglés de Francesc Macià de Barcelona tancarà a mitjans de gener

barcelona

Les línies aèries de baix cost s’han adaptat millor a la crisi que les tradicionals

barcelona

Palamós etiqueta el peix local per reforçar la qualitat

palamós

La Cecot exigeix més equilibri entre sanitat i economia

GIRONA

Catalunya supera el mig milió d’aturats al setembre

Barcelona

Els taxistes demanen ajuda als ajuntaments

GIRONA

Llum verd al parc fotovoltaic d’LC Paper

BEUDA / BESALÚ

Sis mesos sense cobrar

Barcelona