La Borsa
Més valors
Economia

MONTSE JUNYENT

PRESIDENTA DE L’ECONOMIA DEL BÉ COMÚ

“L’economia la fem entre tots; no ens l’han de fer els altres”

El capitalisme ha d’evolucionar cap a una altra cosa, que s’ha d’assemblar més a l’economia del bé comú
El preu no és només el que paguem; és també el preu social i mediambiental que hi ha al darrere dels productes que consumim

Ara fa deu anys, l’economista austríac Christian Felber (Salzburg, 1972) reflexionava en un llibre homònim sobre l’economia del bé comú, un nou model socioeconòmic que pretén reorientar el model econòmic capitalista neoliberal, basat en la maximització del benefici individual, i enfocar-lo cap al servei a la comunitat, del bé comú, compartit per tota la societat. Llavors s’estava sortint, amb feines i treballs, de la crisi financera del 2008, que havia impactat en un àmbit global. Ara, immersos en una altra crisi derivada de la pandèmia sanitària de la Covid-19, Montse Junyent, presidenta de l’ Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú , reflexiona en aquestes línies, sobre aquest model econòmic.

Què és l’economia del bé comú?
És una proposta de nou model econòmic que neix fa deu anys per iniciativa del professor d’economia de la Universitat de Viena Christian Felber. A partir d’aquí, un grup d’empresaris austríacs, als quals els va semblar una idea fantàstica, van voler aplicar els preceptes que Felber explicava al seu llibre L’economia del bé comú (Miret Editorial) i aquest grup, juntament amb el professor Felber, van desenvolupar el balanç del bé comú, que és l’eina que ens ajuda a mesurar la contribució d’una empresa al bé comú.
Però en què es basa? Què defineix aquesta economia del bé comú?
El que proposa és poder aplicar, a l’activitat econòmica, els valors que apliquem en la nostra vida personal per construir una vida plena, relacions valuoses i gratificants. I aquests valors són la dignitat humana, la solidaritat i la justícia, la sostenibilitat ecològica i la participació democràtica i la transparència.
Tots són grans valors... Serien els quatre pilars en què es basa l’economia del bé comú?
Sí, són els quatre pilars. El que diu l’economia del bé comú és que tota activitat econòmica s’hauria de guiar per aquests valors. Però per aconseguir-ho el que cal fer és canviar les regles de joc. En el sistema econòmic actual, les regles que imperen són la competència per aconseguir maximitzar el benefici individual. Per tant, es premien i fomenten actituds més egoistes i individualistes. En canvi, en el nou model es busca com a objectiu el bé comú a través de la cooperació. Per tant, canviem competència i afany de lucre individual per cooperació i maximització del bé comú. En el moment en què entenem que l’economia cerca un bé comú i que cal cooperar, els diners deixen de ser un fi en si mateixos i passen a ser el mitjà per a assolir l’objectiu; una eina necessària per maximitzar el bé comú.
Quin recorregut ha tingut aquesta teoria econòmica a Catalunya?
Amb motiu de la publicació del llibre de Christian Felber, ja fa deu anys, un grup de persones a Catalunya, de manera espontània i voluntària, comencen a treballar aquesta teoria, a interessar-s’hi i a fer-ne difusió, i es crea un petit grup local a Barcelona.
Sota el paraigua d’alguna entitat?
No, no, de manera personal i, si bé és cert que els que hi participen provenen de diferents àmbits, el seu interès per la teoria és personal. Això va anar creixent i més gent es va unir a aquest grup, i l’any 2014 es va crear l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú. A partir de llavors ja funciona com una entitat jurídica a la qual s’adscriuen socis i simpatitzants en funció de la seva vinculació. En tots ells coincideix el fet que pensen que és necessari un canvi de model econòmic i que veuen l’economia del bé comú com una proposta vàlida per treballar.
El moviment és arreu?
Cal destacar que és un moviment que va de baix cap a dalt, amb petits grups que es creen en un àmbit local, ara a Barcelona, ara a Terrassa i, més tard, el 2015 o el 2016, a Girona, i que inclou gent d’arreu de Catalunya, sí, sota el paraigua català. A més, és un moviment internacional, amb força arrelament al centre d’Europa, Àustria, Alemanya...; als països nòrdics i també a l’Amèrica del Sud; que ara comença a entrar als Estats Units i que a Catalunya i a Espanya està força arrelat. En el cas espanyol, amb entitats també d’àmbit territorial, per comunitats.
I quin és el paper de l’associació?
L’objectiu, en primer lloc, és fer difusió de l’economia del bé comú en tres àmbits: el món acadèmic, on ja tenim un conveni signat amb la Universitat de Barcelona (UB) per fer col·laboracions; en l’àmbit de l’administració local, i en l’àmbit empresarial. També, pel que fa a l’associació catalana, hem creat un àmbit personal a través del qual fem alguns tallers de desenvolupament personal i presa de consciència destinats als socis i simpatitzants perquè creiem que és molt important que aquest canvi que volem per a la societat neixi des de cadascú, en un aspecte personal. Pel que fa a l’administració local, estem contents perquè el districte d’Horta Guinardó va fer el balanç l’any 2016 i també Barcelona Activa i el districte de Sants Montjuïc l’han subvencionat en algunes empreses.
S’estudia el bé comú a la universitat?
No s’estudia oficialment perquè no està al currículum. Ara bé, sí que hi ha professors que coneixen el tema i que l’introdueixen d’alguna manera a les seves classes. La intenció és anar més enllà.
A la resta d’àmbits, com es treballa?
La manera de desenvolupar l’economia del bé comú en un àmbit empresarial és a través del balanç del bé comú. El balanç és l’eina que mesura la contribució al bé comú d’una organització. Jo diria que la força i el potencial de l’economia del bé comú és que no és només una teoria, sinó que va acompanyada d’una eina pràctica que permet la posada en comú d’aquesta teoria. El balanç del bé comú es va desenvolupar juntament amb empresaris i gent del món de l’empresa austríacs i és per aquest motiu que és molt pràctic, fàcilment aplicable a tot tipus d’empreses i organitzacions, i permet tractar-lo com una eina de gestió que poden tenir les empreses per avançar en unes pràctiques més ètiques i sostenibles.
Quins exemples de pràctiques s’inclourien en l’economia del bé comú?
El balanç del bé comú es basa en la matriu del bé comú, que posa en relació els quatre pilars bàsics, els valors del bé comú [la dignitat humana, la solidaritat i la justícia, la sostenibilitat ecològica i la participació democràtica i la transparència], amb les interaccions que té l’empresa en el seu dia a dia, amb els seus grups d’interès. És a dir, que testa de quina manera s’apliquen els diferents valors del bé comú amb proveïdors de béns i proveïdors de serveis, com ara serveis financers, treballadors, clients i entorn social. Llavors, el que fa el balanç del bé comú és mesurar de quina manera, en la seva activitat econòmica, l’empresa posa en pràctica aquests valors quan interactua amb els seus grups d’interès. Hi ha un manual que analitza una sèrie d’aspectes, entre els quatre hi ha pilars de valors i els cinc grups d’interès, perquè l’empresa sàpiga quin grau de compliment té. Per exemple, en el cas dels proveïdors i la dignitat humana, el que es mira és si l’empresa vigila, més enllà del preu i les condicions d’entrega, a quins proveïdors està comprant, si són de l’economia social o si tenen deslocalitzada la seva producció en fàbriques en països on no hi ha una legislació mediambiental, si els productes s’han produït en condicions dignes per als treballadors, etc. Per anar una mica més enllà de la variable preu i temps.
Les grans corporacions suspenen aquest balanç? Podrien posar la ‘x’ en alguna de les caselles, per molta responsabilitat social corporativa (RSC) que facin?
[Riu] Si són corporacions que fan males pràctiques, no només no puntuen, sinó que tenen una puntuació negativa. Tampoc no parlem de suspendre o no suspendre. Es tracta de veure en quin punt està l’empresa; tothom pot fer el balanç del bé comú i tenir una puntuació; seria més baixa o més alta, en negatiu o en positiu. Aquesta serà la foto. Hi ha diferents nivells en els quals es pot trobar una empresa: punt de partida, primeres passes, avançat, experimentat o exemplar. Però el que és realment important és definir si el que es vol és avançar, passar de nivell, quines pràctiques s’haurien d’assumir. Llavors es fan plans de millora i propostes d’actuació concretes que permeten anar avançant en la contribució al bé comú. Allò que és important no és tant suspendre o aprovar, sinó fer-ho. Fer-ho i definir què cal fer per millorar respecte a la situació en què estic.
Però s’interessen pel bé comú les grans corporacions?
Si bé fa uns anys eren les empreses amb un caire més social les que s’acostaven al bé comú, perquè ho duien en el seu propòsit, ara es comencen a apropar també empreses més mercantilitzades, de diferents sectors i de diferents dimensions. El que coincideix és que tenen la consciència que volen millorar en les seves pràctiques socials i ambientals.
Algunes empreses ja han fet el balanç del bé comú?
A Catalunya han fet el balanç, a través de l’associació, una vintena d’empreses. Potser d’altres l’han fet de manera lliure, perquè la informació és pública. De manera completa, empreses com ara l’Institut Guttmann i el centre d’inserció sociolaboral Can Cet han auditat el balanç, però altres empreses també han fet l’autoavaluació, entre les quals hi ha companyies destacades, com per exemple Embotits La Selva, la corporació CLD de serveis urbans (del grup Sorigué), les escoles Fedac, l’institut Provençana o l’equip d’atenció primària Sardenya.
Com encaixa l’economia del bé comú enmig d’un capitalisme sagnant?
Evidentment és complicat, però és cert que el capitalisme ha d’evolucionar cap a una altra cosa, que s’ha d’assemblar més a l’economia del bé comú que no pas al capitalisme neoliberal de les últimes dècades. Hem arribat a una situació que és totalment insostenible. Cada vegada ho veu més gent i és més obvi i més patent arreu. D’una manera lenta, les coses no són ràpides, de mica en mica es va prenent consciència i, per exemple, en l’àmbit europeu ja s’estan posant les primeres pedres per legislar tenint en compte criteris socials i ambientals. Tenim una Agenda 2030, uns objectius de desenvolupament sostenible i una Agenda 2050 amb zero emissions en gasos d’efecte hivernacle, i només serà possible si es prenen accions. Cal canviar de paradigma per prendre accions i adoptar un sistema econòmic que tingui en compte els límits ecològics, i que asseguri una base social.
Què pot fer un ciutadà per acostar-se a l’economia del bé comú?
Pot actuar en diferents àmbits. Primer, i més important, és el consum, fer-lo de manera responsable. El preu no és el que veiem, el que paguem; també és el preu ambiental i social que té al darrere aquell producte. Cal ser conscients d’això. I preocupar-se per tenir una mica més d’informació. També tenir en compte que al consum de productes se li afegeix el de serveis financers, en què proposem la banca ètica, i el de subministraments, amb energies renovables. Hem de tenir en compte el comerç local, l’alimentació sana i amb pocs intermediaris, perquè ens assegura pràctiques més responsables.
Potser hi ha massa desconeixement encara sobre què és l’economia. Som consumidors però ens falta cultura econòmica...
Sí, sobretot tendim a veure l’economia com una cosa deslligada de nosaltres. “L’economia ens la fan.” Doncs no. L’economia la fem entre tots, no ens l’han de fer els altres; a l’hora que anem a comprar, amb la nostra mobilitat, amb tantes pràctiques quotidianes de què hem de ser conscients.

Amenaça o repte

“Amb la Covid-19 ens hem trobat una emergència que havíem de cobrir com fos. Calia salvar vides, en primer lloc”, explica Montse Junyent en el transcurs de l’entrevista. “Això ens ha dificultat, durant aquests mesos, la promoció de l’economia del bé comú. Però també és veritat que la pandèmia ha fet aflorar la consciència que el creixement il·limitat no ens porta enlloc i que hem de fixar uns límits ecològics; fomentar el fet local i regional en relació amb el fet global. Ho hem vist en les dificultats de subministrament de productes que es feien a l’altra banda del món. Al cap i a la fi, la pandèmia ha obert una consciència en l’àmbit del consumidor, però també ha fet aflorar la idea que hi ha la necessitat de canviar el model econòmic per un altre que no ens generi més problemes com els que estem vivint ara.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El preu de la bombona de butà creix un 4,9% a partir d’aquest dimarts

barcelona

Trioteca va gestionar el 2020 hipoteques per un valor de 500 milions

barcelona

Una aplicació analitza el risc d’infecció de Covid per l’aire

GIRONA

Ciments Molins controla l’empresa Escofet

Barcelona

Un 20% més d’accidents laborals fins al novembre

Barcelona

A la Cerdanya, reclamen la setmana blanca

Calviño anuncia una nova moratòria en el pagament de les hipoteques fins al 31 de març

Barcelona

Ciments Molins assumeix el control la històrica firma catalana Escofet

Barcelona

RUTI Immune aixeca 1,6 milions per a desenvolupar una vacuna contra la COVID-19

barcelona