La pandèmia engrosseix l’atur
Catalunya tanca l’any amb 497.611 desocupats, un 28,21% més que el 2019
La frenada de l’activitat econòmica també fa créixer l’atur durant el mes de desembre
El sector serveis, el més castigat per la clatellada
Tots els indicadors imaginables, tots, ja ho feien presagiar. Que la cascada de restriccions en l’activitat econòmica que han imposat les autoritats per intentar frenar l’avenç de la pandèmia tindria conseqüències sobre el mercat laboral era una circumstància que ja es donava per descomptada. L’únic que calia certificar, doncs, era quina seria exactament la magnitud total de la patacada. I això és justament el que va fer ahir el conseller de Treball de la Generalitat, Chakir el Homrani, quan va fer públiques les dades globals de l’evolució de l’atur a Catalunya durant el 2020. El daltabaix és ben bé colossal, atès que l’any va acabar amb 497.611 persones desocupades, 109.487 més que el 2019 (+28,21%). Aquest augment percentual és fins i tot superior al de la mitjana de l’Estat, un 22,9%, pel fort pes que tenen les activitats més afectades per les limitacions, com per exemple el turisme, en el conjunt de l’economia del país. Això també es veu anant al detall, en què s’aprecia que, per sectors, l’atur ha augmentat en el sector serveis un 30% (84.427 treballadors); en l’agricultura, un 34,2% (2.797); en la indústria, un 16,5% (7.200); en la construcció, un 25,5% (7.813), i entre els que no tenien una feina anterior, fins a un 29,6% (7.252).
Pel que fa al nombre d’afiliats a la Seguretat Social, va caure en 75.716 persones durant l’any passat com a reflex d’aquesta conjuntura. “Hem registrat un retrocés de cinc anys en les dades d’ocupació”, exposava ahir, a tall de resum, El Homrani, que va admetre que no s’esperen un canvi de tendència en l’evolució de les xifres ben bé fins a mitjan 2021, quan ja es preveu que hi hagi un percentatge substancial de població vacunada i que això permeti recuperar el pols de l’activitat. Ara mateix, però, el context és més que advers, i en són una prova il·lustrativa les dades específiques del desembre, un mes en què tradicionalment es generen llocs de treball, òbviament estacionals, lligats a la campanya de Nadal, en activitats com ara el comerç i la restauració. Doncs bé, enguany no només no ha estat així, sinó que l’atur ha crescut –feia deu anys que això no passava– en 12.863 persones (+2,7%) respecte al novembre.
Carn de precarització
Pel conseller de Treball, aquesta evolució adversa posa al descobert les fragilitats i dèficits del mercat laboral autòcton, caracteritzat, entre altres coses, per una forta precarització pel que fa a les condicions que el regeixen. “Les persones més afectades per la destrucció d’ocupació han estat les més vulnerables, les més precàries, amb contractes temporals, i les que treballen en empreses de treball temporal (ETT)”, va manifestar El Homrani. “Tot plegat –hi afegia– suposa una facilitat molt gran per acomiadar les persones més precàries, i per això cal modificar les últimes reformes laborals que dualitzen el mercat”, va reblar el titular de Treball.
La Generalitat també va aprofitar l’avinentesa per reclamar al govern estatal la continuïtat dels ERTO, com a mesura per intentar pal·liar aquest escenari tan incert com difícil. “Calen certeses sobre com es regularan. No podem esperar fins a l’últim moment. Cal saber si continuaran”, va reclamar el mateix El Homrani, que va insistir en el missatge que “no hi ha una altra possibilitat que no sigui mantenir els ERTO”, que actualment donen cobertura temporal a 172.735 treballadors. En el mateix sentit es van expressar, també ahir, els sindicats UGT i CCOO, i més veient l’evolució ascendent de les xifres de l’atur. A través d’un comunicat, la UGT també considera que cal “mesures immediates i urgents” per compensar els sectors més afectats per la crisi sanitària i les restriccions. Al seu torn, CCOO va subratllar que les ajudes han de permetre “garantir el manteniment de l’ocupació i de la sostenibilitat del teixit productiu”, i que aquestes polítiques sectorials són “inajornables”. La modernització del servei d’ocupació estatal (Sepe), amb la digitalització dels processos i tràmits i l’actualització dels sistemes informàtics, a més de la contractació de més personal tècnic i administratiu per evitar el col·lapse en la tramitació dels ERTO, és una altra demanda recurrent.
Per part de la patronal Pimec, el director de l’àrea de Treball, Josep Ginesta, que tot just fins al mes de novembre passat era qui gestionava les polítiques d’ocupació del govern abans de ser destituït, també va demanar suspendre les mesures que suposin un increment de la pressió fiscal, així com ajudes per a les empreses, “directes, sostingudes i coherents” amb la caiguda d’ingressos de les empreses, ja que, a parer seu, les actuals “queden lluny de la pèrdua d’ingressos real”. A mitjà i a llarg termini, Pimec també insta a redirigir les polítiques públiques als sectors econòmics més perjudicats, així com a corregir la “desproporció entre polítiques passives i polítiques actives” en la matèria per part dels ens públics.
LES XIFRES
LA FRASE
La Cambra vol ajudes per valor de 3.800 milions
La Cambra de Barcelona va reclamar ahir al govern estatal un pla d’ajudes per a les empreses catalanes com a compensació per l’impacte de les noves restriccions per frenar la pandèmia. La institució estima que aquesta iniciativa hauria de tenir una aportació econòmica de fins a 3.800 milions d’euros. D’aquesta suma total, un mínim de 800 milions s’haurien d’injectar de manera immediata a les empreses afectades, mentre que els 3.000 milions restants s’haurien d’acumular durant el temps que duri la crisi sanitària. Els càlculs de la Cambra són que aquests ajuts podrien cobrir el 50% de les pèrdues ocasionades per la Covid-19, una suma que, segons l’entitat, se situa “per sota de les compensacions d’altres països com ara França (60%) i Alemanya (75%)”. Per poder abonar aquests 3.800 milions, l’ens reclama a l’executiu espanyol que recorri a crèdits europeus o a l’emissió de deute públic amb tipus d’interès favorable per obrir noves vies de finançament a les empreses.
