Economia

la contra

A la recerca del turista

El sector turístic ofereix un futur prou interessant i no anem sobrats d'oportunitats clares, per perdre el temps amb actituds obstruccionistes sota el fals sostre de la «identitat»

Fa uns dies, en aquestes planes d'El Punt, es publicava un resum de l'estudi que la Cambra de Comerç de Barcelona havia fet sobre el potencial de futur en matèria turística de les comarques del Baix Llobregat, el Garraf i l'Alt Penedès que s'haurien d'aplegar sota el lema de Costa de Barcelona, Mar, Modernisme i Penedès. L'estudi dóna algunes dades que caldrà seguir amb interès si es fan efectives. Per una banda, indica que es podria generar un 40% més d'ocupació en matèria turística i, en bona part, això seria possible si Vilanova fa una aposta decidida per aquest sector econòmic. Vilanova mai no s'ha definint en aquest sentit: la diversificació de sectors econòmics sobre una base industrial, sense menystenir altres sectors com els serveis o el primari, era una de les fortaleses de les quals la ciutat es vantava d'assenyalar. Després vingué la història nonada del clúster tecnològic i ara sembla que la ciutat té un futur en el camp turístic que històricament semblava reservat a Sitges dins del Garraf.

El mateix estudi indica que el sector turístic aporta més d'un 11% del PIB del Garraf (aquí sí que el factor Sitges és determinant) i que podria ser més elevat si l'aposta de la capital del Garraf es concreta amb la voluntat d'oferir més serveis turístics. Possibilitats diuen els experts que n'hi ha, i força, però naturalment també caldran inversions potents en matèria d'hostaleria i de posar en solfa amb discurs i manteniment les potencialitats culturals, patrimonials i naturals que poden ser un factor clau amb vista al futur perquè la platja i el sol, més o menys, ja els tenim (cal mantenir-ho també, eh!) garantits.

Però l'estudi no contempla la numantina reacció de l'alcalde de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Turisme de Subirats (que deu tenir un pes específic rellevant, oi?) oposant-se al Consorci de Costa de Barcelona perquè diuen que volen que el Penedès sigui, per si sol, marca turística. Exemple clar d'autoestima. Sense el Penedès no hi ha res! Penedès, o res...

Deuen ser lemes per aconseguir un protagonisme que possiblement les xifres de turistes i d'aportació al PIB no els donen. Entenem que no és fàcil compaginar els diversos interessos, facilitar cordials relacions que compaginin els localismes, ben legítims, i la globalitat. Però en temes com el turisme, diuen els experts, calen paraigües prou amplis que, sense perdre cap dels elements referencials propis, ajudin a moure's en un àmbit més extens i amb conceptes atractius i que sumin. De moment, no és així i fins i tot sembla que la tranquil·litat política del Consell Comarcal del l'Alt Penedès ha trontollat per aquest tema. El Consell pot suportar la incoherència política de mocions de censura inexplicables des de la lògica política, però sembla que no podria suportar la inclusió del terme «Penedès» en un marc més ampli com el que es proposa de Costa de Barcelona, Mar, Modernisme i Penedès... Tot plegat un capítol més del panorama vodevilesc de final de mandat carregat de tensió, la lògica, la necessària, la innecessària, la interessada i la del tacticisme de curta volada.

L'estudi i el marc de futur que descriu és prou interessant perquè no anem gaire sobrats d'oportunitats clares, per perdre el temps amb actituds obstruccionistes sota el fals sostre de la identitat. Aquesta no es perd, sinó al contrari, es reforça amb una mirada més amplia i generosa, més oberta i més estratègica. I per acabar-ho de reblar, partidari com m'he manifestat altres vegades de la vegueria del Penedès (ara més complicada per la sentència del Tribunal Constitucional, hereus de Felip V), crec que no ens afavoreix no participar en apostes supracomarcals, avalades per entitats de prestigi reconegut, i per apostes d'estratègia d'implantació territorial cercant noves possibilitats econòmiques i de generació de riquesa. I acabem amb el clàssic que l'arbre no ens faci perdre de vista el bosc..., que el llegir no ens faci perdre l'escriure...

Que el Penedès no ens faci perdre el Penedès...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

El PIB de Barcelona supera per primera vegada els 100.000 milions

Barcelona

Les empreses d’ambulàncies s'enfronten al concurs més important

Barcelona
Javier Peña,
director de l’Escola Universitària de Disseny Elisava

“El disseny ha de posar l’usuari al centre, i aquest és avui el planeta”

Barcelona
Jaume Vilanova
President delegat del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya a Girona

“Amb un gestor administratiu el resultat obtingut serà el més beneficiós possible per al contribuent”

Quines són les grans empreses que atenen les urgències a Catalunya?

barcelona

365 Obrador vol captar altres públics amb noves marques

Barcelona

Datarmony inicia l’expansió internacional a Xile

Barcelona

El debat per internalitzar el servei, en suspens

barcelona
economia

Pacte a Freixenet per l’ERTO que afecta 615 treballadors

barcelona