“A Pimec li cal menys servei i més cervell”

Estem molt contents i agraïts a tothom qui hi ha col·laborat perquè el repte era difícil. Hem hagut de fer-ho en molts pocs dies, mentre que l’altra candidatura s’ha pogut treballar des del juny passat.

Estem estudiant el tema. El fet més objectiu és que en l’última assemblea de l’any passat, al juny, l’actual president de Pimec, Josep González, ja va presentar Cañete com “el seu successor”, no pas com a candidat. No hi ha dubte de qui ha tingut més temps per treballar.

Fins ara Cañete era empleat de Pimec, com a secretari general. Ara s’ha fet una modificació estatutària a mida perquè pugui continuar rebent remuneració. Pensem que l’empresari que presideixi l’entitat no ha de cobrar res, com ha estat sempre.

Volem una patronal molt més ambiciosa que la que hi ha hagut fins ara. A banda de les quotes dels socis, Pimec s’ha finançat sobretot fent serveis semblants als d’una gestoria i també pels cursos de formació. Nosaltres proposem substituir “serveis per cervell”.

Hem de tenir més força pel que fa a la representativitat, i també de poder solucionar tots els dubtes dels nostres empresaris. I que si es detecta una necessitat general o important hi hagi força per presentar-se davant de l’administració o de qui faci falta per canviar les coses.

En les negociacions Pimec sempre ha prioritzat l’estabilitat, s’han evitat les confrontacions i s’ha buscat un perfil baix.

És que justament el que ha de ser Pimec és un instrument que representi i actuï defensant les pimes catalanes. I si ho diu per la nostra condició d’independentistes, no tenim cap complex i no ens amaguem que ho som. Des de diumenge s’ha demostrat que aquesta condició és majoritària a Catalunya i no hauria d’escandalitzar ningú. I en tot cas som empresaris independentistes, dos atributs que l’altre candidat potser no té.

No hi tenim res a dir, per descomptat. Son importants, necessàries i molt especialitzades en els seus respectius àmbits.

Justament va ser la força de les patronals unides la que va aturar l’aprovació d’una llei que no els agradava, tot i que ja havia arribat al Parlament per ser tramitada. Amb tot, no hi havia fonament perquè els agents socials se sentissin agredits, perquè en el text proposat per la Cambra no es qüestionava cap representativitat de Pimec ni de Foment. Crec que el rebuig del text va ser fruit d’una mala interpretació.