Impuls a la transformació del sector de l’automoció
El govern dissenya una oficina pública per ajudar el sector a descarbonitzar-se, a digitalitzar-se i a adaptar-se als vehicles poc contaminants
Unes 325 empreses s’hauran d’adaptar al nou model
Avançar cap a la transformació del sector de l’automoció cap a una indústria més sostenible. Aquest és l’objectiu principal de l’oficina pública que impulsa el Departament d’Empresa i Treball i que ahir va presentar el conseller del ram, Roger Torrent. Aquesta oficina tindrà una estructura pròpia per ajudar les empreses a descarbonitzar-se, a digitalitzar-se i a adaptar-se a les noves pràctiques de consum i reforçar un sector que representa el 10% del PIB català i dona feina a 150.000 persones. La conselleria veu necessari impulsar aquesta eina davant l’escenari actual, amb dues terceres parts d’empreses de la cadena de valor principal del sector amb necessitats d’innovar i canviar. El govern estima que el sector podrà aspirar al 25% dels ajuts de la direcció general d’Indústria i d’Acció, fet que suposarà ajuts directes per valor de 17 milions durant el 2022. A banda dels ajuts directes, les companyies que es dediquen a la mobilitat tindran al seu abast 123 milions d’euros en línies de finançament de l’Institut Català de Finances i Avançsa.
El govern justifica la creació d’aquesta oficina pels grans canvis que estan vivint les empreses automobilístiques, en plena transició cap al vehicle no contaminant. “L’oficina està cridada a ajudar el sector i jugar un rol essencial. És un dels primers grans compromisos establerts en el Pacte Nacional per la Indústria del 2022-2025”, va dir Torrent. El pressupost per posar en funcionament l’oficina serà de 200.000 euros. Aquesta nova estructura estarà liderada per Tomás Mejía, que fins ara dirigia els programes de mobilitat del Departament, i disposarà d’un equip de cinc persones a temps complet.
I és que pel conseller queda clar que el sector ha d’afrontar un necessari procés de transformació que li permeti liderar la política industrial relativa a l’automoció i la mobilitat i minimitzar l’impacte de la transició del vehicle elèctric. Per això, creu que cal aprofitar “al màxim” les oportunitats que s’obren. En tot això, hi tindrà un paper “clau” el Centre de Formació Professional de l’Automoció (CFPA) de Martorell, que des de la seva inauguració, el 2015, està pràcticament buit. “Tot segueix el seu curs i aviat podrem anunciar la licitació definitiva i la posada en funcionament d’un equipament que fa vuit anys que està construït”, va concloure el responsable d’Empresa.
Segons les dades del govern, la producció massiva del vehicle elèctric a Catalunya impactarà principalment en les 325 empreses que componen la cadena principal, que majoritàriament es concentren a la primera i segona corona de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així, d’acord amb les dades de què disposa el Departament, 235 empreses hauran de fer canvis i innovar en els seus productes per reconvertir-se i fer front a la transformació del sector. Aquestes innovacions s’han d’accelerar si es vol complir amb els terminis marcats per la UE, que ha fixat el 2035 com l’últim any per produir i vendre cotxes de gasolina i dièsel.
Els casos de Volkswagen i Nissan
El conseller es va referir ahir a la taula de reindustrialització més gran de l’automoció, la de Nissan, dient que està “convençut” que la resolució serà “satisfactòria”. El conseller es va referir al procés per trobar un substitut al fabricant japonès just el dia abans d’una nova mesa tripartida, que es reuneix des de la tardor del 2020. “Podem garantir la continuïtat dels llocs de treball i la continuïtat industrial”, va concloure Torrent, que va admetre la dificultat del procés de recerca. També va explicar que no té “notícies oficials ni formals” que Volkswagen hagi pres la decisió d’on vol instal·lar la planta de cel·les de bateries a l’Estat, vinculada als fons europeus. “Catalunya està preparada per assumir qualsevol part del procés productiu del cotxe elèctric”, va asseverar. Tampoc té cap informació oficial concreta de la decisió del consorci alemany sobre el futur de la planta de components del Prat de Llobregat.
