El nou gasoducte BarMar ha d’estar fet d’aquí a cinc anys
La ministra d’Energia, Teresa Ribera, explica que al desembre es presentarà el projecte perquè es financi a escala europea
La connexió entre Barcelona i Marsella ha de transportar hidrogen verd però, d’entrada, també gas
Va ser un retrobament, després d’un estiu en què les posicions s’havien crispat i esquerdat. La ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va anar ahir a visitar personalment la seva homòloga francesa d’Energia, Agnès Pannier-Runacher, i el titular d’Economia, Bruno Le Maire, per començar a definir el disseny de l’anomenat BarMar entre Barcelona i Marsella, la canonada submarina que ha de transportar energia verda però, d’entrada, també gas. Ha estat la solució de consens, pactada entre el president francès, Emmanuel Macron, i l’espanyol, Pedro Sánchez, a la rotunda negativa del primer d’acabar de construir el gasoducte Midcat a través dels Pirineus catalans, renascut enmig de la crisi energètica.
I, un cop fetes les paus i encara que el BarMar no sigui per demà, la mateixa ministra va manifestar des de París que el càlcul és que entri en funcionament “d’aquí a quatre o cinc anys”. “Un projecte d’aquesta envergadura, pensat per al futur i amb totes les garanties per transportar hidrogen verd, té un temps de maduració més llarg que el que comptaven per al Midcat”, va detallar Ribera, recordant que França “també ha de treballar des del primer moment entre el punt d’arribada a Marsella fins a connectar amb el gran esquelet de canonades d’hidrogen del centre d’Europa”.
Acord d’interessos
De fet, aquest era un dels altres obstacles que sempre posava el govern francès per acceptar el Midcat, perquè les seves connexions des del sud tampoc ara no estan preparades per abastir grans quantitats de gas cap al nord i l’est del continent. Aquest acord d’interessos, en què també participa el govern portuguès, costarà més que el Midcat però menys que l’alternativa de Madrid amb un gasoducte submarí entre Barcelona i la localitat italiana de Liorna.
“Ens hem donat un termini ajustat, que obliga els actors industrials, tant d’hidrogen com de gas, però també els reguladors, els governs, perquè a principi de desembre en tinguem un esbós bastant complet”, va precisar la ministra. En la propera cimera UE Med d’Alacant, el 9 de desembre, s’ha de conèixer el projecte més avançat, amb cost, calendari i estimació del que es demanarà a la Comissió Europa aprofitant el programa REPowerEU, per deixar de dependre dels combustibles fòssils de Rússia. L’actor industrial espanyol és Enagás, que s’ha de posar d’acord amb els seus homòlegs francès i portuguès. Ribera reconeix que, aquests últims dies, “es va produir una negociació tècnica i política molt intensa per buscar alternatives” al Midcat. Perquè la preocupació màxima francesa, actualment, és el subministrament d’electricitat, ja que té prop de la meitat del seu parc nuclear aturat. I per això, des del gener passat, n’ha d’importar d’estats veïns com l’espanyol.
A l’agenda de la cimera d’Alacant, també hi haurà l’acabament de la interconnexió elèctrica marítima al golf de Biscaia, entre Bilbao i Bordeus, i el desbloqueig de les dues dibuixades a Navarra i l’Aragó, a través dels Pirineus. I l’objectiu, a la llarga, és que la península Ibèrica sigui exportadora d’electricitat provinent d’energia renovable eòlica i solar. La mateixa ministra va puntualitzar, però, que l’hidrogen verd és molt costós de produir en electricitat per transportar, i que era important acordar un corredor com el BarMar des del port de Barcelona perquè tingui “una clara orientació mediterrània” en direcció cap al centre d’Europa.
Satisfacció i oposició
El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va celebrar l’acord tot afirmant que Catalunya serà “una peça importantíssima de l’ecosistema europeu”, davant l’aposta de la Generalitat per l’hidrogen verd com a alternativa energètica de futur. El president Aragonès espera que la construcció obtingui fons europeus perquè el BarMar “serà una infraestructura estratègica” de la qual va parlar ahir a Brussel·les amb el comissari europeu de Mercat Interior en el marc de la contribució catalana a la producció futura d’hidrogen verd i xips a la UE. Des de la CUP, en canvi, la diputada per Girona Montserrat Vinyets va destacar que, tot i que ara mateix se sabia ben poc del projecte, l’escenari que mostrava generava molts dubtes. “El que es planteja aquí és l’aposta per infraestructures típiques de sempre, que no funcionen, com ara la part construïda del MidCat”, va dir, i va afegir que els preocupa tant la dificultat tècnica com també el cost econòmic que suposarà.
Per la seva banda, el Fòrum per al Desenvolupament de les Empreses de les Regions Europees (Fodere), que agrupa les patronals de Baden-Würtemberg, Piemont, Rhône-Alps, FER-Genève i Catalunya, considera que les interconnexions com el BarMar ajuden a crear un mercat europeu de l’energia i a la competitivitat de la UE.
D’altra banda, entitats ecologistes i socials com Amigos de la Tierra, Comité Ciudadano de Emergencia de la Ría de Ferrol, Ecologistes en Acció, Fundación Renovables, Greenpeace, Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i WWF qüestionaven ahir el projecte en un comunicat conjunt: “És un rentat verd per a la indústria del gas i bloqueja fons que haurien de dirigir-se a solucions que ja poden ser implementades”, en relació amb les energies renovables.
