Gols de Brussel·les
La Unió Europea continua marcant el ritme de l'economia estatal, obligada a aplicar mesures -privatives i privatitzadores- per evitar que es converteixi en una nova Irlanda.
En la segona tisorada de Zapatero, destaquen l'eliminació dels 426 euros per als aturats sense prestació, i la progressiva privatització de Loterías, d'AENA i dels aeroports de Madrid i Barcelona, tot i que sense presència de la Generalitat o els ajuntaments.
El president Zapatero tenia previst aquesta setmana anar a fer les Amèriques al més pur estil Alejandro Sanz, però va haver de desistir de participar a la cimera iberoamericana perquè li havia sorgit un compromís. I no precisament d'aquells imprevistos i de darrera hora, no. Resulta que havia d'anunciar un nou paquet de mesures econòmiques, els deures que els dicten des de Brussel·les després de veure com Grècia i Irlanda han de repetir curs. Així, els nens de San Ildefonso es posaran a cantar de forma privada -de moment, en un 30%- i els reaturats, els que ja havien esgotat el cobrament de prestacions, veuran com al febrer se'ls tancarà l'aixeta dels 426 euros. El capital privat, finalment, també s'endinsarà -fins a un 49%, això sí- a AENA, la xarxa d'aeroports. Els aeroports de Madrid i Barcelona s'obriran a la gestió privada, tot i que en queden fora la Generalitat, els ajuntaments i entitats com la Cambra de Comerç, que ja han començat a posar el crit al cel, mai millor dit. La gran tisorada afecta també l'impost de societats i les quotes camerals per part de les empreses -que passaran de ser obligatòries a voluntàries- a més de promoure normes per reduir terminis i gestions per crear una nova empresa. Es podran, doncs, crear empreses exprés, a l'estil McAuto i, gran reivindicació, amb finestreta única. I tot, coincidint amb la derrota de Naranjito contra l'osset Misha, ja que la caixa del Mundial de futbol del 2018 s'omplirà a Rússia i no a l'Estat espanyol. De moment, el president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet ha calmat els mercats en comprar deute dels països de la zona euro i mantenir els tipus d'interès a l'1%.
Un cop sabuts els canvis que es preveuen per als aeroports, tant sindicats com pilots, sembla que s'han posat d'acord per enviar amb antelació la seva particular postal de Nadal desqualificant la proposta de privatització parcial. Així, els sindicats ja parlen de mobilitzacions -gran eufemisme per dir que no treballaran- i protestes, mentre els pilots -a través del sindicat Sepla, aquell que tants passatgers té presents en les seves oracions quan arriben festes- també preveuen accions similars per exigir que es regulin els seus horaris de treball. Si algú vol passar les penes refugiant-se en una cigarreta, però, que s'afanyi, ja que el consell de ministres vol tornar a apujar els impostos especials del tabac.
A Catalunya, bones notícies per a Tomàs Diago, fundador i president de Softonic, un portal de descàrregues de programes de programari lliure per internet -que ja lidera el mercat europeu i està en el segon lloc mundial-, ja que ha rebut el Premio Nacional Joven Empresario. L'empresa EyeOS -basada en un entorn d'escriptori web que segueix el concepte del Cloud Computing, és a dir, que des de qualsevol lloc pots accedir als teus arxius- ha obert una ronda de finançament per seguir creixent i consolidar un model de negoci basat en el programari lliure. La seva seu és a Barcelona i l'objectiu és aconseguir més d'1,6 milions d'euros. També arriben bons aromes des d'una firma catalana, Eurofragance, que fa vint anys que es dedica a la creació d'aromes i fragàncies des de Rubí. La companyia la controlen la família Sabatés i, des de fa pocs mesos, Banc Sabadell -que va adquirir un 25% a través d'Aurica XXI-, i aquest 2010 preveu tancar-lo amb un volum de negoci de 32 milions d'euros. Té quatre filials a altres països i ja pensa en situar-ne dues més el 2011 a la Xina i el Brasil. F.Iniciativas, consultora a empreses en finançament d'activitats d'R+D+i i amb seu a Santa Coloma de Cervelló també ha anunciat una inversió de 2,5 milions d'euros en una filial a París, que s'afegeix a les de Madrid, Lisboa, Porto i Brussel·les.
En el sector de l'automoció, cara i creu a les dues companyies presents al país. Així, mentre Seat ha venut 84.000 cotxes fins al novembre -líder de mercat a l'Estat i única marca que supera el 9% de quota de mercat-, Nissan ha anunciat que no fabricarà la nova furgoneta pickup a la planta de la Zona Franca al·legant falta de competitivitat de la plantilla.
