“Vivim encara massa, tots, d'esquena a la frontera”

Fa sis mesos que treballo a la Comunitat d'Aglomeració Perpinyà Mediterrània; el contracte arriba a terme al desembre i he optat per no renovar-lo i dedicar-me a altres funcions que considero més en concordança amb la meva competència. És una decisió que he pres de ple acord amb Jean-Paul Alduy, president de la comunitat de municipis Perpinyà Mediterrània, i el vicepresident Jaume Roure. Me'n vaig, però crec molt en la política transfronterera de Jean-Paul Alduy i en el paper d'aquesta delegació a Girona, que seguirà funcionant amb el meu successor, sigui qui sigui.

L'encàrrec és molt clar: és tracta de facilitar la mobilitat en aquest espai transfronterer; hi ha la voluntat política de crear en aquesta àrea un nivell de serveis comparable al d'altres aglomeracions del voltant del Mediterrani com poden ser Barcelona o Marsella. Això, Perpinyà en solitari no ho pot aconseguir; ni Narbona, ni Girona o Figueres. En canvi, si col·laborem, si ens posem en xarxa, podem aconseguir-ho.

Hem de trobar les complementarietats econòmiques entre cada banda. Avui massa sovint funcionem d'esquena els uns als altres. Per conquerir mercats hem de treballar junts. Sempre hi haurà competència entre nosaltres, però hem de trobar els punts on podem ser complementaris i crear pols importants que poden ser la imatge d'aquest país: penso en sectors com la biotecnologia, la logística, les universitats...

És un poc això. Hi ha clarament un dèficit de coneixement i d'informació entre cada banda de la frontera. Hem de saber com funcionen les coses, quines són les xarxes que es mouen, per tal de poder venir aquí amb projectes adaptats. Ens hem de conèixer per poder ser eficients. Però a Girona no m'han vist només com una espia, he sigut molt ben rebuda.

La Diputació, l'Ajuntament de Girona i el de Figueres, ja que treballem sobre una xarxa de ciutats; però també interlocutors privats o associacions que vénen a demanar informació. Una associació que té un projecte de competició transfronterera de motos; en aquest cas no és competència nostra, però l'hem dirigida cap a les persones o serveis que li podran respondre. També empreses del sector turístic de Girona que volen treballar amb la Catalunya Nord i poder proposar productes turístics integrats, és a dir, que inclouen etapes als dos costats de la frontera. També hi ha col·laboracions que són més avançades, com la programació conjunta de teatre amb l'Escena Catalana Transfronterera entre Girona, Salt o Perpinyà. Treballem molt també amb les universitats.

És veritat que les iniciatives es multipliquen, però crec que és una bona cosa. Com més n'hi hagi millor. Quan hi haurà molta gent que treballi en aquest espai fronterer, això facilitarà una mobilitat de la gent que encara no existeix veritablement. La frontera és encara molt present. No ens coneixem prou. No veig cap problema en el fet que hi hagi moltes iniciatives en aquest terreny, només cal una bona comunicació entre tots.