Vuit firmes tèxtils creen un consorci de recerca en foc
El grup desenvoluparà material i peces de roba per a bombers i professionals que treballen a altes temperatures.El 30% del pressupost prové d'ajuts
És el primer grup que ha impulsat l'agrupació de firmes tèxtils innovadores
Un total de vuit empreses tèxtils catalanes s'han consorciat per desenvolupar un projecte de recerca en materials i disseny de peces de roba de protecció del foc per a personal del servei d'extinció d'incendis. Les firmes que s'han agrupat pertanyen a tota la cadena de valor del sector tèxtil. Es tracta de Sasatex Española, que lidera el projecte, Esdepunt, Industrial Estambrera, Manufactures Industrials de Tortellà, Marc Soler Tèxtil, Marina Tèxtil, Modacolor i Tints Quadrada.
Sota el nom Sos Textil, la iniciativa està cofinançada en un 30% per ACC1Ó i els fons europeu Feder. La resta del pressupost l'aporten les empreses participants.
Les vuit empreses s'han posat d'acord amb els centres tecnològics Leitat, CTF i l'Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa per portar a terme el projecte al llarg del 2011 i que estigui enllestit per al maig del 2012.
IMPULS.
Ara com ara hi ha un total de 33 entitats i empreses associades, entre les quals hi ha la Fundació Cecot Innovació, el centre tecnològic Leitat o el Gremi Tèxtil de Terrassa, entre d'altres, a més d'una vintena d'empreses.
El consorci de recerca en materials ignífugs hauria de ser la punta de llança d'un seguit de projectes de recerca i vies de cooperació que fomentin la innovació i la competitivitat dels membres de l'agrupació. Ariadna Detrell, gerent de l'organització, explica que hi ha en marxa d'altres consorcis que s'han d'acabar de definir a curt termini.
Cada any la comissió de treball de projectes d'R+D+ I (format per tots els centres tecnològics i departaments de recerca aplicada del clúster) posen sobre la taula possibles línies de recerca que després les empreses trien en funció de les capacitats i viabilitat.
Colomer explica que el sector tèxtil fa anys que pateix un cru procés d'aprimament que ha acabat donant com a resultat un teixit industrial format per empreses molt petites. Així que, amb una dimensió reduïda, els reptes d'enfrontar-se a un mercat global i ser innovadors es fan més difícils de portar. “Les empreses que participen en el projecte de recerca poden compartir les despeses de personal investigador i del mateix procés de recerca”, explica Colomer.
L'Agrupació d'Empreses Tèxtils Innovadores no té una tasca fàcil. Com explica Colomer, les reticències a la cooperació han estat una constant en aquesta àrea econòmica, i lamentablement no és l'única amb aquest tarannà.
Per això, una de les primeres activitats que va organitzar l'Agrupació va ser reunir tots els membres i que cadascú expliqués quina era la seva activitat i quins els seus plans de futur. “Convé que els competidors es coneguin i sàpiguen quines sinergies poden compartir i de quina manera participar en projectes conjunts”, diu Colomer.
Per això mateix, els projectes de recerca compartida són només una de les línies estratègiques que ha traçat l'agrupació per assolir els seus objectius. Ariadna Detrell explica que estan treballant, a més, per fomentar la implementació d'estratègies innovadores i la millora del nivell tecnològic de les empreses, així com afavorir la formació dels empleats, especialment en matèria de gestió. La gerent assegura que massa sovint les empreses tèxtils es troben amb problemes per poder contractar gent formada o especialitzada.
L'agrupació aspira a anar més lluny i fomentar l'intercanvi de productes, serveis i idees entre les que fins ara es veien com a empreses competidores.
Per últim, l'agrupació s'ocupa d'incentivar l'organització i la participació en missions comercials i grups d'exportació conjunta en fires nacionals i internacionals.
Terrassa ha estat el centre dinamitzador d'aquest clúster, no només per la tradició empresarial en el sector de la ciutat, sinó també perquè, a més, ja s'havia generat un bon brou de cultiu per fer el pas a la cooperació. Entitats com el centre de documentació i Museu Tèxtil, el centre tecnològic Leitat, l'Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE), el gremi tèxtil i també l'administració local i l'Escola d'Enginyeria de Terrassa de la UPC, havien estat reunint-se per teixir un futur més col·laboratiu entre totes les potes del clúster, els mancava, però, un element que ho impulsés.
Així que quan el govern central va iniciar el 2006 un pla de suport als clústers industrials de tot l'Estat, des de les diferents organitzacions de Terrassa van decidir pujar al carro i van iniciar el tràmit per convertir-se en associació.
El Ministeri d'Indústria va facilitar el registre, de manera que qualsevol clúster amb forma jurídica i un pla estratègic pugui accedir a plans d'ajuts que els permeti desenvolupar-se. Els fundadors van ampliar l'àmbit territorial i, a mitjà termini, preveuen obrir-se a sectors relacionats.
