La mobilitat de Barcelona

Un congrés de telefonia mòbil ve a ser una mena de trobada de senyors amb vestit clònic i acreditació mida XXL al coll que ens volen convèncer de la necessitat de canviar un producte que encara ens funciona. I ho aconsegueixen! Així com aguantem amb la mateixa rentadora fins que la calç comença a devorar les parets de casa, o amb aquell jersei Privata del 88 que, total, està com nou (o això ens sembla, que som uns nostàlgics), un mòbil de més de sis mesos sol ser motiu d'escarni públic en qualsevol trobada social que es preuï. Doncs això, que el Mobile World Congress a la Fira de Barcelona ha tancat portes amb èxit rotund de visitants, 60.000, molt per sobre de la previsió per l'organització i un 20% més que l'any passat. L'edició del 2012 està garantida a la capital catalana; cares de satisfacció, doncs, entre taxistes, hotelers mileuristes -pel preu, no pel sou- i senyores que fumen. La capital catalana reforça les opcions d'organitzar el saló entre el 2013 i el 2017, però també hi opten tres poblets de res com Londres, Munic i Milà. Així, operadores, fabricants, proveïdors d'equipament i de programari, plataformes d'aplicacions i internet han convertit en un èxit un saló que només té un punt feble en la seva candidatura per seguir albergant la principal fira de telefonia del planeta, com és la falta de vols intercontinentals a l'aeroport de Madrid 2. Vull dir, a l'aeroport del Prat.

El xoc de la setmana és la mort del cuiner Santi Santamaria, aquell senyor que no parava d'acumular estrelles Michelin -fins a 7, tres d'elles per al Racó de Can Fabes de Sant Celoni- i que era a Singapur visitant l'establiment regentat per la seva filla. Als 53 anys, el cuiner vallesà havia internacionalitzat la cuina catalana i, ironies del destí, just abans de morir estava menjant pa amb tomàquet. La defensa de la cuina tradicional, doncs, fins al final, punt que el va dur a discrepar amb Ferran Adrià.

Respecte el serial de les caixes d'estalvi, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ha anunciat que l'Estat podrà ser accionista d'una caixa fins a cinc anys. És a dir, que ganes d'estar-hi temps, no gaires, però evitant una subhasta ràpida que obligui a malvendre-la. Salgado manté l'exigència del 10% de capital principal per a les caixes, quan pels bancs només és del 8%, i argumenta que busca que les caixes segueixin complint amb l'obra social. Això sí, les caixes tindran de marge fins el març del 2012 -i no fins el setembre del 2011- per captar accionistes o sortir a la borsa, després que Salgado hagi cedit en el termini. En el mateix àmbit, Catalunya Caixa ha aprovat la seva conversió bancària per facilitar l'entrada de socis capitalistes i ha nomenat el manresà Manel Rosell nou president, després de la renúncia de Fernando Casado. D'altra banda, Caja Madrid no pagarà la prima prevista a deu alts càrrecs -res, 25 milions d'euros-, un gest que seria lleig després de rebre 4.400 milions de fons públics.

Al Cercle d'Economia, l'exministre i actual president de Vueling, Josep Piqué, rellevarà Salvador Alemany com a president de l'entitat, tot i no es confirmarà fins la votació que tindrà lloc el 3 de maig.

En el sector empresarial, mentre deu empreses de Nueva Rumasa suspenen pagaments -entre elles, Clesa, Elgorriaga i el Rayo Vallecano-, Inditex invertirà 190 milions a Tordera, on crearà 500 nous llocs de treball fins al 2015. HP ha anunciat que concentrarà a Sant Cugat el màrqueting europeu d'impressores, tot i que part de la plantilla no descarta encara fer vaga. Nissan contractarà 300 empleats temporals a Barcelona gràcies a un augment de producció, i la sabadellenca Fluidra comprarà dues empreses dels Estats Units d'aparells electrònics per netejar piscines. Fora de l'aigua, la Unió de Ramaders i Pagesos de Catalunya (Urapac), ha repartit 3.000 safates de carn per reclamar preus justos. Un exemple: paguem 16,2 euros per un quilo de vedella de primera, però el ramader en rep només 3,6. Com dues hamburgueses ronyoses del McDonald's, vaja, d'aquelles que el Santamaria no voldria veure ni en pintura.