contra xifrada
Cervesa a gust
Sol, platja, calor, suor, gola seca, terrassa i... cervesa. La ingesta de la que és considerada la beguda alcohòlica més antiga (a Catalunya hi ha indicis de la seva preparació ja en jaciments prehistòrics com el de Genó, a Lleida, i el de Begues, a Barcelona) es dispara coincidint amb l'arribada de les altes temperatures i dels anuncis que la promocionen com un element irrenunciable del paisatge i caràcter Mediterrani. Els registres del consumidor ibèric (amb 84 litres per persona i any) estan molt lluny de les marques que ostenta la República Txeca (157 litres/any) o Irlanda (131 litres/any), però d'un temps cap aquí el cerveser acèrrim mostra un interès creixent pels fermentats artesanals i per fer-se el seu propi suc de civada.
I s'han ajuntat la fam i les ganes de menjar, perquè, de manera paral·lela a les inquietuds alquimistes dels assedegats cervesers, ha proliferat l'oferta d'utillatges per fer cervesa casolana. El productor novell ho tindrà difícil per competir amb cerveseres històriques catalanes com Damm, Moritz o San Miguel, però si s'ho proposa no patirà massa maldecaps per elaborar i degustar la seva cervesa (i, indefectiblement, fer-se pesat amb les amistats fins que tastin el producte resultant).
NEGOCI A L'ALÇA.
Explica aquest expert cerveser que val la pena anar pas a pas, perquè des que va aterrar a Catalunya (el seu negoci té la seu a Barcelona) n'ha vist de tots colors: “He tingut algunes males experiències” i fins i tot va provar de “fabricar la maquinària aquí, però no funcionava i optem per distribuir màquines de fabricació alemanya”.
La peça estel·lar del catàleg és un alambí de la casa Braumeister que té capacitat per produir 20 litres cada vegada i es ven per 1.170 euros, IVA i despeses de transport a banda. Qui més s'interessa per aquest instrumental solen ser responsables de pubs, cerveseries o restaurants que volen provar de fer-se la cervesa per vendre-la a la clientela. Igualment, bodegues que es dediquen a la producció de vi s'han sumat al carro, “perquè el sector del vi està en crisi i busquen diversificar mercat”.
‘KIT' INICIACIÓ.
Garbin apunta que en molts casos tracta amb un mateix perfil: “El fatxenda alternatiu”, però matisa que “sense donar-hi un sentit pejoratiu, sinó que es tracta de gent preocupada per disposar d'un aliment o d'un producte de qualitat i ecològic” i agafa com a exemple el que es viu als Estats Units, on la cervesa artesanal suposa “un 12% del total de la cervesa que es consumeix. És curiós que un país que no té cultura gastronòmica mostri aquest interès” i sospira, perquè aquesta dèria acabi travessant l'Atlàntic.
Els entesos alerten, però, que per molt precisa que pugui ser la maquinària no és senzill que la cervesa artesana surti sempre igual sinó que, com passa amb una sopa o amb d'altres licors casolans com pot ser la ratafia o el vi, és complicat que els ingredients estiguin sempre en el mateix estat i no és fàcil fer-ne sempre la mescla exacta.
Els qui senten afició per la ingesta de cervesa celebren l'aparició de noves varietats i s'aferren als estudis mèdics que certifiquen que, gràcies a l'aportació d'àcid fòlic i vitamines, és un aliment fantàstic.
