Fer de la crisi una oportunitat

Les persones que han iniciat un negoci aquests darrers mesos destaquen la importància de buscar camps poc explotats

Il·lusió, treball i una bona idea. Aquests són els ingredients que algunes persones que han començat un projecte empresarial en els darrers mesos destaquen més a l'hora de fer aquest pas en època de recessió econòmica. En aquest procés, els emprenedors valoren especialment el suport que han rebut dels vivers d'empreses, que treballen no sols per guiar-los sinó també per contribuir al seu èxit empresarial. «L'important és que no se sentin sols», explica el tinent d'alcalde de Promoció de Reus, Josep Morató, que destaca també les altes possibilitats d'èxit d'una empresa que neixi amb un bon guiatge previ. Els nous empresaris celebren especialment la possibilitat de tenir una seu durant els primers anys dins dels vivers sense necessitat de fer una gran despesa.

«Teníem idees que no podíem fer»

La Gora Merseburger i en Jesús Ortiz, doctorats en biologia, portaven deu anys treballant en una empresa privada, un període que els ha permès «acumular molts contactes i moltes idees» que, des de la seva condició d'assalariats, no podien dur a terme. La passada tardor, amb el suport de Redessa, van decidir fer el pas i crear l'empresa Rheos Ecology, una de les poques entitats existents a Catalunya acreditada per emetre informes tècnics en matèria de macroinvertebrats aquàtics. «Ens vam adonar que aquí hi havia una oportunitat de negoci», assenyala Merseburger. La companyia, que també treballa fent recerca, publicacions i activitats de formació (estan preparant un curs per als centres educatius de Reus), tampoc pateix gaire els efectes de la crisi econòmica. «Els nostres principals clients són administracions, i en l'àmbit que ens movem hi ha una demanda creixent.» La companyia ha estat una de les dues guardonades dins de la sisena convocatòria dels premis Reus a la Creació d'Empreses.

«Cal fer el pas sense pensar-s'ho»

En Luis Sanz no va crear la seva empresa, la consultoria d'exportació Tarraconsulting, en època de recessió econòmica, però al setembre del 2008, en ple esclat de la crisi financera, va haver d'independitzar-se del viver Pau Delclòs, on havia tingut la seva seu física des del 2004. Llavors, va decidir muntar el seu «petit centre de negocis». I és que Sanz, que va passar d'assalariat a empresari amb 39 anys, ha decidit passar també d'apadrinat a padrí, i al local on ara desenvolupa la seva activitat lloga també despatxos, a un preu baix, a d'altres joves empresaris. De moment, tres autònoms més s'han sumat a la proposta. «Tots hi sortim guanyant: jo pago la hipoteca i ells tenen una seu i suport sense pagar tant», explica.

L'empresari anima aquells amb un projecte al cap a llançar-se al món de l'emprenedoria. «Cal fer el pas sense pensar-s'ho dues vegades; l'important és creure en la teva idea i treballar-hi una miqueta», defensa.

«Si hi ha il·lusió, a la llarga tot va endavant»

Al Jaume Duran i al seu soci feia temps que els voltava pel cap la idea de crear una empresa innovadora relacionada amb el món dels vins. «Pel que fa al producte, ja hi ha moltíssimes varietats i qualitats, i per això vam innovar a través de l'envasat», explica Duran. D'aquesta manera, i després d'algun intent fallit, va néixer Wineintube, que comercialitza vi dins d'un tub amb dispensador i bossa hermètica. «Sense el CIE de Valls no ho hauríem pogut fer», sentencia Duran, que celebra l'assessorament que van rebre sobre subvencions i la seu a preu baix que ara ocupen. De moment, mantenen la feina a d'altres empreses, però asseguren que «amb il·lusió i ganes de treballar, a la llarga tot anirà endavant».

«No sabíem ni fer una factura»

Tot i que al principi tot «atabalava» els tres socis que van tirar endavant l'empresa ebrenca 5doctubre, la companyia ja fa gairebé dos anys que està en marxa en un dels locals del viver d'empreses que el Consell Comarcal del Baix Ebre té a Camarles. «Al principi no sabíem ni fer una factura», recorda un dels impulsors de la companyia, Joan March, que també celebra l'assessorament tècnic que han rebut de l'ens públic.

La companyia està dedicada al món del disseny, i funciona amb la base d'una oferta «de qualitat a un preu assequible», ja que han intentat oferir uns preus més ajustats per tal d'atreure uns clients que, generalment, es mostren més reticents a pagar per una cosa tan intangible com el disseny. Amb la crisi, però, s'han trobat amb una oportunitat perfecta: «Ara és quan tothom vol invertir en imatge», assenyala March.

L'emprenedor aconsella aquells que busquin una autoocupació que cerquin «un forat» al mercat o un àmbit «amb poca competència», i que analitzin bé els pros i contres. «Moltes grans empreses han sorgit durant una crisi.»

«Volia treballar sense límits»

Ni la seva joventut (tan sols té 23 anys), ni els sis anys d'experiència acumulats a l'únic lloc de feina de la seva curta vida laboral, ni el context de crisi econòmica no han pogut aturar l'esperit emprenedor de la vendrellenca Irma Croses. El mes de desembre passat va posar en marxa no una, sinó dues petites empreses al mateix temps després d'haver aprofitat una baixa per maternitat per preparar-ho tot. «Treballar per un tercer et limita molt, i sempre havia tingut clar que volia crear la meva empresa pròpia, perquè llavors no tindria cap tipus de límits», assenyala.

Ambdues empreses estan concebudes específicament pels temps econòmics que corren. La primera és una agència d'assegurances que ofereix «tracte personalitzat», i la segona, Tuweb.cat, una petita empresa que ven disseny de pàgines web a partir de plantilles a un preu ajustat. «Si no hagués estat per tota l'ajuda que em van oferir des de l'Eina, no ho hauria pogut fer», assenyala. De moment, Croses descriu com un èxit els resultats de la seva doble aventura empresarial.

«Al viver, només et preocupes de treballar»

A l'especialitat d'en Carles Navarro, l'enginyeria industrial, un 95% dels professionals són autònoms. Per això, fa quatre anys es va plantejar crear la seva empresa des d'on s'encarrega d'elaborar projectes d'instal·lacions per a d'altres empreses. Llavors tenia 38 anys, i ara fa poc va haver d'abandonar també les instal·lacions del viver d'empreses i traslladar-se a un local propi. L'experiència dels darrers anys al viver Pau Delclòs de Tarragona, però, la considera clau per haver pogut tirar endavant el projecte. «Inicialment el problema principal que tens és la inversió, per això és tan important que al viver, per un preu mòdic, tinguis un espai amb tots els serveis inclosos, fins i tot la neteja, i on, per tant, només t'has de preocupar de treballar», detalla Navarro.

Malgrat la bona experiència d'aquests darrers quatre anys, l'empresari sí que es mostraria més escèptic si ara hagués de tornar a començar tot el projecte. «Amb una crisi com la d'avui, segurament m'ho hauria pensat més», reconeix. Als futurs emprenedors els recomana que deixin enrere la mentalitat d'assalariat i siguin conscients que aquesta faceta els requerirà «molta més dedicació» i haver de «sacrificar moltes coses».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

Puig s’estrena a borsa amb una pujada superior al 4%

barcelona
economia

ERC, Comuns i la CUP es comprometen a convalidar la regulació dels lloguers de temporada

barcelona
Economia

El turisme internacional s’enfila fins als 3,3 milions el primer trimestre de 2024

Barcelona
CONFLICTE LABORAL

Els treballadors de Llansà en vaga reben el suport de transportistes de Roca

GIRONA
OCDE

L’OCDE eleva tres dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol

economia

Banc Sabadell puja a borsa mentre el País Valencià veu perillar la seva seu

barcelona
economia

Els llocs de treball al Vallès Oriental van a l’alça el primer trimestre de 2024

GRANOLLERS
estats units

La Fed no cedeix i manté els tipus en el seu nivell més alt dels darrers vint anys

barcelona
CONFLICTE LABORAL

La plantilla de Llansà talla la N-260 i manté la vaga en defensa dels acords

LLANÇÀ