Hi ha un 30% més d'activitats de navegació per l'Ebre i es busca client forà
Amb, un bon plat d'arròs per dinar i un recorregut amb barca pel Delta, la idea de navegar per aigües de l'Ebre se sol associar fonamentalment a la ruta del visitant per la desembocadura del riu més cabalós de la península Ibèrica mentre paeix el tiberi. Però els 930 km de traçat de lo riu encara poden donar per més.
Aprofitar i saber vendre els atractius de l'Ebre terra endins es planteja com un objectiu crucial per generar un impacte econòmic en les terres més meridionals del país que, segons a qui s'escolti, també són les terres més maltractades del país. “Aquí anem 20 anys enrere” lamenta Adelino Fontanet, un dels responsables que l'Ebre hagi recuperat la característica estampa del llagut, un tipus de vaixell de vela que permet la navegació en aigües poc profundes i que, antigament, era vital pel comerç de mercaderies tot al llarg d'un riu que complia les funcions d'autopista natural. Fontanet s'encarrega de l'apartat comercial de Llaguts de l'Ebre, l'empresa en què es va adjudicar l'activitat que Generalitat i consells comarcals van treure a concurs per donar promoció turística a la navegabilitat pel riu. Fontanet és del parer que, més enllà de la desembocadura, “l'Ebre té un atractiu que un dia o altre ha d'esclatar, igual com va passar en el seu dia al Pallars” i dóna detalls de les rutes del llagut, batejat lo Sirgador, entre Tortosa i Miravet.
Malgrat que el projecte del llagut es va estrenar l'any passat començada la temporada d'estiu -problemes tècnics van impedir que sortís a navegar fins a mitjan juliol-, en poc més de tres mesos s'hi van passejar cap a 10.000 persones. “Tingues en compte que només per festes del Renaixement de Tortosa i per les festes majors ja hi va pujar molta gent”, precisa Adelino Fontanet, i també posa de manifest que enguany espera “doblar el número d'usuaris”.
PAÍS PETIT.
El dels llaguts és només un exemple de com es busca obrir el ventall d'atractius en el territori perquè aquest pugui treure el nas en els catàlegs turístics. A Benifallet, precisament, hi té la seu Beniemocions, una empresa la principal font de negocis de la qual és el lloguer de canoes per fer piragüisme pel riu. Un dels dos socis de l'empresa és Lluís Ferré, antic treballador de la fàbrica Lear a Roquetes –empresa que va tancar les portes l'any passat i va deixar a més de mig miler de persones a l'atur-, i que, amb el riu, hi ha trobat la manera de guanyar-se la vida.
L'any 2004 Ferré va començar a llogar embarcacions i a oferir rutes guiades pel riu i destaca que, d'uns anys ençà, ha crescut tant el número de visitants com l'oferta d'activitats relacionades amb l'Ebre. Ho entén com una evolució plenament lògica perquè “el tram de Benifallet a Miravet és el tram més maco de l'Ebre català” i hi afegeix que “aquí venem felicitat”. Lamenta que fora de l'aigua, el visitant no hi trobi sovint el mateix grau de satisfacció: “aquí tenim mancances de serveis però és que l'administració ens té deixats de la mà de Déu”.
CRÉIXER A FORA.
El turista familiar autòcton és un clients principal de la navegabilitat per l'Ebre i per això cal esgarrapar clientela estrangera. Amb aquest objectiu, el Patronat de Turisme de la Diputació ha pressupostat més de 800.000 euros per fer promoció exterior i internacionalitzar la marca Terres de l'Ebre.
