contra xifrada
Innovadors amb acne
Què vols ser de gran? La pregunta, no per molt repetida, ha deixat de ser un dels principals maldecaps -normalment acompanyat de restes de saliva aliena a les galtes- que hom pot tenir quan travessa la seva franja d'edat més tendra. Hi ha determinats casos, però, en què la pregunta es converteix en una ocasió immillorable per fer gala del ventall dels dots que un atresora i per demostrar que la capacitat per innovar i ser emprenedor no té res a veure amb l'edat.
Podria ben bé ser el cas de quatre joves estudiants de Sant Pere de Torelló (Osona) que fa unes setmanes van tornar de Saint Louis (Estats Units) convertits en el desè millor equip del món de la Lego League de robòtica, un concurs que posa a prova les habilitats dels participants a l'hora d'enginyar, desenvolupar i exposar un projecte que té les joguines de la casa que dóna nom al certamen com a principals eines.
The Santperencs -així, en anglès, per donar més internacionalitat a la cosa- és un equip format per dos xavals de 15 anys i dos més de tan sols 11 anys que van entrar en el Top 10 de la prova americana després d'haver triomfat en el concurs català (celebrat al Cosmocaixa) i d'haver sortit igualment vencedors de l'eliminatòria espanyola (que va tenir lloc a Bilbao).
L'ENGINY, A PROVA.
El fet és que la majoria de participants formen part d'escoles i col·legis i tenen un professor de ciències que els orienta i compleix les funcions de tutor però, en canvi, el guia de The Santperencs és Carlos Mateo, un carter jubilat que es va començar a interessar per la robòtica com a via per incentivar la formació acadèmica del seu fill -membre de l'equip-.
És Carlos Mateo qui apunta que el concurs fa esprémer la capacitat d'enginy dels joves i, mentre busquen solucions per al projecte, adquireixen nocions d'enginyeria, informàtica, robòtica i aeronàutica, així com també han d'espolsar-se possibles temors a parlar en públic ja que cal defensar els perquès de l'obra oralment (i en anglès a la final dels Estats Units) davant els membres del jurat.
BIOMEDICINA.
Més enllà del desafiament científic, el guia dels joves participants no nega que hi ha un esperit competitiu darrere de la prova i que han hagut de dedicar moltes hores al projecte -durant un any s'han trobat per treballar-hi un parell de dies a la setmana i hi han gastat totes les vacances-. El resultat ha estat que l'equip osonenc ha obtingut, amb la desena plaça, el millor resultat d'un equip europeu en el certamen (Holanda, Noruega o Suècia van quedar per sota el lloc cinquanta) i la satisfacció de la feina ben feta.
Tenen clar que l'any vinent es tornaran a presentar a la prova però que, en cas de sortir guanyadors del certamen espanyol, renunciaran a anar al mundial perquè “és una despesa econòmica molt gran”. Carlos Mateo diu: “Hem rebut molt d'assessorament altruista de gent, d'institucions i d'universitats”. De diners, en canvi, ben pocs. La ciència no és futbol.
