Economia

La crònica

Any nou, Cambra nova

A la Cambra, la carta als Reis seria que el nou govern es fes enrere en les quotes obligatòries

Que les cambres de comerç –com a representació del teixit empresarial local– vagin curtes de recursos amb els temps que corren és una evidència. Domènec Espadalé, president de la cambra gironina, ho va deixar clar ahir en el tradicional balanç de final d'any: “El segon semestre d'aquest any no ha estat bo i el primer semestre del 2012 augurem que serà molt difícil. El sector de la construcció no només no remunta, sinó que ha empitjorat i li costarà remuntar.” El context en si mateix ja implica una disminució de recursos per a la Cambra però, per si no n'hi hagués prou, a partir de l'any que ve s'inicia una nova etapa amb la progressiva entrada en vigor del recent decret llei que suprimeix les quotes obligatòries de les empreses a les cambres. “Un flac favor”, va ironitzar el president, tenint en compte la situació, i que segons ell pot generar més injustícia per a les petites i mitjanes empreses. Des de la Cambra es fa observar que les quotes, a la pràctica, eren un sistema de redistribució des de la gran empresa cap a les més petites que no tenen capacitat suficient per dotar-se de serveis, als quals podien accedir precisament a través de les cambres. La Cambra de Girona no vol renunciar a oferir aquests serveis, però adverteix que amb tota probabilitat costaran més cars per als qui els necessiten, que són precisament les empreses més petites i amb menys capacitat. “Si els últims anys ens movíem amb pressupostos d'uns 4 milions, ara ens plantegem un pressupost d'1,5 milions”, va resumir Domènec Espadalé. Com fer-ho? En part reduint dràsticament els costos: la Cambra de Girona ja ha prescindit de vuit persones i preveu reduir la plantilla en dotze més. Però també plantant cara i convencent les administracions que les cambres són les entitats més ben situades per continuar donant una sèrie de serveis imprescindibles (formació professional, suport a l'exportació), que ja estan donant i que l'administració no substituirà per falta de recursos. Una altra via –que també ha de permetre estalvis i eficiència– és la de mancomunar serveis amb les cambres de Palamós i Sant Feliu: “A les comarques gironines som pioners en aquesta qüestió; ja fa temps que col·laborem i vam crear junts el tribunal d'arbitratge”, recorda Espadalé.

Si poguessin fer una carta als Reis, des la Cambra de Comerç tenen molt clar quin seria el seu contingut: que el nou govern es faci enrere en el decret llei de les quotes obligatòries. Però com que últimament un no es pot fiar ni dels Reis, Domènec Espadalé i el seu equip prefereixen tocar de peus a terra: recolzar-se sobre els sectors que encara estiren del carro –com són el de les exportacions i el turisme–, fer valer el seu savoir-faire i apuntar la mirada cap al segon semestre del 2012 per mirar si els núvols s'esvaeixen una mica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Economia

Més d’un milió de creueristes desembarquen a Barcelona de gener a maig

Barcelona
economia

Bones perspectives del sector turístic de Lleida per aquest estiu

Lleida
Unió Europea

L’Eurostat confirma l’alça de la inflació a la zona euro fins al 2,6% al maig

Barcelona

Ecosol va contractar 126 persones en risc d’exclusió social durant el 2023

GIRONA
economia

El Vendrell ressalta la fortalesa del seu comerç de proximitat

El Vendrell

Visen un 30% més de projectes fotovoltaics a la demarcació el 2023

GIRONA
Economia

CCOO crida a fer vaga a la Copa Amèrica pels expedients a empleats del Port Olímpic

Barcelona
Economia

Destinen 1,7 milions a contractar més personal de suport als temporers de Lleida

Lleida
Economia

Damm tanca el 2023 amb 130 milions de benefici, un 28% més que l’any anterior

barcelona