GARRIGUES
El recel per les centrals de biomassa s'estén al territori
Tramiten la instal·lació d'una planta a Juneda de 16 MW, que cremarà 125.000 tones anuals de biomassa
Tres entitats hi presenten al·legacions i reclamen un estudi sobre l'impacte en la salut
El projecte de construcció d'una gran planta de generació d'energia elèctrica a partir de la crema de biomassa a Juneda ha generat inquietud a les Garrigues. La instal·lació tindrà 16 MW de potència, i serà per tant, més gran que la prevista al Palau d'Anglesola per Nufri, que ha aixecat un ampli rebuig social.
Els promotors de la central són la multinacional energètica alemanya RWE, que preveu aportar-hi el 30% del capital; Sener, una important empresa basca d'enginyeria (70%), i la societat local Urgesneda (10%). La inversió prevista és de 55 milions d'euros. La planta ja ha rebut el vistiplau urbanístic inicial de l'Ajuntament de Juneda i està en tràmit d'aconseguir enguany els permisos urbanístics i ambientals de la Generalitat.
Concentració de plantes
Els promotors pretenen que estigui en funcionament d'aquí a dos anys i mig. Requerirà 125.000 tones anuals de biomassa com a combustible: el 80% provindrà de conreus energètics “d'un radi màxim de 60 quilòmetres”, segons el cap del projecte d'Urgesneda, Joan Solé. La resta del combustible s'abastirà de residus agrícoles i forestals. Urgesneda encara no ha provat aquests conreus sobre el terreny, però sosté que ja ha tancat acords amb alguns propietaris agrícoles.
Malgrat que la planta serà al terme municipal de Juneda, de fet se situarà a la vall de Miravall. A tocar de la vall, hi ha la gran planta termosolar en construcció, que també utilitzarà biomassa per generar energia quan no faci sol. Molt a prop, una refinadora d'olis també crema unes 40.000 tones anuals de biomassa com a combustible, segons dades d'Ipcena. L'organització ecologista, ferma opositora al projecte del Palau, ha presentat al·legacions contra la planta garriguenca, entre altres perquè “és un projecte oportunista, basat en l'especulació derivada del pagament d'unes primes, que tindrà conseqüències letals per la salut de la població”. Ipcena remarca que els nivells d'ozó troposfèric mesurats actualment ja superen a Juneda els de Martorell, perquè les condicions climàtiques a la plana lleidatana n'accentuen l'efecte hivernacle.
Precisament, la preocupació pels possibles efectes sobre la salut és la principal preocupació de les dues entitats garriguenques que han presentat al·legacions al projecte. L'associació La Banqueta i l'Ateneu Popular Garriguenc també han organitzat dues xerrades informatives i han demanat per carta a la conselleria de Territori i Sostenibilitat un estudi de les repercussions de la planta, afegida a les dues altres indústries que ja cremen biomassa, segons el president de La Banqueta, Eduard Porta. Aquesta entitat de Juneda no reclama la retirada del projecte per “falta de quòrum intern”, però sí que exigeix “més controls de les emissions”.
Urgesneda diu que la innovadora tecnologia de la planta augmentarà l'eficiència energètica fins al 35%. A més, treballen per reduir d'un 80% les emissions de partícules permeses legalment, i d'un 68% les de monòxid de carboni. Els arguments no convencen Miquel Andreu, president de l'Ateneu: “No hi ha filtre que aturi totes les micropartícules, que van directament als pulmons.”
LA XIFRA
Recanvi de conreus
Urgesneda sosté que la planta generarà riquesa: “Els pagesos obtindran preus estables abans de plantar i contractes a llarg termini”, per unes 3.000 hectàrees, prop del 3% de la superfície agrícola útil al voltant de la planta. Per la seva banda, Miquel Andreu, de l'Ateneu, diu que “substituir cultius alimentaris per altres que en cremen el fruit no genera recursos, sinó residus”. La pagesia garriguenca, molt envellida, està en un moment clau de transformació per l'arribada del canal Segarra-Garrigues, que doblarà la superfície de reg. La transformació al reg costa 3.000 euros / ha, sols per dur l'aigua fins a la finca. Cal afegir-hi la instal·lació de reg i el consum. Amb els preus agrícoles per terra, la pagesia s'està pensant si podrà fer-se càrrec de la despesa, i si la inversió paga la pena.
