editorial
Els pescadors catalans, en perill
No n'hi ha prou amb la crisi que este vivint -sobretot les darreres setmanes-, que ara se n'obre una altra que afectarà radicalment el sector de la pesca catalana. De fet, els darrers anys ja ha estat sotmès a una involució tant de captures com de disminució de treballadors. Les 32 confraries de pescadors que feinegen a les aigües compreses entre el cap de Portbou i les Cases d'Alcanar han tingut un progressiu degoteig de baixes. Armadors, mariners, mariscadors i xarxaires cada vegada són menys i, de les 5.600 persones que hi estaven ocupades en temps del canvi de segle, s'ha passat a prop de 3.000.
Ara, l'amenaça ve de la Comissió Europea. Sota l'empara que el mar Mediterrani està sobreexplotat, Brussel·les vol reduir les arts de la pesca més agressives pel medi ambient. Per això, vol potenciar una política pesquera més proteccionista i impulsar la pesca d'arts menors -que actua en l'àmbit artesanal, no industrial–. El problema rau en el fet que, per tirar endavant aquesta política, Brussel·les vol marginar les ajudes a les embarcacions de més de 12 metres d'eslora. Resulta que a Catalunya, el 70% dels vaixells fan més de 12 metres. La conclusió, segons va declarar el mateix conseller d'Agricultura Ramaderia i Pesca, és que, si s'acaba aprovant aquesta normativa, el 95% dels vaixells de pesca catalans deixaran de rebre ajuts comunitaris. De ben segur que aquesta decisió seria una estocada mortal per al sector. Un sector que, tot i no tenir un pes gaire significatiu en el producte interior brut català i quant al nombre de treballadors, sí que gaudeix d'una llarga tradició en tota la costa catalana. A més, sempre que es modifica una normativa tan espectacular com aquesta, cal un període llarg d'adaptació sectorial. Tampoc no es pot oblidar que el combustible que utilitzen els vaixells -un cost essencial per a la flota pesquera- ha pujat d'un 30% la darrera dècada.
Hivern nefast al pirineu de ponent
Un cúmul de circumstàncies i, en alguns casos, de fets inesperats han encès el llum d'alarma a les comarques de muntanya de la demarcació de Lleida. La crisi i les retallades ha evidenciat la fragilitat del seu model econòmic poc diversificat. Aquest hivern s'han posat en perill grans generadors d'activitat a l'Alta Ribagorça i els Pallars Jussà i Sobirà. La pobra temporada d'esquí, amb el problema afegit que l'estació de Boí Taüll es trobi en situació de concurs de creditors, n'és un exemple clar. Un altre: l'exèrcit ha anunciat la intenció de tancar l'acadèmia de sotsoficials de Talarn, l'empresa més important en nombre de treballadors del Jussà. La reestructuració pressupostària va motivar també la presentació d'un ERO que afecta 12 treballadors i obliga a tancar a estones les esglésies declarades Patrimoni de la Humanitat a l'Alta Ribagorça, fet que dificulta el visitant amant de l'art romàtic més important de l'Estat. O la reducció de freqüències del tren Lleida-Tremp-la Pobla de Segur. Tots aquests casos, afegits a la crisi generalitzada, qüestionen no només l'economia sinó també la supervivència de gairebé mitja demarcació de Lleida i un percentatge important de la superfície de Catalunya. En moments de dificultats cal que l'administració sigui molt sensible i faci tots els possibles per una part del país que ha estat moltes vegades ignorada. La seva implicació és vital per obtenir el reequilibri territorial necessari a Catalunya.
