Gas Natural projecta un dipòsit subterrani al Bages
La companyia tramita els permisos per construir un magatzem de combustible en uns jaciments salins a Balsareny
La infraestructura implicarà una inversió de 350 milions i donarà feina a 240 persones
Gas Natural Fenosa ha posat en marxa la maquinària administrativa que ha d'obtenir els permisos per construir un important magatzem subterrani de gas en uns jaciments salins a la comarca del Bages, al terme de Balsareny.
Així ho va anunciar ahir a la premsa José María Egea, director general de planificació energètica de la companyia catalana, que va xifrar la inversió total en prop de 350 milions d'euros que “donaran un important impuls socieconòmic al territori” i que generaran uns 200 llocs de treball, d'entrada, durant la construcció, i donaran feina a unes 40 persones més en el període d'explotació.
El projecte, a la presentació del qual va assistir Josep Canós, director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat, parteix, segons els seus responsables, d'exhaustius estudis de viabilitat tècnica i mediambiental. Es tracta de la construcció de vuit cavitats dins d'una estructura salina a 900 metres de profunditat localitzada gràcies a un seguit de prospeccions i anàlisis dutes a terme des del 2009 en col·laboració amb Iberpotash per detectar l'eventual presència d'hidrocarburs a la zona. Tot i que aquest aspecte ha quedat descartat, sí que s'ha confirmat una informació geològica que fa viable la construcció d'aquest tipus d'infraestructures, força comunes en països com ara Alemanya i França.
El magatzem, que té data d'acabament prevista el 2017, afecta unes 10 hectàrees i, segons Egea, podrà albergar fins a 3.200 gigawats hora (GWh). Amb aquesta capacitat es podria donar servei domèstic i corporatiu de gas durant 140 dies, que es reduirien a 14 si s'hi afegissin les necessitats de les centrals de cicle combinat que produeixen electricitat a partir del gas natural.
Garanties ambientals
Tot i l'envergadura del projecte, els responsables van garantir que no implicarà cap modificació de les condicions naturals de l'entorn. De fet, aquest tipus d'infraestructures són molt comunes, va explicar Joan Pujol, responsable del projecte de Gas Natural, en països de l'entorn immediat, com en els casos de França i Alemanya, país on hi ha el 64% de les coves salines europees. Al món hi ha unes 650 reserves subterrànies, de les quals 90 estan situades en jaciments salins, que els experts, en general, prefereixen, per exemple, als aqüífers. Segons Pujol, la sal dóna les condicions d'estabilitat i estanquitat necessàries per a la seguretat de les reserves, que tenen la garantia, a més, de ser incombustibles per l'absència total d'oxigen a la profunditat a què se situen.
Dos anys de papers
Si es compleix el calendari previst, els tràmits administratius per tal d'obtenir les autoritzacions urbanístiques, mediambientals i industrials podrien culminar el 2014. Les cavitats es podrien utilitzar a raó d'un parell de cavitats cada dos o tres anys. El projecte també inclou un gasoducte de connexió amb el sistema de transport i les instal·lacions auxiliars necessàries per al buidatge dels jaciments i l'extracció de salmorra amb un sistema d'injecció d'aigua.
Sobre la rellevància del projecte anunciat ahir, el director general d'Energia va insistir que el magatzem “té sentit” en ell mateix, independentment de la demora en la prevista continuació cap a França del gasoducte Martorell - Hostalric - Figueres, que al seu torn, va assegurar Canós, també és una infraestructura “necessària per cobrir el subministrament de la zona”, al marge de la necessària connexió internacional.
LA XIFRA
Autoritzacions de dos ministeris
Josep Canós, director general d'Energia de la Generalitat, va explicitar, amb la seva presència durant la presentació, el suport del govern català a la iniciativa inversora de Gas Natural. No obstant això, el responsable de planificació energètica de la companyia, José M. Egea, va insistir que perquè el projecte sigui viable, més enllà de les garanties geològiques, cal el vistiplau de dos ministeris, el de Medi Ambient i el d'Indústria. Per Canós, es tracta d'un “projecte estratègic” que s'emmarca en els plans energètics del govern. La reserva donaria amplitud a l'emmagatzematge d'energia a Catalunya i podria ser la solució en un moment de crisi “si hi hagués problemes en els gasoductes que connecten amb la resta de l'Estat”, va comentar Canós, que també va valorar l'efecte “dinamitzador” per a la comarca.
