Alternatives a l'‘statu quo'
Paral·lelament al model econòmic actual hi ha infinitat d'iniciatives que aposten per una altra manera de fer més solidària. Són entitats que busquen el benefici humà, són participatives i estan compromeses amb la societat
La cooperació en l'àmbit econòmic és un valor emergent. Ho és sempre que hi ha una crisi, però ho demostra especialment en l'actual perquè ha trobat uns grans aliats en les noves tecnologies, com internet, i perquè a la societat hi ha ganes de canviar els esquemes del present. “Hi ha més interès per a l'economia solidària i el cooperativisme perquè es veu com una alternativa a curt termini, que genera autoocupació, i també es percep com una filosofia de vida a llarg termini”, explica Jordi Garcia, membre de la cooperativa l'Apòstrof i coautor del llibre Adéu, capitalisme 15M- 2031. El sector cooperativista aguanta millor la crisi -la taxa de desaparició de cooperatives és sis punts inferior a la de les societats mercantils- però no és immune a la situació actual i també se'n ressent. “Creixem però no el que ens agradaria”, diu Garcia, que ho argumenta al·legant que la falta de crèdit també afecta el sector. Expliquem casos concrets que val la pena destacar pel fet que són alternatives als models de producció, comercialització, consum i crèdit imperants. Alguns són una resposta directa a aquesta crisi, i d'altres fa més de 30 anys que funcionen a favor d'un sistema més equitatiu i democràtic.
Solidaritat: rehabilitar cases per a famílies amb problemes
Cada cop són més les famílies amb dificultats a l'hora de pagar el lloguer o la hipoteca, el nombre de desnonaments no para de créixer i, paradoxalment, tenim una gran quantitat de pisos buits o en desús. Davant aquesta realitat, fa sis mesos que es va crear a Bellvís (Lleida) la fundació Kakay, una organització que rehabilita habitatges perquè s'hi allotgin famílies amb problemes econòmics. “Els propietaris ens cedeixen els immobles durant anys, nosaltres els restaurem amb l'ajuda de voluntaris i els habilitem per allotjar temporalment famílies que tenen dificultats”, explica una de les patrones de la fundació, Rocío Ruiz. Ara per ara restauren una finca a Mollerussa, on faran tres apartaments, i tenen més de 20 famílies que els han demanat ajuda. “La gent s'ha bolcat en el projecte, ens contacten empreses que ens volen donar materials de construcció, particulars que ens ofereixen mobiliari, paletes que hi volen col·laborar... Però anirem a poc a poc”, diu Rocío. A Kakay assessoraran les persones que s'allotgin per ajudar-les a inserir-se laboralment, i també té un acord amb la Creu Roja, que els facilitarà aliments per a les famílies acollides. El seu somni? Arribar a repetir la iniciativa a tot Catalunya i a la resta de l'Estat.
Les finances canvien: banca ètica i ‘crowdfunding'
La cooperativa de serveis Coop 57, que es va fundar el 1995 i dóna préstecs a projectes empresarials d'economia social, no para d'atraure estalviadors que han sortit del sistema tradicional. Amb els cinc primers mesos de l'any ha atret 1,3 milions d'estalvis, un 4% més que el mateix període del 2011, i mantenen el volum de préstecs amb més operacions però de menys import. “Enguany apostem per ajudar cooperatives socials acabades de crear. Si són projectes que s'adapten als nostre criteri, malgrat que tinguin més risc, els financem”, explica el coordinador adjunt de Coop 57, Raimon Gassiot. L'any passat la cooperativa va recaptar un 30% més d'estalvis i enguany mantenen el mateix ritme de creixement.
TEAMING.
Consum responsable i mercats d'intercanvi
Per molts, la globalització ha fet abandonar la producció local de determinats productes i passar a dependre de tercers. “Hi ha productes globals que no els podem fer als pobles, però n'hi ha d'altres que sí, com menjar, roba o mobiliari, i ho volem potenciar”, explica Ton Dalmau, president de l'associació Ecol3vng i un dels ideòlegs del projecte Turuta. La turuta és la moneda social d'aquesta localitat del Garraf i l'objectiu dels creadors és aconseguir un sistema de finançament propi a la ciutat per potenciar el comerç de proximitat. Les turutes s'aconsegueixen a mesura que es treballa en algun dels projectes d'Ecol3vng, com un hort comunitari, de manera que una hora de feina equival a 10 turutes. Una turuta equival a un euro i també és possible canviar la moneda comunitària per la local a l'oficina de canvi de l'associació. Per ara, l'Ecol3vng té 170 socis.
Comercialització de proximitat i atenció a les persones
La cooperativa de consum de productes agroecològics Germinal fa 30 anys que funciona. A Germinal compren directament al productor i és una cooperativa d'autogestió sense assalariats, de manera que cada soci col·labora activament en alguna de les tasques organitzatives a més de rebre la seva compra setmanal de productes bàsics. “Amb la crisi no és que el nombre de socis hagi augmentat gaire, però sí que hi ha molta gent que ve per informar-se del que fem”, explica la Laia Garcia, membre de Germinal. També en la línia d'una visió diferent del sistema, fa un any que es va muntar la Cooperativa Cos -integrada en el grup Ecos- que es dedica al sector de la salut. “Fem teràpies de salut amb una mirada integrativa del cos”, explica Sara Banal, membre d'aquesta cooperativa, que ja té 300 socis. En el mateix sector sanitari, a Girona, fa poc més de sis mesos que es va crear l'associació Dentistes Solidaris de Girona, que atén de franc o a un preu simbòlic pacients amb problemes dentals i que estan en situació de pobresa. La iniciativa ha tingut tant d'èxit que va haver de tancar temporalment la llista d'admissions perquè ha atès més de 300 persones i té una llista d'espera de 200 més.
