Empreses

La Farga Lacambra ja té el 35% de quota de mercat de cable ferroviari a Europa

És l'única empresa productora de l'Estat espanyol i una de les quatre del continent.

Han patentat un nou material per a línies d'alta tensió que transporta més energia
El grup metal·lúrgic obre nous mercats al nord i a l'est d'Europa

Un contracte per 4 anys amb la companyia ferroviària francesa SNCF per subministrar-li cable electrificat per a les catenàries, ser el principal proveïdor d'Alstom i estar a punt de signar un acord amb Siemens són credencials de La Farga Lacambra que expliquen per què aquesta empresa metal·lúrgica de les Masies de Voltregà (Osona) té ara per ara un 35% de quota de mercat europeu pel que fa a productes de coure per a l'electrificació en el sector ferroviari (línies convencionals i alta velocitat, metro i tramvia). “Som l'únic productor de l'Estat espanyol i un dels quatre que hi ha a Europa”, diu Miquel García, director general de La Farga Lacambra.

Els projectes en cartera en el sector ferroviari d'aquesta empresa familiar amb 204 anys d'història arrenquen fa sis anys. “El 2006 vam realitzar una sèrie d'inversions de les quals avui estem recollint els fruits.” El primer projecte que van subministrar va ser la línia del TAV entre Barcelona i Figueres. “Durant molts anys, el mercat espanyol va ser el més gran d'Europa. Aquests últims anys hem anat acabant obres, però amb la crisi no hi ha projectes nous i el que fa l'administració pública és anar endarrerint els que hi podria haver”, explica García. Això obliga La Farga Lacambra, amb vista als propers anys, a internacionalitzar-se encara més. “Ara intentem anar a vendre cap al nord d'Europa, el nord d'Àfrica, el sud-est asiàtic, des de la planta que tenim allà, i a països com Turquia, un país molt extens amb una xarxa ferroviària que necessita tant projecte nou com renovació.”

Un altre mercat potencial per a La Farga Lacambra és l'Est d'Europa (Polònia, on s'ha de fer la primera línia d'alta velocitat, Romania...), ja que en els propers anys els països d'aquesta zona rebran subvencions de Brussel·les per a la renovació ferroviària. Per un altre cantó, un projecte que en un termini de tres anys també intentarà subministrar aquesta empresa metal·lúrgica catalana és la línia d'alta velocitat que connectarà La Meca i Medina (Aràbia Saudita) i que està previst que es comenci a fer a principi del 2013.

Evelec i altres.

La inversió de La Farga Lacambra en R+D+I el 2011 va ser d'1,9 milions d'euros. D'aquest departament en va sorgir fa quatre anys la producció de l'Evelec, un material de coure d'altes prestacions alternatiu a l'aliatge de coure i plata per a línies ferroviàries. “És un producte més barat perquè té menys contingut de plata; més ecològic, perquè és reciclable al 100% i més resistent, perquè té un 30% menys de desgast que el cable de coure convencional”, segons el director general. La seva producció, però, encara és testimonial: “El mercat ferroviari és força conservador i costa molt introduir productes nous.”

Una altra innovació sorgida del departament d'R+D+I ja patentada és un material de coure (no d'alumini) per a la xarxa de distribució elèctrica d'alta tensió. Aquest producte, que permetrà un major transport d'energia i menys emissions de CO2, oferirà la possibilitat de repotenciar línies en comptes de fer-ne de noves. Aquesta setmana, a La Farga Lacambra han presentat a l'Estat francès aquest projecte, conjunt amb l'European Copper Institute. “És un projecte de futur i molt innovador a nivell mundial.”

COMPRES I VENDES.

L'any passat, La Farga Lacambra per primer cop va arribar a les 100.000 tones anuals de coure venut (un 8% més que el 2010), una xifra que enguany preveuen mantenir. Els productes d'aquesta empresa, on fan tot el procés (des que arriba el coure de mina fins que surt la bobina), són semielaborats que venen a altres empreses, la majoria de les quals exporten per sobre del 60%. “Nosaltres la venda, bàsicament la fem a Europa i al nord d'Àfrica, en un radi natural d'uns 1.200 km al voltant de Barcelona, perquè és un producte que costa molt que viatgi i el transport se't menja el valor afegit.”

La capacitat de fosa de La Farga Lacambra és de cap a 120.000 tones anuals de coure, que els arriba per dues vies: amb vaixell procedent de mines de Xile i el Perú o bé subministrat per empreses intermediàries de tot el món, que els el venen per reciclar. “Abans ens proveíem del mercat espanyol i francès. Ara, el nostre departament de compres és absolutament internacional”. A La Farga Lacambra notifiquen setmanalment als Mossos d'Esquadra el nombre de camions de coure que els entren i, per altra part, estan marcant els seus productes per garantir-ne la traçabilitat.

Facturació

556 M€

Treballadors

200

Any de fundació

1808

La Farga Lacambra, dedicada a la fabricació de semielaborats de coure, és l'empresa principal de La Farga Group, que també inclou La Farga Tub (canonades de coure), La Farga Rod (fil electrolític de coure) i La Farga Intec (gestió de la internacionalització).
TENSIÓ

El preu del coure escanya el capital circulant

La Farga Lacambra, que amb 200 treballadors és la principal empresa de les 4 de La Farga Group, el 2011 va tenir una facturació de 556 milions i un benefici net de sis milions. Per a aquest 2012 ha augmentat el pressupost un 20% respecte al 2011. Tenir una facturació tan gran s'explica, en part, perquè el coure, la matèria primera amb què treballen des del 2005-2006, s'ha encarit molt. Des de llavors, La Farga Lacambra està comprant aquest metall a entre 6 i 7 euros el quilo o a uns 6.500 euros la tona. “No ens agrada gens que el coure sigui tan car, perquè això vol dir que necessites molt de suport bancari per fer rutllar el negoci en un moment en què a l'Estat espanyol el cost del diner ha pujat substancialment. Has de vetllar molt per al teu capital circulant i això t'obliga a treballar amb estocs molt baixos, just in time”, explica García. El problema, a més, és que el coure s'ha convertit en objecte d'especulació de fons d'inversió.

La Farga Group ha obert filials mitjançant dues aliances d'empreses: a Ganzhou (la Xina) el 2010, i a Indiana (EUA), al maig passat amb el tercer fabricant d'acer del país, Steel Dynamics Inc. En un termini de tres anys voldrien obrir les properes filials al Brasil i a Rússia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’empleat sènior, la resposta a la falta de professionals

Barcelona

Dona i gran, la doble barrera per emprendre

barcelona
Sara de la Rica
Catedràtica d'Economia de la Universitat del País Basc

“La discriminació per edat és un fet provat en el mercat de treball”

barcelona
Mons Badia,
presidenta del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB)

“El respecte pel medi ambient fomenta el creixement econòmic”

Barcelona
ECONOMIA

Puja la despesa dels turistes a les comarques de Barcelona

Barcelona

Canmartex potencia l’R+D en les noves teixidores

Argentona (Maresme)

Ferrimax prepara el talonari i l’organització per créixer

Sant Fost de Campsentelles
economia

El BBVA presenta oficialment l’OPA al Sabadell en les condicions previstes

barcelona
ECONOMIA

La nova marca turística de Santa Susanna distingeix la sostenibilitat i la innovació

SANTA SUSANNA