Empreses

Raül Giménez

Director de Scolarest a Catalunya

“Per nosaltres seria més barat comprar la matèria primera a l'estranger”

A Scolarest hem fet una aposta important per la catalanitat de l'empresa
Comprar productes de quilòmetre zero surt més car però és més bo
Estem generant molt de negoci local i de vegades no ho sabem vendre prou

Eurest neix a Catalunya el 1965, amb la denominació comercial de Finresa, donant servei al Club Nàutic de Tarragona. En aquells moments era participada per Nestlé i Wagon Lits com a accionistes. El 1991 la companyia, ja amb molta més implantació, és adquirida per la firma turística francesa ACCOR. El 1995 l'empresa britànica Compass Eurest, que cotitza a la borsa de Londres, compra Eurest. Scolarest és la marca comercial d'Eurest al sector escolar. Raül Giménez n'és el director a Catalunya des de fa un any i mig.

A Catalunya quants menús serveixen?
Se serveixen diàriament 50.000 menús a escoles.
Quina facturació té Eurest?
La facturació d'Eurest Colectividades, arreu de l'Estat, va ser de 321 milions. I l'aportació de Scolarest és de 40 milions d'euros anuals. En el sector escolar a tot l'Estat la facturació és de 110 milions. Eurest també té molta implantació en empreses, i servim també al Parlament de Catalunya. Scolarest fa 25 anys que treballa a Catalunya i no ha parat de créixer. La implantació ha anat a més.
Malgrat la crisi. Com ho ha notat l'empresa?
Sobretot s'ha notat més en els dos últims anys i el 2012 en especial. En la part que em pertoca, que és menjador escolar, hem notat un descens de comensals, de l'ordre del 4% a Catalunya en l'inici curs escolar comparat amb el de l'any passat. És lògic: quan un membre de la parella es queda a l'atur una manera d'estalviar és retallar en els menjars escolars. El menú més baix de preu és de poc més de quatre euros.
Com ha repercutit l'increment de l'IVA?
Tenim una activitat que té un marge operatiu molt baix, perquè tenim dos costos molt importants que són la matèria primera i els sous (recursos humans). És una activitat molt intensiva en recursos humans, perquè per molta tecnologia que hi posis al final necessites un cuiner i un personal fix. No podíem assumir l'increment de l'IVA i per tant en la majoria dels casos hem repercutit l'increment en la facturació al client.
Es deia que es podia reduir el monitoratge per no incrementar els preus...
És una de les despeses més importants del preu de menjador. La gent quan pensa en el preu pensa en el plat i prou, però més enllà del menjar el preu inclou la vigilància al pati, i el monitoratge del menjador amb una ràtio molt elevada i un projecte pedagògic al darrere, i els sous dels cuiners... són costos molt fixos. A més, també hi ha el cost del manteniment, la neteja del menjador...
Quantes escoles serveixen a Catalunya?
400 escoles. Estem entre el número 1 i el 2 d'empreses de serveis de menjadors escolars a Catalunya.
És un mercat complicat?
Hi ha de tot, però hi estem molt còmodes.
Quina política segueix l'empresa pel que fa a la matèria primera?
Les matèries primeres per a nosaltres són molt importants perquè volem comprar productes de proximitat. Malgrat que els preus han pujat, perquè tot ara és més car i tenim menys nens als quals servir, no volem tocar la matèria primera.
Aposten per productes de quilòmetre zero, però surt molt més car?
I tant. Però també vol dir més qualitat. A les comarques de Girona el 90% del que servim als menjadors escolars és producte de proximitat, i és més car. Una opció fàcil per a nosaltres seria comprar el pollastre a l'Argentina, que n'és un gran proveïdor. Però hem fet una aposta per la catalanitat i la proximitat de l'empresa. La carn la comprem a Aiguaviva, i per nosaltres seria més barat comprar-la a Polònia. Entenem que l'escola demana qualitat i proximitat, i cada cop més els pares estan preocupats perquè el que mengi el seu fill sigui realment de la zona. De moment resistim amb aquesta política. La fruita la comprem a l'Armentera, el pollastre a Banyoles, els làctics a La Fageda, el pa a Palamós, la patata a Hostalric...
S'ha criticat des d'alguns sectors que la gran majoria d'escoles d'una comarca formin un paquet, en el sentit que només les grans empreses poden competir amb això a l'hora de guanyar un concurs públic. Com ho veu?
Saben greu aquestes crítiques. Nosaltres tenim un impacte molt positiu al territori. Molta de la compra que fem a Girona, per exemple, la servim a la resta de Catalunya i fins i tot a Burgos. El volum de compres de matèria primera a les comarques de Girona és de tres milions i mig d'euros l'any. Estem generant molt de negoci local i de vegades no ho sabem vendre prou. I si ho fes una empresa petita què vol dir, que seria millor? No necessàriament. Quin avantatge tenim nosaltres? Que sent una empresa gran podem tenir una dietista excel·lent només per a control de qualitat, una altra per fer menús... tenim auditories externes... i totes les enquestes de satisfacció ens són favorables, excepte algun problema puntual que hem tingut amb alguna escola.
Quants treballadors té Scolarest?
A tot l'Estat, 14.000. A Catalunya, 2.500 (només pel que fa a les escoles) i a les comarques de Girona, 600. Intentem, a més, que els treballadors siguin del municipi on hi ha l'escola per fomentar els llocs de treball locals.
Han tingut alguns conflictes amb escoles que han volgut contractar el servei pel seu compte, i el Consell Comarcal ho tenia centralitzat. Com ho veu?
El Consell Comarcal de la Selva, com altres, està donant servei a escoles de 150 comensals i escoles de 25. Una escola de 25 és inviable econòmicament. El fet d'ajuntar-ho fa que estiguem obligats com a prestadors del servei a donar el mateix estàndard de qualitat i un preu unitari a totes les escoles. Si una escola gran busca una oferta millor en pot sortir afavorida, però ningú assegura com es pot donar servei llavors a l'escola que en té 25 o a la llar d'infants on hi mengen dotze nens. I d'aquestes en tenim, i amb cuiner. Si ho haguéssim de fer com a operador individual no podríem. Entenc que el Consell Comarcal busca una gestió unificada perquè totes tinguin el mateix servei de qualitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

OPA hostil del BBVA al Sabadell amb acomiadaments

madrid
economia

Rebuig frontal a una OPA que es cola en la campanya

barcelona
Consolidar un monopoli?
l’anàlisi

Consolidar un monopoli?

Alemanya

Protesten contra l’ampliació d’una fàbrica de Tesla

Barcelona

Un centenar de professionals, en la VI Jornada d’Auditoria i Comptabilitat

girona
economia

Arxivada la segona causa contra Shakira per frau fiscal

barcelona
ECONOMIA

Els tractors tallen el centre Tarragona per reclamar una millor gestió de l’aigua

Tarragona
Economia

El BBVA promet reforçar el compromís amb Catalunya en l’opa hostil al Sabadell

madrid
economia

Comença la campanya de l’albercoc al Baix Segre

Seròs