“L'automòbil ha de ser el motor de la reindustrialització”

Busquem reindustrialitzar. Si ets més competitiu pots reindustrialitzar. L'objectiu és tenir més indústria de l'automoció a Catalunya, ens proposem cercar més negoci al voltant de l'automoció. Per fer-ho hem de ser més competitius.

Se n'ha de crear de nova i, també, s'ha de reforçar la que ja existeix. Ja tenim actors en aquest terreny, es tracta de donar-los eines i intentar que cooperin entre ells per fer el sector més fort.

Nosaltres hem de saber on juguem. Tenim una posició que estratègicament té uns avantatges i els hem de saber aprofitar. Catalunya té una situació estratègica que no podem oblidar, per això no hem perdut gaires inversions. Els països de l'est d'Europa no la tenen i ho han compensat amb mà d'obra més barata, però nosaltres hem de continuar sent competitius a base de tecnologia, a base de ser més eficients. Només així podrem continuar competint amb qui calgui. Tenim molt a dir i molt a jugar.

Sí, segur.

Segurament no els que caldria, però n'hi ha. Podem veure el got mig buit o mig ple, jo el veuria mig ple, però és clar que hi ha molt per fer encara. I com que hi ha molt per fer, això fa possible que puguem apostar per noves tecnologies. Hem de pensar que les tecnologies de l'automoció es van renovant i van generant noves oportunitats. Aquestes són les que hem d'aprofitar. Si creiem en el sector s'ha d'apostar per ell i intentar fer-lo més competitiu del que ho pugui ser el veí.

No, no. És que no es tracta d'això.

En cap cas es tracta de parir cotxes a Catalunya. Els únics que fan cotxes aquí, i encara no el fan sencer, són els de Seat. Nissan també és fabricant però, vaja, els qui han de jugar fort la partida són els proveïdors. Els proveïdors, mitjançant la cooperació entre ells, són els qui han de fer el pas endavant en la competitivitat del sector a Catalunya. Això ho intentarem fer possible amb el clúster. No farem grans canvis ni grans revolucions però sí procurarem mantenir el llistó competitiu, perquè si estem en una posició competitiva a àmbit mundial hi haurà inversions que vindran aquí, hi haurà més negoci. Quan una fàbrica xinesa es planteja venir a Europa, segur que un dels plantejaments que es fa és si ve o no a Barcelona. Doncs li ho hem de posar fàcil perquè vegi que venir a Catalunya és millor que anar a un altre lloc.

O en Turquia o en la República Txeca, això segur. Qualsevol multinacional, sigui de components, sigui d'enginyeria o sigui de serveis, es planteja diverses opcions d'ubicació a l'hora de venir a Europa a fer negoci.

La competitivitat. L'hem de saber donar. La competitivitat et dóna la possibilitat que, pel que fa a oferta i valorant tot el conjunt, siguis l'opció preferida. La indústria de l'automòbil belluga cinc-centes tecnologies, a Catalunya no les fem totes però sí que en dominem unes quantes.

Segur. El vehicle elèctric juga un paper, però és un paper petit. Anirà creixent i hem d'estar alerta i mirar les noves oportunitats que vagin sorgint, no ens en podem despenjar. Però pujar en aquest tren no pot anar en detriment de no ser al primer vagó, al vagó capdavanter.

Si, és un procés lent. Quant a autonomia, hi ha una distància molt gran entre les prestacions d'un cotxe elèctric i les d'un cotxe de benzina o dièsel. Per escurçar aquesta distància encara cal treballar molt amb les bateries.

I en tenim per 20 anys més! Es va avançant, les bateries milloren la seva densitat d'energia i això permet pensar que els anys 2018, 2019, 2020 hi haurà una onada de cotxes que sí que oferiran unes prestacions d'autonomia molt més atractives. Llavors les famílies ja es podran plantejar si el primer cotxe d'una casa ha de ser elèctric. A dia d'avui, si tens tres cotxes a casa, el tercer pot ser elèctric, però quantes cases hi ha que tinguin tres cotxes? L'elèctric és un convidat nou i encara és dèbil.

Qualsevol indústria i qualsevol negoci intenta treure profit dels seus recursos. L'automoció, si la mires amb ulls crítics, veuràs que és la indústria que més ha millorat en emissions, en reciclatge i en moltíssims aspectes. D'altres sectors industrials no ho han aconseguit i arrosseguen un endarreriment molt més gran que el de la indústria de l'automoció. Que els cotxes tenen un impacte negatiu? Lògic, tot el que fa l'home sempre passa una factura. Però si la indústria de l'automoció pot fer palanca és perquè ha fet molts deures.

Això és diferent. Es tracta de posar les coses sobre la taula i de deixar clar que si no abaixem costos en les plantes d'aquí, la central de la companyia, que pot estar al Japó o a on sigui, es nega a donar-nos un projecte. La central pot escollir i si una planta no arriba a un nivell determinat de costos es perd el projecte. És oferta i demanda, lliure mercat pur i dur.

La Fórmula 1 s'ha de mirar en termes de Catalunya SA. Per Catalunya la Fórmula 1 és bona des del punt de vista econòmic. Ens costa uns calés, però són pocs en comparació amb l'impacte que deixa. El que es paga per ajudar a fer que el Circuit de Catalunya no tingui pèrdues és molt més petit que l'impacte econòmic que deixa. La F-1 genera un impacte d'uns 200 milions d'euros, imagina el que suposa només en termes d'IVA. El 60% de les entrades són per a estrangers, que vénen aquí i hi pernocten i hi consumeixen. Tot això s'ha de valorar. La F-1 és un motor econòmic, però perquè arrenqui hi has de posar una mica de benzina. Ara bé, retorna més del que costa. L'impacte econòmic de la televisió, sumant els grans premis de cotxes i motos, està valorat en més de 150 milions d'euros.