Hisenda assetja les cooperatives per mal ús del gasoil agrari
L'Agència Tributària reclama pagaments endarrerits perquè detecta irregularitats en els consums de combustible bonificat
Les cooperatives neguen el frau i ho justifiquen per una interpretació de la norma
L'Agència Tributària al·lega que hi ha un descontrol sobre qui carrega gasoil
Agra disputa entre les cooperatives agràries i l'Agència Tributària. Una campanya d'inspeccions duta a terme pels tècnics d'Hisenda per controlar els consums de gasoil bonificat ha portat temors i malestar en les cooperatives i està derivant, en alguns casos, en l'obligació d'afrontar altes reclamacions econòmiques. Les cooperatives asseguren que en cap cas estem davant d'un frau i que tot l'embolic deriva d'una diferència d'interpretació de la norma, però el cert és que l'Agència Tributària es mostra inflexible i està reclamant pagaments endarrerits que van des dels 100.000 euros al milió d'euros.
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) no amaga el seu descontentament i ha apuntat que, actuant d'una manera tan dràstica i vehement, Hisenda està comprometent la viabilitat econòmica de les cooperatives i amenaçant la seva supervivència.
Josep Lluís Escuer és responsable de la branca de subministraments de la FCAC i és vicepresident de la mateixa àrea a Cooperativas Agroalimentarias de España. Opina que “l'onada d'inspeccions és inadmissible i inacceptable” i insisteix que “no hi ha hagut cap estafa”. De fet, en aquest sentit recull que la mateixa Agència Tributària, quan fa referència a aquesta campanya, parla de “regularització”. No obstant això, el mateix Escuer assenyala que la manera de procedir d'Hisenda és una autèntica “sanció encoberta”.
Però, si no hi ha frau, per què hi hauria d'haver sanció?
El fons de l'assumpte, segons la FCAC, rau en “la interpretació” de la norma que fan els inspectors. Aquesta interpretació no combrega amb la manera de procedir de la majoria de cooperatives que tenen servei de subministrament de gasoil professional als associats.
Dualitat de targetes.
Escuer posa de manifest que la targeta clau és perfectament útil i vàlida perquè “registra la traçabilitat de cada operació” i és avantatjosa per al pagès perquè li evita haver de dur sempre a sobre la targeta de l'entitat bancària. “Fem feines pesades, carregoses i brutes i és un risc anar amb una targeta bancària al damunt. La targeta clau l'emet la mateixa cooperativa i si es trenca, al cap de res hi ha una còpia llesta. Renovar una targeta bancària és més costós.”
Les cooperatives també apunten que, si bé n'hi ha algunes que ja tenen un sistema de pagament instantani al lloc del sortidor, n'hi ha moltes que no en disposen i que, per això, es registra el moviment a l'hora de carregar combustible però el pagament es realitza a final de mes a les oficines de la cooperativa on sí hi ha un lector de targetes. “Habilitar un sistema de pagament instantani té un cost d'entre 12.000 i 20.000 euros, ja em diràs si ara és bona època per anar fent aquesta despesa”, es queixa Escuer.
Consultada sobre aquest assumpte, l'Agència Tributària replica que el reglament d'impostos especials exigeix als establiments autoritzats com a detallistes de gasoil bonificat que es compleixin dos requisits per justificar l'ús bonificat del gasoil: el pagament del subministrament amb una targeta bancària reservada per al pagament del gasoil professional i que cada subministrament pugui quadrar-se amb l'extracte del banc emissor de la targeta.
Descontrol.
Però amb independència de les pegues que posa l'Agència Tributària al fet que no es faci el pagament simultani, la FCAC també denuncia que als inspectors d'Hisenda els provoca disgust que hi hagi endarreriment en l'entrega de les dades relatives a les operacions de subministrament. La FCAC s'excusa, en aquest punt, al·legant que no és culpa de les cooperatives sinó de l'entitat bancària on estigui assignada la targeta de pagament. Els cooperativistes apunten que, en aquests casos, l'Agència Tributària tampoc no reclama contra les entitats bancàries sinó que continua reclamant més diligència a les cooperatives: “Sempre és més fàcil atacar la cooperativa que no pas enfrontar-te als assessors i a la maquinària d'una entitat bancària.”
Secretisme i mala maror
Els silencis s'allarguen quan toca posar nom a les cooperatives inspeccionades. “No és cap sanció però vés i explica-l'hi a un soci”, diu un dels responsables cooperativistes.
A tot l'Estat espanyol hi ha una cinquantena de cooperatives investigades (moltes a Andalusia) i a Catalunya n'hi ha dues. Costa trobar algú que vulgui parlar d'aquest parell de casos concrets i ni tan sols la FCAC confirma que es tracti (com així s'ha publicat) de la cooperativa de Linyola (a la qual reclamen 175.000 euros) i de la de Bellvís (que deu 300.000 euros).
Jordi Vives, director de la FCAC, apunta que hi ha recurs presentat i que “hi ha arguments molt sòlids per tenir totes les de guanyar”. També explica que s'ha introduït un canvi normatiu perquè no hi hagi més discordança de criteris entre Hisenda i cooperatives. El problema és, admet, que l'Agència Tributària té poder per fer inspeccions amb caràcter retroactiu.
