Prats més rendibles
Baqueira-Beret compleix mig segle i ha impulsat la transformació de la Val d'Aran d'una economia ramadera a la turística i residencial
La venda dels 750.000 forfets anuals repercuteix, a través d'un cànon, en els governs locals
El primer remuntador tenia capacitat per a 550 persones. Els 35 actuals en transporten fins a 61.000 l'hora
-
El primer remuntador, que tenia un desnivell sols de 300 m. i donava accés a esquiar en una pista d'1 quilòmetre d'allargada. BAQUEIRA BERET. -
El primer remuntador podia transportar a 550 persones. BAQUEIRA BERET. -
Baqueria Beret compta actualment amb un domini de més de 2.000 hectàrees BAQUEIRA BERET. -
L'estació té 153 quilòmetres de pistes. BAQUEIRA BERET.
Prats de dall per als ramats i una carretera poc transitada cap al port de la Bonaigua i el Pallars Sobirà. Sota l'esguard de cims de 2.600 metres. Fa mig segle, el Naut Aran era una zona d'economia ramadera. Modesta en comparació amb el sud de la vall, més ben connectat amb l'altre costat de la frontera. L'empenta econòmica de la construcció de preses hidroelèctriques s'havia acabat el 1962. A la recerca d'alternatives, joves com Antoni Vidal, d'Arties, van anar a Lleida a estudiar un ram industrial. “Estar tancat en un taller no estava fet per a mi. Vaig tornar pensant que cuidaria vaques”, explica. Però feia pocs anys que el madrileny Jorge Jordana de Pozas i els ajuntaments d'Arties i Tredòs havien impulsat la creació de l'estació de Baqueira-Beret. “Era un home molt persuasiu i valent, que va arriba a una comarca deprimida, però hi va veure el gran potencial de la neu”, explica Aureli Bisbe, l'actual director.
L'estació es va iniciar amb capital privat, mitjançant la venda d'accions a 1.000 pessetes fins a recaptar dos milions per pagar el primer remuntador. Es va estrenar el 6 de desembre del 1964. “Hi va apostar molta gent de la vall. I alguns sols van comprar una acció”, recorda Vidal. Aquell primer remuntador, però, transportava un màxim de 550 persones per esquiar en 1 quilòmetre de pista. Enguany Baqueira-Beret disposa de 35 remuntadors, amb capacitat per transportar quasi 61.000 persones l'hora, 21 pistes i 153 quilòmetres esquiables. La primera temporada van facturar 4.000 euros. L'entrada del grup Catalana Occident, a finals dels anys seixanta, va assegurar la inversió necessària per expandir el negoci. L'acord amb els governs locals incloïa el pagament d'un cànon per cada forfet venut. L'impost es manté i ha permès “gaudir d'un alt nivell de serveis en aquests pobles, tant per als aranesos com per als turistes”, assenyala el síndic d'Aran, Carles Barrera.
Hotels “amb calefacció”
Pobles que van entrar de ple en el turisme com a única base econòmica. “Quan l'estació va obrir, hi havia quatre o cinc hotels. I s'anunciaven remarcant que tenien calefacció, per diferenciar-se de les fondes tradicionals”, explica Vidal. El Naut Aran també s'ha transformat urbanísticament. “S'ha crescut al voltant dels pobles, endreçadament. Es va fer un pla general de l'Aran quan no n'hi havia enlloc i ha permès generar un valor afegit, però sense desastres”, considera Bisbe. De fet, l'estació ha invertit bàsicament en la compra d'alguns terrenys per a pistes, però la majoria del domini és muntanya pública.
Carles Barrera assegura que l'estació “és ja un patrimoni de l'Aran, que s'ha bastit en el respecte recíproc amb el territori”. I remarca: “El fet de disposar dels serveis del Consell, un govern específic, també beneficia l'estació.” Monocultiu? “Sí, però és la realitat. Tenim una natura espectacular, que ens permet fer doble temporada, estiu i hivern”, remarca Barrera. El milió de visitants anuals que rep la Val d'Aran cal mesurar-los amb els 750.000 forfets de mitjana que ven Baqueira. El 1964 hi treballaven sis persones. Ara dóna feina directa a 400 i “ha contribuït a fixar la població”. Antoni Vidal va entrar-hi a treballar fa 46 anys i es jubila enguany. Com a director financer.
